Lepus mandshuricus
La llebre de Manchuria (Lepus mandshuricus) és una espècie de llebre que es troba en el noreste de China i Rússia, la conca del riu Amur i les montanyes més altes del nort de Coreja. Viu en els boscs i la UICN ha evaluat el seu estat de conservació com de "preocupació menor ".
| Llebre de Manchuria[1] | |
|---|---|
| Erro al crear miniatura: | |
| Classificació científica | |
| Regne: | |
| Tall: | |
| Classe: | |
| Orde: | |
| Família: | |
| Gènero: | |
| Espècies: | L. mandshuricus
|
| Nom binomial | |
| Lepus mandshuricus Radde, 1861
| |
| Archiu:Manchurian Hare area.png | |
| Distribució de la llebre de Manchuria | |
| Sinònims | |
| Lepus melainus Li and Luo, 1979 | |
Descripció
La llebre de Manchuria adulta pesa aproximadament 2 quilograms i té una llongitut corporal de 40 a 48 centímetros, ademés d'una coa de 4.5 a 7.5 centímetros. Les orelles són típicament de 7.5 a 10.4 centímetros de llongitut. En comparació a la llebre coreana, les seues pates atrasseres són relativament curtes i les seues orelles relativament menudes. Existix un morfo melanístico, i ha segut descrit com l'espècie separada Lepus melainus.[2]
Distribució i hàbitat
La llebre de Manchuria és nativa de l'est de Rússia i del noreste de China. El seu ranc s'estén cap a l'est des de la regió de Rússia del riu Ussuri, a través de les províncies chinenques d'Heilongjiang, Jilin, Liaoning i Mongòlia Interior i possiblement s'estenga fins a Corea del Nort, a on el seu ranc pot coincidir en el de la llebre coreana (Lepus coreanus). Es troba en els boscs i mostra preferència pels boscs mixts sobre els boscs de coníferes. Tendix a evitar les àrees obertes i es manté alluntada dels assentaments humans. Viu en altituts de fins a 900 m.
Estat
La llebre de Manchuria té una àmplia distribució i està present en vàries reserves. La seua principal amenaça és la degradació del seu hàbitat forestal i la consegüent propagació de la llebre de Tolai (Lepus tolai) que es reproduïx de forma prolífica i en la que no pot competir. Es desconeix el tamany i la tendència de la població actual, i l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea ha evaluat el seu estat de conservació com de "menor preocupació".
Referències
- ↑ Hoffman, R.S.; Smith, A.T. (2005). "Order Lagomorpha". In Wilson, D.I.; Reeder, D.M. Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference (3rd ed.). Johns Hopkins University Press. pp. 200–201. ISBN 978-0-8018-8221-0. Plantilla:OCLC.
- ↑ Zootaxa.(3010)
- 47–57.