John Zerzan

John Edward Zerzan (naixcut el 10 d'agost de 1943) és un autor i locutor de ràdio nortamericana anarco-primitiviste. Les seues obres critiquen la civilisació agrícola com inherentement opressiva i advoquen per prendre els modos de vida dels caçadors-recolectors com a inspiració per a cóm deuria ser una societat lliure. Entre els temes de la seua crítica s'inclouen la domesticació i el pensament simbòlic (com el llenguage, el número, l'art i el concepte del temps).

Els seus huit llibres principals són Elements of Refusal (1988), Future Primitive and Other Essays (1994), Running on Emptiness (2002), Against Civilization: Readings and Reflections (2005), Twilight of the Machines (2008), Why hope? The Stand Against Civilization (2015), A People's History of Civilization (2019) i When We Llaure Human: Notes from the Age of Pandemics (2021). En 2024 va publicar les seues memòries The Education of an Anarchist: A Memoir.

Primers anys i educació

John Edward Zerzan naixqué en Salem, Oregó, i és d'ascendència checa i eslovaca. Obtingué la seua llicenciatura en ciències polítiques en l'Universitat de Stanford en 1966. Entre 1967 i 1970, Zerzan treballà com a organisador sindical per al Social Service Employees’ Union en Sant Francisco. Posteriorment retornà a l'universitat i obtingué un mestrage en història en l'Universitat Estatal de Sant Francisco en 1972. Completà els cursos de doctorat en l'Universitat del Sur de Califòrnia, pero va abandonar en 1975 abans de finalisar la seua tesis doctoral.

Activisme

En 1966, Zerzan fon arrestat mentres realisava desobediència civil en una marcha contra la guerra de Vietnam en Berkeley i passà dos semanes en la presó del comtat de Contra Costa. Despuix de la seua lliberació, jurà que mai més seria arrestat voluntàriament. Assistí a events organisats per Ken Kesey i els Merry Pranksters i va estar involucrat en l'escena musical i de drogues psicodèliques en el veïnat Haight-Ashbury de Sant Francisco.

A finals de la década de 1960 treballà com a treballador social per al departament de benestar social de la ciutat de Sant Francisco. Ajudà a organisar un sindicat de treballadors socials, el SSEU, i fon elegit vicepresident en 1968 i president en 1969. El grup situacioniste local Contradicció ho va denunciar com un «burócrata d'esquerra».

En 1974, Black and Ret Press publicà Unions Against Revolution del teòric ultraesquerrà espanyol Grandizo Munis que incloïa un ensaig de Zerzan que va aparéixer anteriorment en la revista Telos. Durant els següents 20 anys, Zerzan es va involucrar íntimament en el Fifth State, Anarchy: A Journal of Desire Armed, Demolition Derby i atres publicacions periòdiques anarquistes. Començà a qüestionar la civilisació a principis dels anys 80, despuix d'haver tractat de confrontar qüestions relacionades en la neutralitat de la tecnologia i la divisió del treball, en el moment en que Fredy Perlman aplegava a conclusions similars. Va vore la civilisació mateixa com la raïl dels problemes del món i que una forma de societat de caçadors-recolectors presentava el model més igualitari per a les relacions humanes en si mateixes i en el món natural.

Pensament

Zerzan és un filòsof anarquiste i s'associa àmpliament en les corrents del anarco-primitivisme, l'anarquisme vert, el anticivilisacionisme, l'anarquia posesquerra, el neoludism i, en particular, en la crítica de la tecnologia.

Zerzan ha acusat al llingüiste i activiste Noam Chomsky de no ser un verdader anarquiste, afirmant que en realitat és «políticament un esquerrà lliberal i, en la seua especialitat acadèmica, la teoria llingüística, clarament reaccionari. *Chomsky és també, segons tots els indicis, un activiste generós, sincer i incansable —la qual cosa, per desgràcia, no garantisa que el seu pensament tinga un valor lliberador».

Encara que Zerzan sol ser contrari a la tecnologia, va fer una excepció a la seua habitual denúncia d'esta en el cas de les vacunes i, més específicament, de les vacunes contra la COVID-19. En 2022, en un artícul per a Eugene Weekly, Zerzan senyalà que no creu en les teories conspiratives sobre les vacunes de l'ARNm contra la COVID-19 que sostenen que foren introduïdes per a impondre nous nivells de control i restriccions sobre la població general, aixina com per a espiar-la per mig d'un microchip en la vacuna. Zerzan afirma que moltes formes de tecnologia ya han portat a terme cada una d'eixes funcions i que molts dels teòrics de la conspiració utilisen teléfons inteligents, correus electrònics i rets socials; ademés, sosté que moltes de les llibertats que, segons dits teòrics, es perden en vacunar-se ya s'havien perdut en gran mida molt abans de l'introducció de les vacunes de l'ARNm. Zerzan també senyala que ha rebut correus d'odi de persones que coneix i en les que ha treballat «en la crítica de la societat, sobre la crisis i lo que l'impulsa», i que, pel seu rebuig de les teories conspiratives, ha segut denunciat per eixes mateixes persones com un «fals antiautoritari». Zerzan conclou el seu artícul afegint que «preferiria viure per a lluitar un atre dia», lo que implica que efectivament es vacunà contra la COVID-19.

