Art gòtic
L'art gòtic descriu un estil arquitectònic i decoratiu predominant a Europa entre el segle XII i el segle XV que es caracterisa pel fet que, si bé sol ser molt ornamental i en detalls molt treballats i realistes, no utilisa un esquema de representació general.[1]
El gòtic se diferencià de l'art romànic en que buscava crear les sues pròpies obres, deixant de mirar a Roma. Les estructures arquitectòniques seguien sent com les romàniques però el llenguage visual volia transmetre confiança i riquea per mig de l'elegància, el luxe i les llínies estilisades. El terme "gòtic", referit a l'art, es començà a usar al segle XV per a descriure en un principi un estil arquitectònic usat fins llavors i considerat bàrbar, del poble got que destruí l'arquitectura i l'art de l'Imperi Romà. En contraposició, crearien el mot "renaiximent" per a descriure el resurgir de l'estil clàssic romà.[1]
A l'Illa de França es comencen a construir les primeres catedrals gòtiques i, al segle XIII, el nou estil adopta un caràcter internacional difonent-se pel Sacre Imperi Romanogermànic, Anglaterra, els regnes de la península Ibèrica i de manera més autòctona als territoris que actualment conformen Itàlia.