Bos mutus
El yak[1] (Bos mutus o Bos grunniens) és un mamífer bóvido de tamany mijà i pelaje lanoso, natiu de les montanyes d'Àsia Central i el Himalaya, viu en els altiplans esteparias i frets deserts del Nepal, Tibet, Pamir i Karakórum, entre els 4000 i 6000 metros d'altitut, a on es troba tant en estat salvage com a domèstic.
La paraula 'yak' és del idioma tibetà གཡག་ - yag, o gyag, a on solament el macho és anomenat aixina, la femella és una dri o nak.
Descripció
Els eixemplars salvages (subespecie mutus), hui escassos, són animals gregarios de pèl invariablement llarc (sobretot en la zona abdominal, a on pot aplegar fins al sol), dens i negre (en els animals vells adopta un to marró) que penja a abdós costats del cos i també de les extremitats, en una joroba sobre els muscles i banyes llargues d'un metro de llongitut que sorgixen a abdós costats d'ampli cràneu, casi horisontalment, per a acodarse després cap a dalt i alguna cosa cap a dins. La coa és peluda a partir de la seua mateixa base i du en el seu extrem un gran mechón.
Els machos, que són més grans que les femelles (estes solament alcancen la mitat del tamany dels machos), poden aplegar als 2 metros d'altura en la creu —la qual apareix tan elevada per un allargament de la apófisis espinoses, que el cap sembla escomençar des d'una posició més baixa— i pesar fins a 1000 quilos. Els piteus posseïxen una superfície de respal àmplia, mentres que els piteus secundaris rocen el sol mentres escalen. Les femelles tenen dos parells de mames. El cos és allargat, la qual cosa es deu, en part a que posseïx un parell més de costelles (en total 14) que els restants bóvidos.
Taxonomia
Linneo va classificar als yaks domèstics com Bos grunniens (Plantilla:Lang-la) en 1766, posteriorment la varietat selvada es va classificar com Bos mutus ("bou mut") quan es va demostrar que pertanyien a una mateixa espècie se li devia assignar un únic nom científic. Generalment en casos com este s'aplicaria el principi de prioritat usat en la nomenclatura científica, que establix que deu permanéixer com a nom específic el registrat en primer lloc, sent grunniens el més antic.
Pero la Comissió Internacional de Nomenclatura Zoológica va determinar en 2003 en la opinió 2027 que els yaks, de la mateixa manera que atres 17 espècies domèstiques, devien nomenar-se com la seua varietat salvage, Bos mutus, per a evitar la paradoxa de que els linajes anteriors, els selvats, anaren nomenats com subespecies dels seus descendents. Per lo tant el nom específic que preval per als yaks és Bos mutus, quedant el terme Bos mutus grunniens com nom trinomial que designa a la subespecie domèstica.[2]
Els yaks pertanyen al gènero Bos, per #lo que estan cercanamente emparentats en les vaques domèstiques (Bos primigenius taurus). Els anàlisis d'ADN mitocondrial per a determinar l'història evolutiva dels yaks han resultat un tant confusos. El yak podria haver divergit del bou en algun punt entre fa un i cinc millons d'anys, i hi ha algun indici de que podria estar més cercanamente emparentat als bisontes que als demés membres del seu propi gènero.[3] S'han trobat fòssils de lo que sembla ser parents pròxims del yak, com el Bos baikalensis, en Rússia oriental, sugerint una possible ruta per la que ancestros de bisonte americà similars al yak podrien haver entrat en el continent americà.[4]
Relacions de membres del gènero Bos basades en genomes nuclears segons Sinding, et al. 2021.[5]
Comportament
Són els ungulats que ascendixen a major altura, puix poden aplegar als 6000 metros sobre el nivell de l'mar. S'alimenten de plantes baixes i carixen de depredadors, encara que poden sofrir l'atac (molt rarament) dels orsos, llops i lleoparts de les neus.
Les raberes de yaks selvades es componen de femelles, crío i animals jóvens. Els machos viuen en solitari o formant grups de fins a 12 individus. El yak permaneix en els llocs que oferixquen bones pastures, freqüenta les zones d'herbes i líquenes; si estos escassegen, immediatament emigren cap a un atre lloc. El seu bon sentit de l'olfat els permet trobar sempre els llocs més adequats. És un animal que distribuïx la seua activitat en amanecer i el crepúscul, sent un bon escalador en terrenys rocosos abruptes i coberts de neu. Per a trobar-se a gust necessita aigua i li agrada ademés banyar-se. Els yaks s'amontonen uns contra uns atres durant els temporals de neu, girant la seua part atrassera cap al vent. Els animals excitats empinen la coa cap a dalt, com si anara una bandera. Les manades de llops ataquen als yaks i capturen davant tot als ternerillos. Per dita causa una rabera atacada coloca, de ser posible, als seus vedells en el centre.
