Taulellets

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Taulellet, de l'aràbic الزليج az-zulaiŷ (pedra polida), és una peça de ceràmica de poc grossor, generalment quadrada, en la qual una de les cares és vidriada, resultat de la cocció d'una substancia a base d'esmalt que es torna impermeable i retillent. Esta cara pot ser monocromàtica o policromàtica, plana o en relleu. El taulellet és generalment utilisat en gran cantitat com element associat a l'arquitectura en revestiment de superficies interiors o exteriors o com element decoratiu aïllat.

El Regne de Valéncia ha segut un important centre productiu de taulellets a ol llarc de l'història. Escomençant per Manises, en época medieval (sigles XIV-XV), i a partir del sigle XIX en Onda i l'Alcora. Des de mijans del sigle XX atres localitats com ara Vila-real, Castelló, Almassora, Sant Joan de Moró i Nules, junt a Onda i l'Alcora, fabriquen gran quantitat de taulellets. De fet, la comarca de La Plana és la segona regió taulellera del món, despuix de la comarca de Sassuolo-Mòdena-Reggio nell’Emilia, en l'Emilia-Romagna (Itàlia). En l'actualitat Vila-real, l'Alcora, Onda i Sassuolo (Mòdena) són els municipis en més producció mundial de taulellets.