Rius de la Comunitat Valenciana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

La Comunitat Valenciana conta en un entramat hidrogràfic divers, format per numerosos rius i rieres que travessen el seu territori des de l'interior montanyós fins a la mar Mediterrànea. Estos rius són fonamentals per al suministrament d'aigua, l'agricultura, la generació d'energia i el manteniment d'ecosistemes naturals. La majoria d'ells presenten un règim intermitent, en cabals més abundants durant els periodos de pluges.

Característiques generals[editar | editar còdic]

Els rius valencians són, en la seua majoria, de curta llongitut i desemboquen directament en el Mediterràneu. El seu règim hídric sol ser torrencial en les estacions humides i escàs en estiu, encara que alguns conten en embassaments i sistemes de regulació que permeten mantindre cabals més constants. La topografia montanyosa de l'interior i les serres costeres condiciona el seu curs i velocitat, generant valls i barrancs característics.

Principals rius[editar | editar còdic]

Entre els rius més importants de la Comunitat Valenciana destaquen:

  • Riu Xúquer: En una llongitut d'aproximadament 498 km, és el més cabalós de la regió. Naix en la província de Conca i travessa la comarca de la Ribera abans de desembocar en l'Albufera de Valéncia.
  • Riu Turia: Naix en Terol i recorre la província de Valéncia, passant per la ciutat de Valéncia abans d'aplegar al mar. És conegut per l'antic caixer convertit en el Jardí del Turia despuix de la gran riada de 1957.
  • Riu Segura: Travessa la província d'Alacant i el sur de la regió, sent vital per a l'agricultura del surest valencià.
  • Riu Vinalopó: De règim intermitent, recorre gran part de la província d'Alacant i desemboca en el Mediterràneu.
  • Riu Serpis: Naix en la província d'Alacant i desemboca en la mar prop de Gandia, en un recorregut relativament curt pero important per als municipis que travessa.

Atres rius i barrancs[editar | editar còdic]

La Comunitat Valenciana també conta en numerosos rius secundaris, rieres i barrancs que alimenten l'ecosistema fluvial, entre ells: el Riu Mijares, el Riu Palancia, el Barranc de l’Infern i atres cursos menors que contribuïxen al drenage del territori i a la regulació hídrica.

Usos i gestió de l'aigua[editar | editar còdic]

Els rius valencians són aprofitats per a diversos fins: irrigació agrícola, abastiment urbà, generació d'energia hidroelèctrica i activitats recreatives. La construcció d'embassaments i canals ha permés optimisar l'us de l'aigua, encara que també ha alterat alguns ecosistemes naturals. La gestió sostenible d'estos recursos és clau per a enfrontar periodos de sequia i garantisar la disponibilitat d'aigua en la regió.

Importància ecològica i cultural[editar | editar còdic]

Els rius valencians alberguen una gran diversitat de flora i fauna aquàtica i riberenca, sent hàbitats essencials per a espècies autòctones. Ademés, molts rius han marcat històricament l'organisació territorial i econòmica, servint com a vies de comunicació, defensa i assentament humà des d'époques antigues.

Lista[editar | editar còdic]

  • Província de Castelló
    • Mijares
    • Cervol
    • Sénia
    • Palancia
    • Millars
  • Província de Valéncia
    • Turia
    • Xúquer
    • Cabriel
    • Serpis
    • Albaida
  • Província d'Alacant
    • Segura
    • Vinalopó
    • Serpis
    • Guadalest
    • Algar