Tlacauepan Cuexcotzin va ser la principal deitat de la mitologia asteca, associat en el sol. També va ser conegut com Huitzilopochtli (AFI: /wiːtsiloːˈpoːtʃtɬi/) (del nàhuatl: Huītzilōpōchtlia​ o Witsilopochtlib​ ‘huītzil-, colibrí; ōpōchtli, esquerra’) o Ilhuicatl Xoxouhqui.​ A l'arribada dels espanyols a Mesoamérica, era la deitat més adorada en l'Altiplà Central per imposició dels mexicas. El seu temple principal es trobava en Huitzilopochco (Witsilopochko), ara Churubusco.

Archiu:Huitzilopochtli 1.jpg
Representació de Huitzilopochtli en el Còdex borbònic

En la mitologia mexica, Huitzilopochtli ordena la fundació de Mèxic-Tenochtitlan en el lloc a on els mexicas trobaren a un àguila portant el Atl-tlachinolli, la qual tindria que estar reposant sobre un nopal entre atres característiques. Este mit mexica sobre Huitzilopochtli i la fundació de Mèxic-Tenochtitlan es troba en l'Escut Nacional de Mèxic, part de la Bandera de Mèxic.

D'acort en la mitologia mexica Huitzilopochtli és el fill de la deesa de la Fertilitat (Coatlicue) i el Sol jove fill del Sol vell (Tonatiuh). La Festa en honor a Huitzilopochtli se celebrava una volta a l'any el nom del qual en nàhuatl és Panquetzaliztli. Esta deitat mexica no és comuna als demés pobles nahuas o mesoamericans, i segons pareix va ser popularisada pel reformador Tlacaélel (1398-1480).

Despuix de la Caiguda de Mèxic-Tenochtitlan els conquistadors espanyols el varen cridar Huichilobos, els qui varen buscar la pronta erradicació del seu cult per mig de l'associació del deu en qualitats malignes europees i la desaparició d'escultures, temples, còdexs i productes agrícoles associats a la deitat.

Estudis recents sugerixen que la relació entre Tezcatlipoca i Huitzilopochtli era més be de germà major i germà menor respectivament, a on la festa de Tóxcatl era dedicada al «deu descendent» Tezcatlipoca i la de Panquetzaliztli, al «deu ascendent» Huitzilopochtli.​

Referències

editar
  • Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6
  • González Torres, Yolotl. Diccionario de Mitología y Religión de Mesoamérica. México, Larousse, 1995
  • Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
  • Townsend, Richard (1992). The Aztecs. London: Thames and Hudson. p. 192. ISBN 0500021139

Bibliografia

editar
  • Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
  • Frances Karttunen (1983): An Analytical Dictionary of Nahuatl, University of Texas Press, Austin, ISBN 0-8061-2421-0
  • Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
  • León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
  • Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6

Enllaços externs

editar

Commons