Anarquia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 19:23 15 març 2009 per Joan85 (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «La paraula '''anarquia''' deriva del grec ''anarchia'', de ''anarchos'' 'no sobirà'.<ref>Prefix ''An'', que significa 'no' o 'sense', i s...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

La paraula anarquia deriva del grec anarchia, de anarchos 'no sobirà'.[1] Designa l'absència de poder públic, és a dir la situació política o social en la que cap individu eixercix poder coactiu (autoritat o govern obligatori), sobre atres.

Les connotacions de la paraula varien dràsticament segons es considere esta absència de coacció: be com a un orde lliure desijable, be com a un caos a evitar. És un sinònim de acràcia, pero no ho és de anomia.

Política

L'anarquia és aquella forma de vida política (sistema jurídic i model econòmic) fonamentada en institucions i pactes voluntaris -sense coacció- entre individus sobirans,[2] i en el rebuig a tota institució involuntària (ex. el Estat).[3]

Així, l'anarquia seria l'associació o organisació d'individus que voluntàriament establixen les seues pròpies institucions autogovernades.[4] Històricament, la tendència a l'anarquia com a objectiu polític s'ha expresat a través del anarquisme.[5]

Referències

  1. Prefix An, que significa 'no' o 'sense', i substantiu archos, que significa 'diligent' o 'sobirà'. Veja:
  2. Sobre la sobirania individual o propietat d'un mateix:
  3. Un credo anarquiste, per Larry Gambone
  4. Sobre anarquia i organisació:
    • En l'ensaig Quin significat tindrà demà l'anarquisme?, Colin Ward escriu:
      [...] Em pareix important subrallar, com vaig fer fa ya 20 anys en el llibre Eixa anarquia nostra de cada dia que l'anarquia no és una teoria de la utopia, sino de l'organisació.
    • En La nostra definició d'anarquisme, Chantal López i Omar Cortéz comenten:
      Tenim llavors que, segons la nostra opinió, la lluita dels anarquistes no se centra, com a mal se suposa, a crear o conformar sistemes idílics o utòpics de dificilísima o impossible realisació, sinó tan sols a superar els obstàculs que vicien, frenen o distorsionen el lliure desenroll de la immensa pluralitat de grups conformants de la no menys immensa pluralitat de comunitats contingudes en una societat determinada.
  5. L'anarquia com a orde polític:
    • La anarquia és la màxima expressió de l'orde, basat en coses naturals, sense coaccions ni violència.
    • La llibertat no és la filla, sino la mare de l'orde.

Enllaços externs