Anar al contingut

Carlito syrichta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 16:00 8 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul sobre el mamífer)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Erro al crear miniatura:
tarsero filipí (Carlito syrichta)

El tarsero filipí (Carlito syrichta), conegut localment com mawumag en cebuano i unes atres llengües bisayas, magô en samareño i mal pels tboli; és una espècie de primat tarsiforme. Anteriorment es classificava dins del gènero Tarsius (T. syrichta),[1] pero en 2010 es reclasificó com a única espècie del gènero Carlito.[2]

La seua distribució correspon a les selvas del surest del archipèlec Filipí, principalment en les Illes de Samar, Leyte, Mindanao i Bohol. Tribus com els bilanes i els tboli també dien que es trobava en la província de Sarangani en l'illa de Mindanao, alguna cosa que per fi es va corroborar quan el 30 de març de 2002 es va capturar una parella d'esta espècie en perill en les zones montanyoses de les #municipalitat de Maitum i Kiamba.

Són nocturns i insectívors, presenten un tamany reduït, d'uns 15 cm de llarc, que fa molt difícil la seua localisació. Durant el dia, estos tarseros dormen en forats obscurs prop del sol. El seu hàbitat natural correspon al bosc primari i secundari de clima tropical, des del nivell de la mar fins als 700 m s. n. m.. Estes selves tropicals, de vegetació densa i frondosa li permeten guarecerse en arbres de menut tamany o atres elements que els conferixquen protecció, tals com a herbes altes, xares o brots de bambú, ubicant-se no més allà dels 2 m del sol.

Poden girar el cap 180 graus en abdós sentits i les seues grans orelles membranosas semblen estar en continu moviment. Pels seus ulls, fixos al cràneu i oberts com a plats, ostenten el récort Guinness del mamífer en els ulls més grans en relació en el tamany del cos. Utilisen la seua prima coa, dos voltes més gran que el seu cos per a balancejar-se. Trepen verticalment als arbres i brincar de branca en branca. El color del seu pelaje espés i sedoso varia entre el gris i el marró obscur. Els seus dits estan allargats i presenten almohadillas en els ulls per a subjectar-se i trepar millor pels troncs. És l'únic primat conegut que té la capacitat de comunicar-se a través d'ultrasò.[3]

Paradòxicament, la superstició local ha servit per a preservar esta espècie en perill, ya que els indígenes els solten al bosc perque creuen que du mala sort.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Plantilla:MSW3 Groves
  2. Groves, C. Shekelle, M.(2010).International Journal of Primatology.31(6)
    1071-1082.doi:10.1007/s10764-010-9443-1.
  3. . Consultat el 2025-03-28.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons