Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 217: Llínea 217:  
* [[Juan Vanrell Nadal|Joan Vanrell]], president de l'[[Acadèmi de Sa Llengo Baléà|Acadèmia de la Llengua Balear]], comentà en un artícul el pacte d'Aznar-Pujol per a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua:
 
* [[Juan Vanrell Nadal|Joan Vanrell]], president de l'[[Acadèmi de Sa Llengo Baléà|Acadèmia de la Llengua Balear]], comentà en un artícul el pacte d'Aznar-Pujol per a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua:
   −
{{Cita|''En Valencia, la aplicación del pacto Aznar-Pujol ha sido maquiavélica. Zaplana, auténtico encantador de serpientes, supo embaucar a todos. Se inventó la AVL, dotándola de máxima autoridad lingüística. Eligió una presidenta sin personalidad. De sus 21 miembros, cuatro son de la RACV y cuatro del IEC. Un sueldo millonario hizo «el milagro» de una interesada convivencia. A cada bando decía lo que deseaba oír. Engañó a unos y a otros. Acaba de descubrirlo el propio Jordi Pujol: Ambos gobiernos designaron a representantes para que mantuvieran contactos discretos y «se ratificó la unidad de la lengua catalana… La Academia Valenciana de la Lengua fue el resultado de negociaciones no públicas, discretas y con mucho respeto» (DDV, 10-11-04). ¡La lengua valenciana fue sacrificada!''|''Baleares y Valencia, moneda de cambio'', per Juan Vanrell (''La Razón'', 27.11.2004)}}
+
{{Cita|''En Valencia, la aplicación del pacto Aznar-Pujol ha sido maquiavélica. Zaplana, auténtico encantador de serpientes, supo embaucar a todos. Se inventó la AVL, dotándola de máxima autoridad lingüística. Eligió una presidenta sin personalidad. De sus 21 miembros, cuatro son de la RACV y cuatro del IEC. Un sueldo millonario hizo «el milagro» de una interesada convivencia. A cada bando decía lo que deseaba oír. Engañó a unos y a otros. Acaba de descubrirlo el propio Jordi Pujol: Ambos gobiernos designaron a representantes para que mantuvieran contactos discretos y «se ratificó la unidad de la lengua catalana… La Academia Valenciana de la Lengua fue el resultado de negociaciones no públicas, discretas y con mucho respeto» (DDV, 10-11-04). ¡La lengua valenciana fue sacrificada!''|''Baleares y Valencia, moneda de cambio'', per Juan Vanrell (''[[La Razón]]'', 27.11.2004)}}
   −
{{Cita|El 25 de juny de 1998 el President Eduardo Zaplana, lider del PP, pacta un text en Joan Romero, lider del PSPV, al voltant de la naturalea de la llengua autoctona. El document aludix directament a l'unitat de la llengua al dir que:
+
{{Cita|''Lo del «pacto», lo ha dicho uno de los pactantes, lo de la «antigüedad» de los reinos de Mallorca y Valencia lo dice la Historia. Si miento, invito una vez más a Pujol, Mas, Zaplana, Matas, Maragall, Carod, Zapatero y rectores universitarios a que digan a España entera cuáles eran los límites geopolíticos de la Cataluña actual en 1229 y 1238, cuántos eran sus habitantes, quién su «president o conseller en cap», qué lengua hablaban... No podrán responder adecuadamente porque Cataluña, geopolíticamente hablando, entonces no existía. Era una yuxtaposición de condados autónomos. En cambio, existían, y con muchos siglos de historia y de «romanç valencià o mallorquí», los reinos de Mallorca y Valencia...''|''Baleares y Valencia, moneda de cambio'', per [[Juan Vanrell]] ([[La Razón]], 27.11.2004)}}
 +
 
 +
{{Cita|El 25 de juny de 1998 el President Eduardo Zaplana, líder del PP, pacta un text en Joan Romero, líder del PSPV, al voltant de la naturalea de la llengua autoctona. El document aludix directament a l'unitat de la llengua al dir que:
    
"el valencià forma part del sistema llingüístic propi dels territoris hispànics de l'antiga Corona d´Aragó"
 
"el valencià forma part del sistema llingüístic propi dels territoris hispànics de l'antiga Corona d´Aragó"
Llínea 233: Llínea 235:  
''Es una pena que la actual RAE trabaje al servicio de la mentira y de la manipulación. Pero más pena que tengamos que sufragar con los impuestos de todos los valencianos a la AVL, cuando hasta nuestro presidente Camps, sabe que es el auténtico Caballo de Troya de la lengua valenciana y la sustenta.''|''Las tribulaciones de la RAE'' per [[Joan Ignaci Culla]]}}
 
