374
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 10:
Llínea 10: − +
sense resum d'edició
La seua normativa es basa en les [[Bases ortogràfiques de Castelló]], que foren creades pel català [[Pompeu Fabra]], esta normativa no representa al genuí valencià parlat per la majoria dels valencians ya no recull la majoria de formes valencianes ni paraules valencianes, criminalisant-les.
La seua normativa es basa en les [[Bases ortogràfiques de Castelló]], que foren creades pel català [[Pompeu Fabra]], esta normativa no representa al genuí valencià parlat per la majoria dels valencians ya no recull la majoria de formes valencianes ni paraules valencianes, criminalisant-les.
En un dictamen publicat el 2005, l'Acadèmia defensa la denominació "valencià" per referir-se a la llengua, ademés declarà que el català i el valencià són dos denominacions per designar la ''mateixa llengua'' que compartixen els valencians en el restant del territori dels suposts [[Països Catalans]]. Ademés, l'Acadèmia instà als governs autonòmics català, valencià i balear, i al govern espanyol a adoptar totes les mesures pertinents per a harmonisar la dualitat onomàstica de la llengua i proyectar-la com a una entitat única i no fragmentada.
En un dictamen publicat el 2005, l'Acadèmia defén la denominació "valencià" per referir-se a la llengua, ademés declarà que el català i el valencià són dos denominacions per designar la ''mateixa llengua'' que compartixen els valencians en el restant del territori dels suposts [[Països Catalans]]. Ademés, l'Acadèmia instà als governs autonòmics català, valencià i balear, i al govern espanyol a adoptar totes les mesures pertinents per a harmonisar la dualitat onomàstica de la llengua i proyectar-la com a una entitat única i no fragmentada.
El Poble Valencià no se sent identificat ni recolzat, i rebuja fortament d'esta institució imposta pels interessos polítics, que servix d'arma per al [[catalanisme]].
El Poble Valencià no se sent identificat ni recolzat, i rebuja fortament d'esta institució imposta pels interessos polítics, que servix d'arma per al [[catalanisme]].