Univers

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

L'univers és la totalitat del continu espai-temps en qué es troba la humanitat, juntament en tota la matèria i energia continguda en ell. A gran escala, és l'objecte d'estudi de la cosmologia, que es basa en la física i l'astronomia, tot i que alguns dels temes d'estudi voregen la metafísica. Actualment, els experts no estan d'acort sobre si és possible (en principi) d'arribar a observar la totalitat de l'Univers.

Els termes univers conegut, observable o visible, s'utilisen per referir-se a la part de l'Univers que es pot observar. El terme cosmos és l'univers, especialment quan es considera com un sistema ordenat i harmoniós. De vegades, el terme cosmos es fa servir només per a l'univers observat, mentres que el terme univers es referix a tot l'existent s'haja descobert o no. En este sentit, 'Cosmos' és l'"univers conegut" o realitat.

Diversos experiments i observacions sugerixen que l'univers ha estat governat per les mateixes lleis físiques i constants en tota la seua extensió i temps de d'existència. La força dominant en distàncies cosmològiques són la gravetat, i la relativitat general es actualment la teoria més acorada de la gravitació. L'univers té almenys tres dimensions d'espai i una de temps. Dimensions adicionals no poden ser comprovades experimentalment.

El mot univers definix quasi sempre el tot. Tot i això, una definició alternativa d'univers sugerix que hi ha diversos universos no conectats entre si i que el conjunt d'estes formarien la totalitat de l'existència, que se nomenaria multi-univers. Per eixemple, la teoria de la bambolla universal diu que hi ha infinites varietats d'universos, cadascú en diferents constant físiques.

Al llarc de la història, diverses cosmologies han estat propassades, frut de l'observació de l'univers. La primera ve de l'antiga Grècia, que propassava que l'univers posseïx infinits espais i que ha existit eternament pero conté un únic conjunt d'esferes concèntriques de mida finita -corresponent a les estreles fixes, el Sol, i planetes diversos- girant al voltant d'un esfèric pero immòvil planeta Terra. Al llarc dels segles, observacions més precises i teories millorades de la gravetat van dur a la teoria de Copèrnic, el model heliocèntric i al model Newtonià del sistema solar. Noves investigacions en astronomia van dur a la caracterisació de la Via Làctea, i al descobriment d'atres galàxies. L'estudi de la distribució d'estes galàxies i les seues llínies espectrals ha significat molt per a cosmologia moderna.



Enllaços externs