Vicugna vicugna mensalis
La vicuña del nort o vicuña peruana (Vicugna vicugna mensalis), és una de les dos subespecies en que es dividix la espècie Vicugna vicugna del gènero Vicugna. Habita en el altiplano andino situat en el centre-oest d'Amèrica del Sur.
Taxonomia i característiques diferencials d'esta subespecie
editarLa subespecie septentrional (Vicugna vicugna mensalis) se separa de l'austral (Vicugna vicugna vicugna), ademés de per la seua distinta distribució geogràfica, per diferències basades en caràcters morfològics,[1] entre els que s'inclouen: diferències en el tamany corporal, forma i coloració del pelaje, i llongitut dels molar. Els mateixos varen ser explicats en l'any 1917 pel seu descriptor original el zoólogo britànic Michael Rogers Oldfield Thomas.[2]
- Tamany corporal: V. v. mensalis és més grácil, en 45 cm d'alçada.
- Llongitut dels molar: V. v. mensalis té una menor llongitut de la série molar (57 mm).
- Coloració del pelaje: V. v. mensalis presenta una fibra color canella obscura.
- Característiques del pelaje:V. v. mensalis posseïx en el pit un mechón de pèls llarcs i blancs, denominat «mechón pectoral».
A pesar de les importants diferències morfològiques i distribucionales entre abdós poblacions, alguns autors no acceptaven que eixes diferències foren suficients per a permetre una separació subespecífica.[3][4][5]
Finalment, anàlisis de les seqüències del gen per al citocromo b va mostrar clarament que les poblacions de V. vicugna es diferencia en dos clados, els que concorden en l'existència de dos subespecies, ya prèviament reconegudes. En analisar l'arbre d'expansió mínima baixe la seqüència obtinguda a partir dels haplotipos d'un gen mitocondrial en una destacada taxa de canvi, com és el Domini Hipervariable I de la Regió Control, es va observar un resultat similar, en la formació també de dos agrupamientos, els que representen cada una de les dos subespecies.[6][7]
La formació d'esta subespecie
editarEsta subespecie va evolucionar després de la formació d'un cinturó extremadament àrit en la regió andina situada aproximadament entre les #latitut 18° i 23°S, el qual va separar la seua geonemia en dos zones. Esta zona hostil és considerada una barrera que dividix vàries subespecies de mamífers terrestres.[7]
V. v. mensalis és el ancestro de la alpaca
editarSegons varis estudis genètics, la alpaca és una espècie domesticada que deriva de la vicuña, en aportes genètics menors de flama. Es varen observar la presència de 6 haplotipos compartits entre mostres de Vicugna vicugna mensalis i alpacas. No s'ha detectat cap haplotipo compartit entre estes últimes i mostres de Vicugna vicugna vicugna, per #lo que es va aplegar a la conclusió de que la alpaca va ser domesticada partint només d'eixemplars de V. v. mensalis.[8][7]
Igualment, Wheeler en la década de 1990, basant-se en un detallat registre dental i òsseu exhumat en un dels llocs arqueològics del centre del Perú, hi havia colectado evidències que coincidien en eixa mateixa hipòtesis.[9][10]
Característiques
editarLes vicuñas peruanes són entre tots els camélidos el tàxon més menut. Pesen entre 40 i 50 kg. El seu color és beige o «vicuña» (marró clar rojós) en el llom i blanc en la zona ventral i les pates, les que són llargues i primes, terminades en almohadillas, aptes per a caminar sobre varis tipos de sols, inclús els pedregosos. la fibra de la seua llana està entre les més fines del món, medint 15 micrones de diàmetro. El pelaje és dens, format per fibres primes que creixen molt juntes, en l'objecte de protegir a l'animal tant del fret com de la pluja i el vent. Si les fibres anaren més grosses i creixqueren més distanciades, deixarien passar l'aire fret i l'aigua de la pluja.
