Lama castelnaudi
Lama castelnaudi és una espècie de mamífer artiodàctil extint integrant del gènero Llepe, l'espècie vivent del qual selvat és denominada guanac, del com s'assembla, si ben el tàxon fòssil era un animal alguna cosa més robust. Este camélido va habitar durant el Pleistoceno en el centre-oest d'Amèrica del Sur.
Taxonomia
Lama castelnaudi va ser descrita originalment en l'any 1855 pel paleontòlec i professor francés François Louis Paul Gervais, baixe la combinació científica de Auchenia castelnaudi, amprant mostres del departament de Tarija, en el sur de Bolívia,[1] trobades per D. H. Weddell.[2]
- Sintipos
Els sintipos són un fragment dentario esquerre en M1-M3, astrágalo dret i calcàneu esquerre. Deurien estar depositats en la “Collection de Vertébrés Fossiles del Muséum National d’Histoire Naturelle”, de la ciutat de París, no obstant no varen poder ser localisats.
- Etimologia
Etimológicamente, el terme específic castelnaudi és un epónimo que referix al llinage de la persona a qui va ser dedicada, el comte Francis de Laporte de Castelnau, baix la direcció del qual va ser realisada l'expedició francesa a l'Amèrica meridional.
- Edat atribuïda
Les edats postulades per als estrats portadors són entre el Pleistoceno mig al superior (des de les edats mamífer Ensenadense, Bonaerense i Lujanense), ya que les antiguetats dels llocs fosilíferos de Tarija són discutides,[3] lloc que encara no es conta en alguna precisió estratigráfica com la que pretenia contar MacFadden.[4] La base posseïx una edat Ensenadense (1 milló d'anys) pero la gruixa de la seqüència varia i com es carixen de senyes sobre on procedixen en exactitut les peces recuperades, en conseqüència estes podries ser antigues (del Ensenadense) o més modernes (del Bonaerense).[5]
- Distribució
Lama castelnaudi solament va ser exhumada en el departament de Tarija, al sur de Bolívia. Algunes de les localitats a on es varen arreplegar peces d'esta espècie són: Sant Pedro, Poble Vell, Armats, Guaico, Tolomosa, Sant Blas i Ñuapua.
Història taxonómica
En l'any 1920, els paleontòlecs M. Boule i A. Thévenin la varen transferir al gènero Llepe (Llepe castelnaudi); ademés, en mostres del Pleistoceno de Tarija, (sur de Bolívia), varen descriure una varietat: Lama castelnaudi var. prehuanaca, comentant que era un tàxon relacionat en l'actual vicuña (Vicugna vicugna).[6] El mateix hui forma part de la sinonímia de l'espècie.
En 1930, D. J. López-Aranguren la sinonimizó en Lama glama i la va classificar entre les espècies mijanes del gènero.[7] En 1936, C. Rusconi cita a esta espècie per al Ensenadense de la Argentina.[8] Les peces recuperades seran finalment assignades a Llepe guanicoe. En 1999 C. Guerin i M. Faure la referixen per a Tarija, indicant que esta espècie podria ser la forma ancestral del guanac.[9]
Segons la tesis de doctorat de Carolina Saldanha Scherer, esta és una espècie vàlida, la que està llimitada a Tarija, en el sur bolivià, devent atribuir-se a una espècie afí, Lama guanicoe, totes les demés cites d'atres regions (per eixemple la pampa argentina).[10]
Característiques diagnòstiques
Lama castelnaudi està relacionada en el guanac (Llepe guanicoe), una espècie vivent. L'espècie extinta es diferencia per presentar l'húmer més llarc; ademés posseïx el rádio-cúbito, tébea i metapodiales més gráciles.[10] En els majors #espècimen de L. castelnaudi, este últim grup d'ossos presenta llongituts similars a algunes Palaeolama, pero es pot distinguir-los d'estes últimes pels seus majors índexs de gracilidad.[10]
Lama castelnaudi també se separa de L. guanicoe per posseir el metacarp més llarc que l'húmer (sent al revés en L. guanicoe) i el fèmur té el mateix llarc que la tíbia (sent una miqueta menor en L. guanicoe) Comparant índexs del metatarso sobre el fèmur en abdós espècies, en L. guanicoe és proporcionalment més curt.[10]
Sobre Lama guanicoe, L. castelnaudi posseïx molar inferiors de major tamany, aixina com una major llongitut del M1 i el M2.[10]
Segons Ameghino, també es diagnosticaria per presenta un menor tamany de M3, en el tercer lòbul d'eixa dent també menuda i estilolinguales ben desenrollats, no obstant estes particularitats varen ser desestimades posteriorment per ser considerades diferents estadis de desgast.[10]
Vore també
Referències
- ↑ Gervais, P. (1855). Recherches sur els mammifères fossiles de l'Amérique méridionale. En: F. de Castelnau: Expédition dans els parties centrals de l' Amérique du Sud, de Rio de Janeiro à Lima, et de Lima au Para; exécuté parell ordre du Goubernenment français pendant els années 1843 à 1847 sous la direction du comte Francis de Castelnau. Zoologie 7: 1-63.
- ↑ Weddell, D. H. A. (1851). Voyage dans li sud de la Bolivie. P. Bertrand. París.
- ↑ Tonni, I. P., Soibelzon, I., Cione, A. L., Carlini, A. A., Yane, G. J. S., Zurita, A. I., & Rius, F. P. (2009). Preliminar correlation of the Pleistocene sequences of the Tarija valley (Bolívia) with the Pampean chronological standard. Quaternary International, 210(1), 57-65.
- ↑ MacFadden B. J., O. Siles, P. Zeitler, N. M. Johnson and K. I. Campbell (1983). Magnetic Polarity Stratigraphy of the Middle Pleistocene (Ensenadan) Tarija Formation of Southern Bolívia. Quaternary Research 19:172-187.
- ↑ Cajal, Jorge L. (2006). Mastozoología neotropical, v.13 n.2 Mendoza dic. 2006 Resenya del llibre: Vilá, B. (Ed.). 2006. Investigació, conservació i maneig de vicuñas. Proyecte MACS-Argentina-INCO-Unió Europea. Buenos Aires, 208 pp.
- ↑ Boule, M., Thevenin, A., 1920, Mammiferes fossiles de Tarija. Mission scientifique G. de Créqui-Montfort et I. Sénéchal de la Grange: Paris, Imprimerie Nationale Édit, 256 pp.
- ↑ López Aranguren, D. J. (1930). Camélidos fòssils argentins. In Anals de la Societat Científica Argentina (Vol. 109, pp. 15-39).
- ↑ Rusconi, C. (1936). Distribució dels vertebrats fòssils del pis Ensenadense. Gráf. T. Palumbo.
- ↑ Guerin, C. & M. Faure (1999). Palaeolama (Hemiauchenia) niedae nov. sp., Noveau camelidae du nordest Brésilien et sa plau parmi els Lamini d’Amerique du Sud. Geobios 32:629-659.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 Scherer, Carolina Saldanha (2009). Vos Camelidae Lamini (Mammalia, Artiodactyla) do plesistoceno dona Amèrica do Sul: aspectes taxonômicos i filogenético.Tese (doutorado) Universidade Federal do Rio Gran do Sul, Institut de Geociências, Programa de Pós-Graduação em Geociências, Porte Alegre, RS, BR, 2009.