Es perceben els gruñidos del yak durant l'época de apareamiento. Els machos lluiten llavors entre sí en força, de manera que en no poques ocasions es lesionen greument. El periodo de celosia escomença en setembre, durant fins a finals d'octubre. Les femelles allumenen a un vedell despuix d'una gestació que ha durat uns 270 dies. Les femelles de yak salvage solament paren una volta cada 2 anys. Alcancen la madurea sexual en complir de 6 a 8 anys de vida.[6]
Domesticació
Els yaks han segut domesticats des de fa 3000 anys. El yak domèstic té una altura fins a la creu de 140 centímetros per a un pes de 700 quilograms, poden creuar-se en les vacas domèstiques i generar individus fèrtils produint més llet i de major contingut gras. De fet, a esta característica es deuen gran part de les diferències entre els yaks salvages i els domèstics. Estos últims són prou més menuts que els seus antepassats selvats, tenen banyes més curtes i inclús molts yaks domèstics carixen d'ells i el color del pèl pot ser negre, pardo, castanyer, blanquecino i inclús tacat de varis colors. El yak és criat com a animal domèstic de les zones fredes en extenses regions d'Àsia, comprenent des d'Afganistan i Bujará fins a Mongòlia i nort de China.[7] En dates relativament recents es varen importar yaks en el sur de Groenlàndia, sent l'únic animal domèstic del seu tamany que ha conseguit aclimatarse a la perfecció en l'illa.
En Àsia Central li'ls ampra per a dur càrregues (aplega a transportar una càrrega de 150 quilograms a lo llarc d'empinats senderes de montanya), també se li utilisa per a montar-ho i tirar del llaurat. També es crían per la seua carn, apropiada per al consum humà, produïx una llet molt grassa (en la que es fan formages i manteca de gran calitat) si be en menor cantitat que atres animals de raça vacuna domèstics i pells (resistents i calentes). La coa del yak és utilisada com espantamoscas.
El yak es esquila una volta a l'any, sent la llana dels animals adults un tant asprosa i llarga, pero permet elaborar perfectament en ella mantes, cuerdos i atres objectes.[8] Els excrements secs són utilisats com a combustible,[9] molt apreciat en les zones pobres en fustes per la gran altitut,[10] el yak és un animal molt apreciat per això en el Tibet, a on les famílies adornen als seus animals en cintes tant per a diferenciar-los dels demés com per simples motius estètics.
Estat de conservació
El yak salvage figura actualment com Vulnerable en la Llista Roja de la UICN. Anteriorment es va classificar com en perill, pero es va rebaixar en 1996 segons la taxa estimada de disminució de la població i el tamany actual de la població. L'última evaluació en 2008 va sugerir una població total de no més de 10 000 individus madurs.