Crítiques

En el seu ensaig “Social Anarchism or Lifestyle Anarchism: An Unbridgeable Chasm”, Murray Bookchin dirigí crítiques, des d'un punt de vista anarquista, a la perspectiva anticivilisatòria i antitecnològica de Zerzan. Argumentà que la representació que fa Zerzan dels caçadors-recolectors era defectuosa, selectiva i, a sovint, condescendentement racista; que el seu anàlisis era superficial; i que les seues propostes pràctiques carien de sentit.

Aparte de Bookchin, existixen vàries atres crítiques anarquistes a les filosofies primitivistes de Zerzan. El panflet “Anarchism vs. Primitivism” de Brian Oliver Sheppard critica molts aspectes de la filosofia primitivista. En particular, rebuja l'afirmació de que el primitivisme siga una forma d'anarquisme.

Alguns autors, com Andrew Flood, han argumentat que destruir la civilisació conduiria a la mort d'una majoria significativa de la població, principalment en els països pobres. John Zerzan va respondre a tals afirmacions sugerint una disminució gradual del tamany de la població, en la possibilitat de que les persones tinguen que buscar mijos de subsistència més propencs a la naturalea.

Flood sugerix que açò contradiu atres afirmacions de Zerzan i afig que, ya que és segur que la majoria de la gent rebujarà fermament la suposta utopia de Zerzan, esta solament podria implementar-se per mijos autoritaris, en contra de la voluntat de mils de millons de persones.

En el seu ensaig “Listen Anarchist!”, Chaz Bufe criticà la postura primitivista des d'una perspectiva anarquista, senyalant que els primitivistes són extremadament vagos sobre quines tecnologies defenen conservar i quins pretenen abolir i destacant que la pigota fon erradicada gràcies a la tecnologia mèdica.

En un ensaig titulat “Anarchism = Zerzan?”, l'economiste socialiste Michael Albert critica les perspectives de Zerzan sobre conceptes com el llenguage, la divisió del treball i la tecnologia, afirmant en canvi que l'argument de Zerzan es basa en considerar estos conceptes com inherentement erròneus, en lloc de, com sosté Albert, entendre'ls com a conceptes neutrals que poden ser utilisats de manera moral o immoral.

Noam Chomsky criticà el punt de vista anarco-primitiviste, afirmant que posar fi a la civilisació equival, en essència, a matar a mils de millons de persones.

Obres seleccionades

Llibres i panflets

• The Education of an Anarchist: A Memoir. Feral House, 2024.
• When We Are Human: Notes From The Age Of Pandemics, July 2021.
• A People's History of Civilization, April 20, 2018
• Time and Time Again. Detritus Books, 2018.
• Why hope? The Stand Against Civilization. Feral House, 2015.
• Future Primitive Revisited. Feral House, May 2012.
• Origins of the 1%: The Bronze Age pamphlet. Left Bank Books, 2012.
• Origins: A John Zerzan Reader. Publicació conjunta de FC Press i Black and Green Press, 2010.
• Twilight of the Machines. Feral House, 2008.
• Running On Emptiness. Feral House, 2002.
• Against Civilization (editor). Uncivilized Books, 1999; Expanded edition, Feral House, 2005.
• Future Primitive. Autonomedia, 1994.
• Questioning Technology (coeditat ab Alice Carnes). Freedom Press, 1988; 2d edition, New Society, 1991, ISBN 978-0-900384-44-8
• Elements of Refusal. Left Bank Books, 1988; 2d edition, C.A.L. Press, 1999.

Artículs

• Telos 141, Second-Best Life: Real Virtuality. New York: Telos Press Ltd., Winter 2007.
• Telos 137, Breaking the Spell: A Civilization Critique Perspective. New York: Telos Press Ltd., Winter 2006.
• Telos 124, Why Primitivism?. New York: Telos Press Ltd., Summer 2002.
• Telos 60, Taylorism and Unionism: The Origins of a Partnership. New York: Telos Press Ltd., Summer 1984.
• Telos 50, Anti-Work and the Struggle for Control. New York: Telos Press Ltd., Winter 1981–1982.
• Telos 49, Origins and Meaning of World War I. New York: Telos Press Ltd., Fall 1981.
• Telos 28, Unionism and the Labor Front. New York: Telos Press Ltd., Summer 1978.
• Telos 27, Unionization in America. New York: Telos Press Ltd., Spring 1976.
• Telos 21, Organized Labor versus The Revolt Against Work: The Critical Contest. New York: Telos Press Ltd., Fall 1974.

Vore també

• Neotribalisme