Babyrousa togeanensis
El babirusa de Togian (Babyrousa togeanensis), també conegut com babirusa de Malenge,[1] és l'espècie més gran de babirusa. És endèmic de les Illes Togian en Indonèsia, un temps es va considerar una subespecie de Babyrousa babyrussa fins a 2002.[2][3] El babirusa de Togian és més gran, en comparació al babirusa del nort de les Célebes que és més conegut, té un mechón de coa ben desenrollat i els caninos superiors del macho són relativament "curts, prims, girats cap a avant i sempre convergixen".[3][4] El babirusa de Togian és omnívoro, s'alimenta principalment de raïls i fruts caiguts dels arbres, pero també de cucs i invertebrats. A diferència d'atres espècies de porcs, el babirusa de Togian no mou raïls en el sol en el hocico quan busca aliment, sino que patea el sol per a arrancar plantes.[4]
Referències
editar- ↑ «COMMISSION REGULATION (EC) No 407/2009 of 14 May 2009 amending Council Regulation (EC) No 338/97 on the protection of species of wild fauna and flora by regulating trade therein». Official Journal of the European Union.
- ↑ Meijaard, I. and Groves, C. P. (2002). Upgrading three subspecies of Babirusa (Babyrousa sp.) to full species level. IUCN/SSC Pigs, Peccaries, and Hippos Specialist Group (PPHSG) Newsletter 2(2): 33-39.
- ↑ 3,0 3,1 Meijaard, I., J. P. d'Huart, and W. L. R. Oliver (2011). Babirusa (Babyrousa). Pp. 274–276 in: Wilson, D. I., and R. A. Mittermeier, eds. (2011). Handbook of the Mammals of the World. Vol. 2, Hoofed Mammals. ISBN 978-84-96553-77-4
- ↑ 4,0 4,1 (2017).«Togian Babirusa Babyrousa togeanensis (Sody, 1949)».Ecology, Conservation and Management of Wild Pigs and Peccaries.Cambridge University Press.
- 76–84.doi:10.1017/9781316941232.010.