''Es una pena que la actual RAE trabaje al servicio de la mentira y de la manipulación. Pero más pena que tengamos que sufragar con los impuestos de todos los valencianos a la AVL, cuando hasta nuestro presidente Camps, sabe que es el auténtico Caballo de Troya de la lengua valenciana y la sustenta.''|''Las tribulaciones de la RAE'' per [[Joan Ignaci Culla]]}}
   −
{{Cita|S'ha fet públic un acort entre l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i la 'Comissió Tècnica d'Assessorament Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears' en el que s'afirma que «les tres institucions assumeixen la unitat de la llengua catalana, anomenada valencià en el territori de la Comunitat Valenciana». La decisió ha provocat estupor en els (pocs) seguidors que, de bona fe, encara creuen que la AVL supon un punt d'encontre «sense vencedors ni vençuts» entre diferents sensibilitats, i dona la raó als que, des de fa més de vint anys, han vist clar que la creació d'eixa entitat no suponia més que una manera de llegalisar 'en diferit' lo que en el moment de la seua conformació era inviable a nivell social. Açò és: l'acceptació acrítica i sumissa de que el valencià és un dialecte de la llengua catalana, contra l'història lliterària dels valencians i contra la seua consciència sociollingüística majoritària, que sempre ha considerat al valencià i el català com a modalitats llingüístiques en personalitat pròpia i a un mateix nivell, encara que estructuralment emparentades, com també ho estan en atres idiomes del seu entorn.|''La sumissió de la AVL'', per [[Òscar Rueda]] (''[[Las Provincias]]'', 7.2.2020)}}
+
{{Cita|S'ha fet públic un acort entre l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i la 'Comissió Tècnica d'Assessorament Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears' en el que s'afirma que «les tres institucions assumeixen la unitat de la llengua catalana, nomenada valencià en el territori de la Comunitat Valenciana». La decisió ha provocat estupor en els (pocs) seguidors que, de bona fe, encara creuen que la AVL supon un punt d'encontre «sense vencedors ni vençuts» entre diferents sensibilitats, i dona la raó als que, des de fa més de vint anys, han vist clar que la creació d'eixa entitat no suponia més que una manera de llegalisar 'en diferit' lo que en el moment de la seua conformació era inviable a nivell social. Açò és: l'acceptació acrítica i sumissa de que el valencià és un dialecte de la llengua catalana, contra l'història lliterària dels valencians i contra la seua consciència sociollingüística majoritària, que sempre ha considerat al valencià i el català com a modalitats llingüístiques en personalitat pròpia i a un mateix nivell, encara que estructuralment emparentades, com també ho estan en atres idiomes del seu entorn.|''La sumissió de la AVL'', per [[Òscar Rueda]] (''[[Las Provincias]]'', 7.2.2020)}}
    
{{Cita|Una valencianofòbia a la que pareix apuntar-se l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que en lloc de treballar per defendre el nom i l'entitat de la llengua valenciana, com li mana la seua Llei de Creació, s'ha manifestat en contra d'una sentència que lo que fa, precisament, és blindar llegalment el nom i l'entitat diferenciada del nostre idioma. Una indignació, curiosament, que no mostra la AVL quan accepta acríticament que s'implanten models idiomàtics que accentuen l'assimilació del valencià pel català, promoguts per atres instàncies administratives que suplanten les seues competències.|Comunicat de [[Lo Rat Penat]] sobre la sentència del TS i l'actitut de la AVL (1.7.2020)}}
 
{{Cita|Una valencianofòbia a la que pareix apuntar-se l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que en lloc de treballar per defendre el nom i l'entitat de la llengua valenciana, com li mana la seua Llei de Creació, s'ha manifestat en contra d'una sentència que lo que fa, precisament, és blindar llegalment el nom i l'entitat diferenciada del nostre idioma. Una indignació, curiosament, que no mostra la AVL quan accepta acríticament que s'implanten models idiomàtics que accentuen l'assimilació del valencià pel català, promoguts per atres instàncies administratives que suplanten les seues competències.|Comunicat de [[Lo Rat Penat]] sobre la sentència del TS i l'actitut de la AVL (1.7.2020)}}
22 716

edicions

Menú de navegació