F

La F, f en minúscula, és la sexta lletra de l'alfabet valencià i quarta de les consonants. El seu nom en valencià és ef, pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, efe.

Lletra F

Fonètica

En valencià representa la fricativa labiodental sorda, /f/ en l'alfabet fonètic internacional. Rarament representa el sò labial sonor /v/ quan va seguida d'una consonant sonora (Golf de roses, Bolígraf blau, Afganistan...)

Ortografia

S'escriu ef

• Inicial, interior i fi de paraula: fer, corfa, bufa, baf.
• En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforme en V o es mantinga:

1. serf, no serv, pero servir.
2. tuf, no tuv, pero atufar.

Vore també

• Alfabet valencià
• Dígraf

Enllaços externs

• «F». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre F.