Anar al contingut

Equus ferus przewalskii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 15:53 8 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul sobre el mamífer)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Archiu:Przewalski's Horse (02710137).jpg
cavall de Przewalski (Equus ferus przewalskii)


El cavall de Przewalski, cavall salvage mongol o takhi (Equus ferus przewalskii)[1][2] és l'únic linaje de cavall salvage no extint, emparentat en els que varen poder ser els primers cavalls domesticats per la cultura de Botai 3500 a. C.[3] Encara que se li ha aplegat a calificar d'asilvestrado, artículs com el publicat en 2021 aclarixen que les evidències relacionades en els cavalls de Botai no són de cap modo concloents respecte a la seua domesticació i que el takh és, per tant, l'últim cavall realment salvage que sobreviu en els nostres dies.[3]

Casi es va extinguir a mitan de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, pero va ser salvat de la desaparició per alguns naturalistes. El seu estat actual és crític, reduït a unes poques manades que viuen en el parc nacional Hustai del suroest de Mongòlia, el parc nacional Kalamery en China, la reserva natural de Oremburgo en Rússia[4] i varis eixemplars més en parcs zoològics d'atres països.

La població total és d'uns mil cinccents eixemplars en tot lo món.

Posició taxonómica

[editar | editar còdic]

La taxonomia d'esta espècie no és clara i encara no s'ha resolt completament. Segons la Comissió Internacional de Nomenclatura Zoológica deu ser denominada Equus ferus, en establir en 2003 una excepció al principi de prioritat per a que prevalguen els noms científics de les varietats salvages front a les domèstiques en una resolució coneguda com Opinió 2027.[2] Aixina, C. P. Groves va propondre que tots els cavalls pertanygueren a la mateixa espècie —I. ferus— en tres subespecies: I. f. ferus, I. f. sylvestris i I. f. przewalskii.[5][6]

No obstant, alguns autors la denominen Equus caballus przewalskii, #lo que supon considerar-la una subespecie del cavall domèstic (Equus caballus).[7] Uns atres fan vàlida l'espècie Equus przewalskii.[6][8]


Algunes diferències genètiques, com la dotació gènica (2n=66 en Przewalski i 2n=64 en cavall domèstic), i diferències morfològiques separen al cavall de Przewalski del cavall domèstic, pero són moltes més les similituts genètiques i serológicas trobades entre abdós espècies, #lo que fa pensar que són dos poblacions, espècies o subespecies que varen divergir fa uns 200 000 anys.

Descripció

[editar | editar còdic]

Este cavall es diferencia de la major part dels seus congèneres domèstics per l'estructura del seu cràneu en el que el seu morro és convexo a diferència de la majoria de les races domèstiques que és cóncau. És de menut tamany, pates proporcionalment més curtes, estructura massiça, coa llarga i cap més gran comparada en el restant del cos. El pèl és curt pero fort, de color groguenc a marró obscur, sent blanc en el hocico i més obscur o negre en crines (sempre erectas) i coa. El tamany típic és de 2,1 m de llarc i uns 350 kg de pes en estat adult.

Els cavalls de Przewalski són animals socials que viuen en manades de tamany variable dirigides per un macho dominant o semental, sent el restant dels integrants femelles en crío de menys de dos anys. Quan regloten esta edat, abandonen el grup: els machos tractaran de fer-se la seua pròpia manada o intentaran arrebatar-li-la a un atre, mentres que les femelles s'instalaran en atres grups diferents, garantisant aixina l'intercanvi genètic. Com qualsevol atre cavall, estos animals s'alimenten sobretot d'herbes. El seu principal depredador és el llop.

Història

[editar | editar còdic]

Durant el Pleistoceno, esta subespecie estava difosa per gran part d'Àsia, mentres que en Europa vivia una atra molt similar, el tarpán (Equus ferus ferus), que es va extinguir en el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

.

S'estima que el seu linaje va divergir del dels cavalls dels quals descendixen la majoria de races domèstiques actuals fa entre tretze mil trescents i onze mil quatrecents anys, durant el periodo conegut com Dryas Recent. Cavalls d'este linaje varen ser domesticats per membres de la cultura Botai en l'actual Kazakhstan fa entre cinc mil setcents i cinc mil cent anys, i posteriorment, al asilvestrarse, varen perdre algunes de les característiques típiques dels cavalls Botai neolítics, que encara es poden apreciar en els actuals, com són les taques en la pell.[9][10] Posteriorment s'haurien mesclat en cavalls domesticats.

Existixen numeroses representacions de cavalls molt similars a esta subespecie en el art paleolític que trobem en coves, abrics i a l'aire lliure en països com Portugal, França o Espanya. Varen declinar despuix de la substitució de bona part de les estepas asiàtiques per boscs i deserts a principis del Holoceno. Es creu que este animal va ser domesticat per primera volta en les praderies d'Àsia central cap al 3500 a. C., originant vàries subespecies de cavalls domèstics asiàtics. La més pròxima al cavall de Przewalski és el cavall mongol, que gràcies al seu estat de semilibertad tradicional s'ha creuat en ell fins a temps molt recents. No obstant, a lo llarc dels sigles la població salvage es va ser reduint degut fonamentalment a la caça i la competència dels animals domèstics per les pastures.