El yak salvage està experimentant amenaces aplicades per vàries fonts. La caça furtiva, inclosa la caça furtiva comercial, seguix sent l'amenaça més greu; els machos es veuen particularment afectats pels seus hàbits més solitaris. També és comú el destorbament i el mestiçage en raberes de ganado. Açò pot incloure la transmissió de malalties transmeses pel ganado, encara que encara no s'ha trobat evidència directa d'açò. També ocorren conflictes en els propis pastors, com en els assessinats preventius i de represàlia pel seqüestre de yaks domèstics per manades salvages, pero semblen ser relativament rars. La protecció recent contra la caça furtiva en particular sembla haver estabilisat o inclús aumentat el tamany de la població en vàries àrees, #lo que va dur a la reducció de la llista de la UICN en 2008. Tant en China com en Índia, l'espècie està protegida oficialment; en China està present en vàries grans reserves naturals.[11]
Aspectes sanitaris sobre la salut humana
El yak salvage és un reservorio de malalties zoonóticas d'orige tant bacterià com a viral. Estes malalties bacterianes inclouen el ántrax, el botulisme, el #tétanos i la #tuberculosis.[12]
Investigació
El govern indi va establir un centre dedicat a l'investigació sobre la crío de yaks, el Centre Nacional d'Investigació sobre Yak, ICAR, en 1989. Està ubicat en Dirang, Arunachal Pradesh, i manté una granja de yaks en l'àrea de Nyukmadung a una altitut de 2.750 metros (9.020 peus) sobre el nivell de l'mar.[13]
Crío i hibridació de yaks
En Nepal, Tibet i Mongòlia, el ganado vacú domèstic es creua en yaks. Açò dona lloc al dzo macho infértil མཛོ། aixina com femelles fèrtils conegudes com dzomo o zhom མཛོ་མོ།, que poden tornar a creuar-se en ganado vacú. La raça Dwarf Lulu, "l'únic tipo de ganado Bos primigenius taurus en Nepal", ha segut analisada per a detectar marcadors d'ADN i s'ha descobert que és una mescla de tipos de ganado taurina i cebú (B. p. taurus i B. p. indicus) en yak.[14] Segons el Servici Internacional d'Informació Veterinària, la baixa productivitat dels creus de ganado i yak de segona generació els fa adequats només com a animals de carn.[15]
En la lliteratura chinenca s'han registrat creus entre yaks i ganado domèstic (Bos primigenius taurus) durant a lo manco 2000 anys.[4] També s'han registrat creus exitosos entre yak i bisonte americà,[15] gaur i banteng, generalment en resultats similars als produïts en ganado domèstic.[4]
Yaks fora del Himalaya
Es poden trobar menudes cantitats de raberes en els Estats Units i Canadà, en Nova Zelanda i en algunes parts d'Europa. Els yaks han generat interés fora del Himalaya per a ganaderia comercial i també en criadors. El principal interés dels criadors de yaks d'Amèrica del Nort és la producció de carn magra per mig de l'hibridació en un atre ganado, seguida de la producció de llana.[16]
Galeria
-
Yak en pelaje motejat en Altái.
-
Yaks pastando.
-
Yak en adorns tradicionals en Sikkim, Índia.
-
Pastoreig de yaks en Tadjikistan. -
Caravana de yaks en Solukhumbu, Nepal. -
Hilado de llana de yak. -
Manteca de llet de yak en mercat de Lhasa, Tibet. -
Estàtua de yak en Lhasa.
.jpg)
Vore també
Referències
- ↑ Plantilla:Drae
- ↑ (2003).Bull.Zool.Nomencl..60(1)
- 81–84.
- ↑ Guo, S. et al.(2006).Acta Theriologica Sinica.26(4)
- 325-330.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Leslie, D.M. & Schaller, G.B. (2009). "Bos grunniens and Bos mutus (Artiodactyla: Bovidae)". Mammalian Species 836: 1-17.
- ↑ “Kouprey (Bos sauveli) genomes unveil polytomic origin of wild Asian Bos” . iScience 24 (11): 103226. doi:. PMID 34712923. Bibcode: 2021iSci...24j3226S.
- ↑ . Consultat el 30 de juny de 2023.
- ↑ . Consultat el 30 de juny de 2023.
- ↑ . Consultat el 30 de juny de 2023.
- ↑ . Consultat el 30 de juny de 2023.
- ↑ . Consultat el 30 de juny de 2023.
- ↑ . Consultat el 30 de juny de 2023.
- ↑ Dubal, Z. “Bacterial and Viral Zoonotic Diseases of Yak”. International Journal of Bio-resource and Stress Management 4 (2): 288–292.
- ↑ «ICAR-National Research Centre on Yak».
- ↑ “Mitochondrial DNA analysis of Nepalese domestic dwarf cattle Lulu” (2004). Animal Science Journal 75 (2): 103. doi:.
- ↑ 15,0 15,1 Zhang, R.C. (14 December 2000). "Interspecies Hybridization between Yak, Bos taurus and Bos indicus and Reproduction of the Hybrids". In: Recent Advances in Yak Reproduction, Zhao, X.X.; Zhang, R.C. (eds.). International Veterinary Information Service.
- ↑ «Part 3 - Yak in nontraditional environments by Gerald Wiener».
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bos mutus.
Wikispecies té un artícul sobre Bos mutus.- ARKive - images and movies of the wild yak (Bos grunniens) (en anglés)
- more Information about Yaks / Wildyaks [1] archivat en Wayback Machine.