Adeline Rucquoi (Brusseles, 1949) és una historiadora, hispanista i migevalista francesa.

Adeline Rucquoi

Biografia

editar

Naixcuda en la ciutat belga de Brusseles en l'any 1949[1] i de nacionalitat francesa,[2][3] Rucquoi, ha fet estudis de l'història migeval peninsular en l'àmbit castellà, és Doctora en Història per l'Universidad de la Sorbona (París) [4] i dedicà la seua tesis doctoral a la ciutat de Valladolid. Està especialisada en història de la Península Ibèrica en la Edat Mija, especialment en el Camí de Santiago,[1] pertany al Comité Internacional d'Experts del Camí de Santiago, a la Societat Espanyola de Migevalistes, i membre corresponent de la Real Acadèmia de l'Història d'Espanya, aixina com de les corresponents de Mèxic i Portugal.

Ha publicat monografies com Valladolit en l'Edat Mija (Conselleria d'Educació i Cultura de la Junta de Castella i Lleó, 1987) —composta per dos volums: «Génesis d'un poder» i «El món abreviat (1367-1474)» i descrita per Peter Linehan com una «biografía» de la ciutat—, Rex, sapientia, nobilitas: estudis sobre la península ibérica migeval (Universidad de Granada, 2006), Aimer dans l'Espagne médiévale. Plaisirs licites et illicites (Les Belles-Lettres, 2008) o Mille fois à Compostelle. Pèlerins du Moyen Âge (Les Belles Lettres, 2014), entre atres. En la seua producció es conta també una «Historia medieval de la Península Ibérica».

en "Rex et sapientia: Estudios sobre la Península Ibérica medieval", p. 265; "Hacia 1440, el canónigo Francesch de Pertusa dedicó una de las tres partes de su tratado de teología, escrito en valenciano, al problema del pecado original"

Referències

editar

Enllaços externs

editar