Revisió actual |
El teu text |
Llínea 50: |
Llínea 50: |
| |} | | |} |
| </center> | | </center> |
− |
| |
− | == Economia ==
| |
− | Enova ha segut de la mateixa manera que molts atres municipis de la Comunitat Valenciana, una terra d'agricultors, tant és aixina que durant la presència musulmana fins a la conquista aragonesa el territori estava articulat a través d'[[Alqueria|alqueries]] àraps, sent estes les que supondrien la base per a l'articulació cristiana.
| |
− |
| |
− | La seua economia per tant ha estat basada tradicionalment en l'agricultura, a on predominen els cultius de regadiu, cítrics i [[hortalices]], i també predominen els cultius de secà dedicats a [[oliveres]] i [[armelers]]. Ademés, Énova té 334 hectàrees de monts que s'aprofitaven per a pastures. Fa algun temps hi havia extenses plantacions d'[[arròs]] i numerosos caps de ganado, pero actualment ya no existixen, eixos cultius d'arròs.
| |
− |
| |
− | Associat a l'agricultura tenim un dels elements més reconeixibles del patrimoni enovero: la séquia comuna d'Énova, que no solament recorre la localitat que li dona nom si no que recorre alguns municipis veïns com [[Manuel]], [[Rafelguaraf]], [[la Pobla Llarga]], açò no solament marcaria l'economia si no també la geografia de la zona.
| |
− |
| |
− | Énova ademés conta en uns monts molt rics en herbes aromàtiques i atres plantes, sent molt abundant també l'[[espart]], un material que encara simple en apariència servia i servix per a usos molt diversos, es poden confeccionar espardenyes, cistelles per als treballs de l'horta, cordes, etc.
| |
| | | |
| == Vore també == | | == Vore també == |