Distribució
editarV. v. mensalis es distribuïx en la puna,[11] des dels 9º50’S en el nort del Perú, fins als 18ºS en l'oest de Bolívia, i el nort de Chile. Va ser reintroducida en sectors dels andinos d'Equador, a on s'havia extinguit. La seua presència es restringix a altituts majors a a els 3300 m s. n. m..
Costums
editarEsta subespecie habita les altiplans de clima fret i sec. Són herbívores diürnes, i s'alimenten de les plantes de les estepas altoandinas i altiplánicas. Els seus majors enemics, ademés dels sers humans, són la subespecie de puma que habita en les àrees andinas i altiplánicas septentrionals (Puma concolor concolor) i el rabosot culpeo altiplánico.
La vicuña i els símbols patrios peruans
editarLa vicuña peruana és el símbol patrio peruà que representa al regne animal o fauna autòctona del Perú i es troba representada en el Escut del Perú.
Vore també
editarReferències
editar- ↑ Wheeler J. C. (1995) Evolution and present situation of the South-American Camelidae. Biological Journal of the Linnean Society 52: 271-295
- ↑ Thomas O. (1917) Preliminary #diagnosis of the new mammals obtained by the Yale National Society Peruvian Expedition. Smithsonian Miscellaneous Collection 68: 1–3.
- ↑ Osgood W. (1943) The mammals of Chile. Field Museum of Natural History Zoological Séries 30: 1- 268.
- ↑ Gilmore R. (1950) Fauna and ethnozoology of South America. Handbook of South American indians 6: 345-464. Bureau of American Ethnography Bulletin, Washington, Smithsonian Institution. USA.
- ↑ Sarno, R.; L. Villalba, Bonacic C. González B., Zapata B., D. Mac Donald, S. O'Brien, & Johnson W. (2004) Phylogeography and subspecies assessment of vicuñas in Chile and Bolívia utilizing mtDNA and microsatellites markers; implications for vicuña conservation and management. Conservation Genetics 5: 89-102.
- ↑ Marín, Juan C.; Beatriz Zapata, Benito A. González, Cristián Bonacic, Jane C. Wheeeler, Ciara Casey, Michael W. Bruford, R. Eduardo Palma, Elie Poulin, M. Angélica Alliende & Angel I. Spotorno (2007). Sistemàtica, taxonomia i domesticació de alpacas i flames: nova evidència cromosòmica i molecular. Systematics, taxonomy and domestication of alpaca and flama: new chromosomaland molecular evidence. Revista Chilena d'Història Natural 80: 121-140.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Marin J. C., Casey C. S., Kadwell M., Yaya K., Hoces D., Olazabal J., Rosadio R., Rodriguez J., Spotorno A., Bruford M. W., et al. (2007). Mitochondrial phylogeography and demographic history of the Vicuna: implications for conservation. Heredity 2007, 99(1):70-80.
- ↑ (2001).Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences.268(1485)
- 2575–2584.doi:10.1098/rspb.2001.1774.
- ↑ Wheeler J. C. (1991) Orige, evolució i status actual. En: Fernández-Baca S (ed) Alvanços i perspectives en el coneiximent dels camélidos suramericans: 11-48. Oficina Regional de la FAO para Amèrica Llatina i el Carib, Santiago, Chile.
- ↑ Wheeler J. C. (1995) Evolution and present situation of the South-American Camelidae. Biological Journal of the Linnean Society 52: 271-295.
- ↑ Laker, J; J. Balde, I. Arzamendia i H. Yacobaccio. (2006). La vicuña dels Vages. Pp. 37-50. En: Investigació, conservació i maneig de vicuñas. Proyecte MACS-Argentina, Buenos Aires.
Bibliografia
editar- Sahley C., Torres J., Sánchez J., Cruz A., Umasi M. & Márquez A. (2004). Gestió Ambiental de la vicuña. Arequipa, Perú.
- Cruz, A. & Sánchez, M. (2010). La vicuña peruana.
- Cruz, A. (2005). Pla de maneig Multicomunal Picotani. Puno, Perú.
Enllaços externs
editar
Wikispecies té un artícul sobre Vicugna vicugna mensalis.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vicugna vicugna mensalis.