Resultats de la busca
¡Crea la pàgina "Rama I" en L'Enciclopèdia en valencià!
- [[Archiu:Sugriva.jpg|thumb|Escena del Ramayana: Rama parlamentant en el rei mico]] El '''''Ramayana''''' és el text sagrat de l'[[hinduisme]] i una de les fites de la lliteratura oriental.635 bytes (98 paraules) - 17:57 4 nov 2024
- …vol dir que la palla fa una gran flamerada efímera i es crema molt pronte i no calfa gens. * [[Fòc de rama, fòc de flama]]367 bytes (59 paraules) - 17:40 9 nov 2025
- …s una estàtua situada en el ''Cementeri Nacional dels Màrtirs'' (Deshmoret i Kombit) en [[Tirana]], [[Albània]]. La gran estàtua té una corona de llorers i una estrela. Va ser representada gràcies a que varis soldats varen donar l1 kB (211 paraules) - 10:54 4 nov 2024
- …[[Refrany|refrà valencià]] que vol dir que les rames es cremen molt pronte i no calfen molt.339 bytes (52 paraules) - 17:40 9 nov 2025
- …s crema en dificultat i irregularment per seca que estiga i no calfa gens, i si és tendra, no s'encén. * [[Fòc de rama, fòc de flama]]477 bytes (76 paraules) - 17:40 9 nov 2025
- …]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) és el [[cotó]] net i esterilisat en forma de borra que es comercialisa en fins diversos.637 bytes (91 paraules) - 18:00 17 jul 2025
- …йылме) és una llengua parlada per més de 600.000 persones pertanyents a la rama fino-ugria de la família de [[llengües uràliques]]. …lants també se poden trobar en les regions de [[Tartaristà]], [[Udmúrtia]] i [[Perm]].565 bytes (89 paraules) - 11:32 15 abr 2025
- [[File:Vishnu and Saraswati.jpg|thumb|right|200px|Vishnu ([[blau]]) i [[Saraswati]] ]] …ntat en quatre braços, en els quals sosté un [[caragol]], una roda, un maç i una [[loto|flor de loto]]. Està casat en [[Lakshmi]].1 kB (150 paraules) - 13:34 5 març 2025
- …n parlades en gran part d'[[Europa]] Central, els Balcans, Europa Oriental i el nort d'[[Asia]]. El numero total de parlants ronda els 400 millons de pe …igament, ademés se gastaven els alfabets [[Alfabet glagolític|glagolitic]] i l'[[àrap]].3 kB (384 paraules) - 02:17 14 gin 2025
- |estats=[[Alemanya]], [[França]], [[Suïssa]], [[Itàlia]] i [[Liechtenstein]] …l català ''Alemanya'', el portugués ''Alemanha'', el valencià ''Alemanya'' i el turc ''Almanya'', tots noms d'[[Alemanya]]).1 kB (144 paraules) - 13:57 23 oct 2025
- …ioma gòtic|gòtic]] ([[sigle IV]], "Bíblia de Wulfilas"), parlada pels gots i que pervixqué en la [[Península de Crimea]] fins a l'[[Edat Moderna]]. …sobre atres dialectes germànics. Les llengües germàniques constituïxen una rama de la família [[Llengües indoeuropees|indoeuropea]].1 kB (209 paraules) - 18:49 6 oct 2024
- …engües germàniques i és la llengua més pròxima al [[Idioma anglés|anglés]] i [[Idioma escocés|escocés]]1 kB (182 paraules) - 04:18 1 oct 2022
- …e les llengües ugrofineses. Està emparentat en el [[careli]], l'[[estoni]] i el [[finés]]. …tal del Llac [[Llac Onega|Onega]], en la zona est de l'Òblast de Leningrat i oest de l'Òblast de Vologda. Se subdividix en tres dialectes.1 kB (193 paraules) - 17:19 20 ago 2023
- …d'heli inert. Açò té com a primer efecte un aument del volum de l'estrela i un refredat de la seua superfície, tornant-se el seu color rojós. En eixa …tot este procés l'energia emesa per la jaganta prové del mencionat clafoll i de la conversió d'energia gravitatòria en calor pel [[Teorema de virial]]3 kB (403 paraules) - 10:59 17 ago 2025
- …gkok incorpora l'acumulació urbana en la seua pròpia administració pública i el seu propi governador. …st asiàtic]]. La seua influència en l'art, la polític, la moda, l'educació i l'entreteniment, aixina com en el món dels negocis, li ha proporcionat a B2 kB (343 paraules) - 13:31 14 dec 2025
- …cet de Nadal''', és un dolç tipic valencià que se sol fer per al [[Nadal]] i la [[Semana Santa]], encara que hui en dia podem trobar-los durant casi tot * 1kg i mig de [[sucre]].2 kB (335 paraules) - 11:36 18 dec 2025
- …depressió més o manco romboïdal localisada en la regió entre la [[cuixa]] i la [[cama]], que es correspon, davant, en el [[genoll]]. En el llenguage ha La fossa poplítea està llimitada per sis parets, musculars i aponeuròtiques fonamentalment:2 kB (373 paraules) - 16:38 19 ago 2024
- |estats= [[Macedònia]] i part de diferents estats de l'antiga [[Yugoslàvia]] …lengua romanç, mentres que el grec i el albanés són part de la seua pròpia rama en la família [[llengües indoeuropees|indoeuropea]]).2 kB (377 paraules) - 08:02 3 set 2024
- [[File:Etica y moral.png|right|200px|thumb|Ètica i moral]] …s per a considerar-los com a bons o roïns. És una rama de la [[filosofia]] i té els seus origens en l'[[Antiga Grècia]].2 kB (395 paraules) - 15:18 2 ago 2025
- …i [[Letònia]] (que té entre un quatre i un terci de població rusoparlant) i de facto oficial en [[Transnítria]] (regió de [[Moldàvia]]). Ademés, é És el més parlat entre els idiomes eslaus, i el sèptim entre tots els idiomes del món (per número de parlants natius)3 kB (430 paraules) - 01:24 27 ago 2023
Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).