La subespecie va ser descoberta en 1879 pel general rus d'orige polac Nikolái Przewalski (1839-1888), explorador i naturaliste aficionat. En el seu honor es va batejar a este cavall inicialment com una espècie nova en 1881, Equus przewalskii, encara que pronte es va vore que era una simple subespecie del cavall domèstic, Equus caballus. En 1900 es va posar en marcha una gran expedició per a capturar eixemplars vius i dur-los a distints zoològics d'Europa. En eixa época encara es trobava en vàries zones de l'est de Kazakhstan, Mongòlia i noroest de China, pero en les décades següents va declinar fortament per la persecució humana. En 1967 uns pastors mongoles varen avistar l'última manada salvage, d'a penes dotze o quinze eixemplars, i en 1969 es va vore un eixemplar viu en les estepas de Mongòlia per última volta.

Huit anys despuix es va crear la Fundació per a la Preservació i Protecció del Cavall de Przewalski, que va iniciar un programa per a estimular l'intercanvi d'animals entre els zoològics i aumentar aixina la seua escassa variabilitat genètica. En 1992 es reintrodujeron dotze eixemplars en el suroest de Mongòlia que es varen adaptar i varen reproduir a la perfecció, en una zona que en 1998 es va convertir en el parc nacional Hustai.

L'èxit en els programes de conservació va permetre que a finals de 2011 millorara el seu estat de En perill crític a En perill. En 1996 havia segut classificat com a Extint en estat selvat, quan hi havia menys de cent individus en zoològics del món, mentres que a finals de 2011 existixen més de trescents individus en estat salvage en diversos parcs naturals.[11]

Per a ajudar a mitigar la depressió per endogàmia de dos espècies en perill d'extinció, el cavall de Przewalski (Equus ferus przewalskii), Reviu & Restore facilita les iniciatives en curs per a clonar individus de llínees celulars històriques almagasenades en el Zoològic Congelat de l'Aliança de Fauna Selvada del Zoològic de Sant Diego.


El 6 d'agost de 2020, va nàixer el primer cavall de Przewalski clonat del món.[12][13][14] ya que l'ovòcit utilisat procedia d'un cavall domèstic, es va tractar d'un eixemple de TNCS entre espècies.[15] En 2022, el cavall, cridat Kurt, va ser emparellat en el cavall femella de Przewalski en el Parc de Safari de Fauna Selvada del Zoològic de Sant Diego per a deprendre el comportament de la seua espècie.[16] El 17 de febrer de 2023, va nàixer un segon cavall de Przewalski clonat a partir de la mateixa llínea celular històrica.[17] Kurt i el nou potro són bessons genètics que poden convertir-se en els primers animals clonats en restaurar la variació genètica perduda de la seua espècie.[18][19]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Schomann, Stefan (2024). En busca dels cavalls salvages. Bilbao: Llibres del Jata. ISBN 978-84-16443-21-5.

En la lliteratura
[editar | editar còdic]

Per declaracions de la pròpia Jean Marie Auel, esta espècie va ser l'inspiració que va prendre l'autora per a caracterisar al personage Whinney en la saga Els fills de la terra, un cavall salvage domat per la protagonista, Ayla.CR

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Plantilla:MSW3
  2. ↑ 2,0 2,1 (2003).Bull.Zool.Nomencl..60(1)
    81–84.
  3. ↑ 3,0 3,1 Science.360(6384)
    111–114.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.aao3297.Consultat el 6 de novembre de 2019.
  4. ↑ . Consultat el 2022-11-19.
  5. ↑ GBIF, 2015 i UICN, 2015
  6. ↑ 6,0 6,1 Rubenstein, D. I. (2011). «Family Equidae (Horses and relatives)». in: Wilson, D. I. & Mittermeier, R. A. eds (2011). Handbook of the Mammals of the World (en anglés). Vol II. Hoofed Mammals. Barcelona: Lynx edicions. pp. 139. ISBN 978-84-96553-77-4.
  7. ↑ Plantilla:MSW3
  8. ↑ EOL, Encyclopedia of Life, 2015 i ITIS, Catalogue of Life, 2015
  9. ↑ Journal of Mammalian Evolution.ISSN 1064-7554.doi:10.1007/s10914-020-09517-6.Consultat el 15 de setembre de 2020.
  10. ↑ .
  11. ↑ atre-pas-alvance-cap a-el-Barometro-de-la-Vida. Notícia sobre la classificació d'En Perill.
  12. ↑ Morris-Grant, Brianna (2023-01-28). «San Diego Zoo announces birth of critically endangered Przewalski's horse, cloned using 42-year-old DNA - ABC News».
  13. ↑ Daisy Hernandez. “Scientists Cloned the Most Endangered Horse in the World—From 40-Year-Old DNA”. Popular Mechanics.
  14. ↑ “Cloning animals by somatic cell nuclear transfer – biological factors” . Reproductive Biology and Endocrinology 1 (1): 98. doi:10.1186/1477-7827-1-98. ISSN 1477-7827. PMID 14614770.
  15. ↑ “Interspecies Somatic Cell Nuclear Transfer: Advancements and Problems” . Cellular Reprogramming 15 (5): 374–384. doi:10.1089/cell.2013.0036. ISSN 2152-4971. PMID 24033141.
  16. ↑ «World’s First Successfully Cloned Endangered Przewalski’s Horse Now Learning the Language of Wild Horses».
  17. ↑ Black, Abbie. «Second Przewalski horse born from cloning».
  18. ↑ «A New Cloned Horse Offers Hope for Endangered Species».
  19. ↑ «Przewalski's Horse Project». Reviu & Restore.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Equus_ferus_przewalskii&oldid=500535»