Ciència migeval
La ciència migeval correspon als descobriments en el camp de la filosofia natural que van ocórrer en el periodo de l'Edat Mija-el periodo intermig, en una divisió esquemàtica de la història d'Europa. Europa Occidental va entrar a l'Edat Mija havent perdut l'accés als tractats científics de l'antiguetat clàssica (en grec), mantenint només les compilacions resumides i fins desvirtuades, per les successives traduccions que els romans havien fet al llatí. En l'inici del renaiximent del segle XII, es va revivar l'interés per la investigació de la naturalea i la ciència que es va desenrollar en este periodo daurat de la filosofia escolàstica donava émfasis a la llògica i advocava per l'empirisme, entenent la naturalea com un sistema coherent de lleis que podrien ser explicades per la raó. En esta visió els sabis medievals es van llançar a la investigació d'explicacions per als fenomens de l'univers i van conseguir importants avanços en àrees com la metodologia científica i la física, que van ser sobtadament interromputs per la Pesta negra.