Nycticebus coucang

El loris de la Sonda, loris llent o loris pereós (Nycticebus coucang) és una espècie de primat estrepsirrino de la família Lorisidae pròpia de Sondalandia.

Archiu:Outloň váhavý - autor Lucie Čižmářová.jpg

loris de la Sonda (Nycticebus coucang)

Difusió

Habita en les selvas de Sumatra, Malàsia Peninsular, Tailàndia peninsular, Singapur i algunes illes adjacents com les Natuna, Riau i Tioman.

Descripció

Medix 30 a 38 cm de llarc i pesa 1 a 2 kg. El pèl és tupido, lanudo, curt i suau, de color leonado en tonalitats que van del castanyer grisáceo o groguenc al castanyer rojós, i en la zona ventral és blanc groguenc o grisáceo. A lo llarc de l'esquena, la nuca i fins a la #front té una banda negra angosta. El hocico és curt. Entre la #front i el hocico presenta pèl blancuzco entorn als ulls, que estan circundados per anells marró obscuro.

S'observa una tendència de la banda dorsal a accentuara a mida que es va de nort a sur de l'àrea de dispersió de l'espècie, de manera que s'acosta a les orelles i aplega a confondre's en la caraça facial.

Els dits són curts i el segon dit de la mà és molt reduït, pero en les extremitats posteriors, el segon dit presenta una ungla llarga especialisada per al acicalamiento mutu.

Posseïx numeroses vèrtebres dorsals, la qual cosa li permet rotar el tronc sobre el abdomen.

Comportament

D'hàbits nocturns i arborícolas. Marca el territori en la orina per a evitar conflictes en atres individus de la seua pròpia espècie. Viu sol o en menuts núcleus familiars. Durant el dia, dorm en l'interior d'una cavitat d'algun tronc o simplement sobre les branques. De nit es mou llentament entre els arbres, pas a pas, i solament s'afanya en la mà per a atrapar un assut. Si percep algun perill, es queda completament immòvil i pot permanéixer aixina per hores.

Com a cas rar entre els mamífers, pot donar un mordisco veríbaix: la toxina, un polipèptit d'efectes inflamatorios, és produïda per una glándula braquial ubicada en el centre del colze i el loris s'encarrega de dur-la a la boca. Si es veu amenaçat, inocula la toxina en un mordisco, per mig del pentine dental característic dels estrepsirrinos. En la saliva venenosa, la femella unta al seu cadell per a repelir als depredadors.

Alimentació

Consumix principalment insectes, pero ademés menja menuts vertebrats, fulls i fruts. A diferència del loris esvelt roig, no desploma els pardals capturats sino es llimita a passar el llavi sobre les plomes abans de menjar l'assut.

Reproducció

La femella té dos periodos d'estro a l'any. La gestació dura de 5 a 6 mesos, despuix dels quals naix una crío, que alleta en 4 peçons, fins als 8 o 9 mesos d'edat, encara que és rar que l'abandone abans de l'any, quan alcança la madurea sexual. En captivitat viu fins a 26 anys.

Subespecies

Són reconegudes tres subespecies:

• Nycticebus coucang coucang
  • N. c. hilleri
  • N. c. insularis
  • N. c. natunae
• Nycticebus coucang javanicus
• Nycticebus coucang menangensis
  • N. c. bancanus
  • N. c. borneanus

Bibliografia

• Boitani, Luigi i Stefania Bartoli (1982) Guia de Mamífers:91. Barcelona: Edicions Grijalbo, 1985. ISBN 84-253-1659-6
• Plantilla:MSW3 Groves

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Nycticebus coucang.

Commons

• Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nycticebus coucang.
• Ballenger, Liz Nycticebus coucang Nancy Shefferly (ed.) Animal Diversity Web. Consultat el 13 de setembre de 2010.