Escultura del Renaiximent

Pietat del Vaticà, obra del Renaiximent de Miquel Àngel Buonarroti.

L'escultura del Renaiximent s'entén com un procés de recuperació de l'escultura de l'Antiguetat clàssica. Els escultors consideraren les restes artístiques i els descobriments de jaciments d'esta época passada la inspiració perfecta per a les seues obres. També es van inspirar en la Natura. En este context, cal tenir en conte l'excepció dels artistes flamencs al nort d'Europa, els quals a més a més de superar l'estil figuratiu del gòtic van promoure un renaiximent alié a l'italià, sobretot a l'apartat de la pintura.

Renàixer l'antiguetat en l'abandonament del medieval, que per a Giorgio Vasari «havia estat un món propi de gots», i el reconeiximent dels clàssics en totes les seues variants i matisos fon un fenomen quasi exclusivament desenrollat en Itàlia. L'art del Renaiximent conseguí interpretar la Natura i traduir-la en llibertat i en coneiximent a gran multitut d'obres mestres.