Panthera pardus delacouri
El Lleopart de Indochina o Lleopart de Delacour (Panthera pardus delacouri) és una subespecie de lleopart nativa del Surest Asiàtic. El melanismo és molt freqüent en els lleoparts de Indochina, una adaptació a les jungles tropicals en les que habita.
Es desconeix gran part dels hàbits d'esta subespecie, que es troba en un estat vulnerable de supervivència, per la degradació del seu hàbitat. Per una atra part, a mida que els tigres comencen a desaparéixer en la seua zona de distribució, els caçadors furtivos recorren als lleoparts per a continuar sostenint el tràfic illegal dels seus òrguens per a preparar medicines tradicionals. També és caçat per la seua pell.
Característiques
[editar | editar còdic]En la seua àrea de distribució sembla haver un canvi genètic entorn a l'istme de Kra, a on la població de lleoparts canvia de formes predominantment melánicas al sur de l'istme a zona majoritàriament motejades al nort. Els registres de vàries cambres en la península de Malàsia i el sur de Tailàndia només mostren lleoparts melánicos al sur de l'istme.[1] En el bosc tropical dens de la seua distribució el melanismo és comú, i ademés els lleoparts negres conten en una ventaja selectiva per a la caça en eixe ambient.[2]
Alimentació
[editar | editar còdic]Com la majoria de les subespecies de lleopart, el lleopart de Indochina s'alimenta de gran part de la fauna del seu hàbitat. La seua dieta consistix principalment de mones, rosegadors, reptils, amfibis, aus, peixos, porcs salvages i ungulats; en Malàsia es varen analisar tan sol 4 heces les quals contenien pèls de javalí (n=3) i macaca sp. (N=4). Quan captura un animal, du el seu assut fins als arbres per a menjar. Són capaços de transportar animals que dupliquen el seu pes fins a les branques dels arbres.
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]Es troba distribuït per gran part del surest asiàtic: en el sur de China, Camboya, Laos, Malàsia, Myanmar, Tailàndia i Vietnam.[3][4]
En el Chatthin Wildlife Sanctuary de Myanmar el decliu del lleopart va ser tan dràstic en la segona mitat de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
que en l'any 2000 es va considerar localment extint.[5]
Des de mediats de la década de 1990 només s'ha realisat investigació sobre el lleopart en dos àrees protegides de Tailàndia:
- En l'any 1996 a tres lleoparts se li varen colocar transmissors de radi en el part sur-centre del parc nacional de Kaeng Krachan, un terreny de tossals en bosc perenne estacional. L'estudi va revelar que els dos machos comprenien un territori d'entre 14.6 - 18 km² i la femella d'uns 8.8 km². Tots els lleoparts preferien per a la caça les valls prop dels rius i el camí principal cap a les #elevació i el terreny boscós, a on es concentraven les principals preses. Abdós machos varen incrementar el seu territori durant l'estació humida de juny a octubre.[6]
- Entre 1994 i 1999 a 10 lleoparts se'ls varen colocar transmissors de radi en la partix nort-oest del Huai Ka Khaeng Wildlife Sanctuary, i se'ls va realisar un seguiment durant 41 mesos. L'anàlisis del rastreig va revelar que els machos adults comprenien un territori entre 35.2 i 64.6 km² i les femelles adultes entre 17.8 i 34.2, el major territori de femelles de lleopart en Àsia. Estos lleoparts estenien els seus territoris en l'estació seca de novembre a abril. Tots els lleoparts analisats preferien el terreny de praderies i bosc mixt prop dels cursos d'aigua.[7]
- Entre abril de 2003 i juny de 2004 es varen fotografiar 25 lleoparts diferents en un àrea de 500 km² en la zona protegida nacional de Nam Et-Phou en Laos.[8] Estos lleoparts també varen aparéixer en la zona protegida del limítrof parc nacional de Nam Kan.[9]
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Dò I. Wilson & DeeAnn M. Reeder (editors). 2005. Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference. Tercera edició.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Kawanishi, K., Sunquist, M. I., Eizirik, I., Lynam, A. J., Ngoprasert, D., Wan Shahruddin, W. N., Raer, D. M., Sharma, D. S. K., Steinmetz, R. (2010) Near fixation of melanism in leopards of the Malay Peninsula. Journal of Zoology, Volume 282 (3): 201–206
- ↑ Majerus, M. I. N. (1998) Melanism: evolution in action. New York: Oxford University Press.
- ↑ IUCN (en anglés)
- ↑ BioLib (en anglés)
- ↑ (2004).«The environmental history of Chatthin Wildlife Sanctuary, a protected area in Myanmar (Burma)».Journal of Environmental Management.72
- 205–216.doi:10.1016/j.jenvman.2004.04.013.
- ↑ Grassman, L. (1999). Ecology and behavior of the Indochinese leopard in Kaeng Krachan National Park, Thailand [1] archivat en Wayback Machine.. Natural History Bulletin Siam Society 47: 77–93
- ↑ Simcharoen, S., Barlow, A.C.D., Simcharoen, A., Smith, J.L.D. (2008). Home range size and daytime habitat selection of leopards in Huai Kha Khaeng Wildlife Sanctuary, Thailand. Biological Conservation 141 (9/2008): 2242–2250.
- ↑ Johnson, A., Vongkhamheng, C., Hedemark, M., Saithongdam, T. (2006). Effects of human–carnivore conflict on tiger (Panthera tigris) and prey populations in Lao PDR
- Archivat el 22 de març de 2012 archivat en Wayback Machine.. Animal Conservation 9: 421–430.
- ↑ Robichaud, Insua-Cao, W. Sisomphane, P. C., Chounnavanh, S. (2010). A scoping mission to Nam Kan National Protected Area, Lao PDR. Fauna & Flora International
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Wikispecies-logo.svg Wikispecies té un artícul sobre Panthera pardus delacouri.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Panthera pardus delacouri.