Belles Arts
El terme Belles Arts es va popularisar en el sigle XVII per a referir-se a les principals arts i bon us de la tècnica.
Història
[editar | editar còdic]El primer llibre que es coneix que les classifica és Les Beaux-Arts réduits à un même principe (Les belles arts, 1746) de Charles Batteux, qui va pretendre unificar les numeroses teories sobre bellea i gust que existien en eixa época. Batteux va incloure en les belles arts originalment a l'arquitectura, la dansa, l'escultura, la música, la pintura i la poesia; i es va afegir posteriorment l'eloqüència.
En el temps, la llista sofriria canvis segons els distints autors que afegirien o llevarien arts ad esta llista (es va eliminar l'eloqüència). En 1911, Ricciotto Canudo és el primer teòric del cine en calificar ad este com el sèptim art, en el seu ensaig Manifest de les Sèt Arts, que es publicà en l'any 1914.
També per l'evolució històrica del terme, és habitual que l'us de belles arts s'associe, en institucions educatives i en museus de belles arts, casi exclusivament a les arts plàstiques o arts visuals. En este sentit, la paraula art també és moltes voltes sinònima d'arts visuals, en amprar-se en térmens com a galeria d'art.
Divisió clàssica
[editar | editar còdic]Les arts són un fenomen social, un mig de comunicació, una necessitat del ser humà d'expressar-se i comunicar-se per mig de formes, colors, sons i moviments; l'art és un producte o acte creatiu. Els grecs antics dividien les arts en arts superiors i arts menors.
Les arts superiors eren aquelles que permetien gojar les obres per mig dels sentits superiors (vista i oït), en els que no fa falta entrar en contacte físic en l'objecte observat. Les belles arts eren sis: arquitectura, escultura, pintura, música, declamació i dansa. La declamació inclou la poesia, i en la música s'inclou el teatre (actualment partix de la Lliteratura). Eixa és la raó per la que el cine es considera en l'actualitat el sèptim art.
Les arts menors, en canvi, són aquelles que impressionen als sentits menors (gust, olfat i tacte), en els que és necessari entrar en contacte en l'objecte: gastronomia, perfumeria i artesania. També es considera al còmic com una expressió artística, sent denominat com "el Nové Art". El seu llenguage propi ya establit i la seua mescla de narrativa lliterària i visual ho convertixen, sense dubte en una manifestació artística.
Sèt belles arts
[editar | editar còdic]- Arquitectura: És l'art i ciència de proyectar i construir edificacions.
- Dansa: És l'art a on s'utilisa el moviment del cos, usualment en música, com una forma d'expressió de sentiments i emocions, i d'interacció social, en fins d'entreteniment, o religiosos.
- Escultura: És l'art de crear formes en l'espai, tant exentes com en relleu.
- Música: És l'art que combina els sons conforme als principis de la melodia, l'harmonia, el ritme i el timbre.
- Pintura: És l'art de la representació gràfica utilisant pigments, mesclats en atres substàncies aglutinants, orgàniques o sintètiques.
- Lliteratura: És l'art que té per instrument la paraula escrita.
- Teatre: El teatre és la branca de les arts escèniques relacionada en l'actuació. Representa històries actuades front als espectadors o front a una cambra usant una combinació de discurs, gests, escenografia, música, sò i espectàcul.
Noves belles arts
[editar | editar còdic]En el pas del temps s'han afegit noves belles arts a les clàssiques:
- Art floral
- Diorama
- Cine o cinematografia
- Fotografia
- Còmic
- Videojocs
- Origami o papiroflèxia
- Dibuix
- Ilustració