Edició de «Alfarp»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Infobox pobles | {{Infobox pobles | ||
− | |image_país = | + | |image_país = |
− | |image_província = [[ | + | |image_província = [[Image: Localisació_d'Alfarp_respecte_de_la_Ribera_Alta.png]] |
|nom = Alfarp | |nom = Alfarp | ||
− | |image_escut = | + | |image_escut = |
− | |país = | + | |país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]] |
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] | |comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] | ||
|província = [[Província de Valéncia]] | |província = [[Província de Valéncia]] | ||
Llínea 12: | Llínea 12: | ||
|superfície = 20,60 km² | |superfície = 20,60 km² | ||
|altitut = 95 msnm | |altitut = 95 msnm | ||
− | |població = 1. | + | |població = 1.441 hab. |
− | |densitat = | + | |densitat = 69,95 hab./km² |
|gentilici = Alfarbí/na | |gentilici = Alfarbí/na | ||
|llengua = [[Valencià]] | |llengua = [[Valencià]] | ||
|còdic_postal = 46197 | |còdic_postal = 46197 | ||
|festes = 25 de juliol | |festes = 25 de juliol | ||
− | |alcalde = | + | |alcalde = Carmen Añó Sanz ([[PPCV]]) |
− | + | |uep = [http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46026 Web Oficial de Alfarp] | |
− | | | ||
|notes = | |notes = | ||
}} | }} | ||
− | '''Alfarp''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] | + | '''Alfarp''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Ribera Alta]]. |
== Geografia == | == Geografia == | ||
− | Està situat en ''[[La Vall dels Alcalans]] '', pertanyent a la [[comarca]] de [[La Ribera Alta]], ubicat junt al riu [[Magre]], que creua el terme municipal de nort a sur pel sector més occidental. El poble està situat en la vora dreta d'este [[riu]], molt prop de [[Llombay]] i [[Catadau]]. Cap al sur del poble, on el riu és prou ample, existix una zona de vau identificada en la Fulla 746 (Llombay) que se gastava per travessar-lo des de molt antic, | + | Està situat en ''[[La Vall dels Alcalans]] '', pertanyent a la [[comarca]] de [[La Ribera Alta]], ubicat junt al riu [[Magre]], que creua el terme municipal de nort a sur pel sector més occidental. El poble està situat en la vora dreta d'este [[riu]], molt prop de [[Llombay]] i [[Catadau]]. Cap al sur del poble, on el riu és prou ample, existix una zona de vau identificada en la Fulla 746 (Llombay) que se gastava per travessar-lo des de molt antic, trobablement des de l'época romana. Prop del riu en la seua vora esquerra està el castell i despoblat d'Aledua, encara que ya en el terme municipal de [[Llombay]]. Els seus terrenys de rec estan servits, precisament, per la sequia d'Aledua. |
El territori és de superfície irregular, carix d'altures destacades i esta drenat per varios barrancs. Llevat de la part sur, el rodegen montanyes de chicoteta elevació. El terreny és calcareu, algepsós i en argila en algunes zones. La vegetació és escassa, principalment de mont baix i espart. Al sur de la vila d'Alfarp, el riu Magre forma una espècie de [[meandre]] semiencaixat en la [[Partida]] de Penyes Negres. La major part del regadiu se troba al sur de la població, és dir, junt al riu Magre i en la part occidental de El Almaguer, espècie de planura o vall intermontà que recorre la carretera [[CV-520]]. | El territori és de superfície irregular, carix d'altures destacades i esta drenat per varios barrancs. Llevat de la part sur, el rodegen montanyes de chicoteta elevació. El terreny és calcareu, algepsós i en argila en algunes zones. La vegetació és escassa, principalment de mont baix i espart. Al sur de la vila d'Alfarp, el riu Magre forma una espècie de [[meandre]] semiencaixat en la [[Partida]] de Penyes Negres. La major part del regadiu se troba al sur de la població, és dir, junt al riu Magre i en la part occidental de El Almaguer, espècie de planura o vall intermontà que recorre la carretera [[CV-520]]. | ||
Llínea 57: | Llínea 56: | ||
En l'any [[1438]] consta que era senyor d'Alfarp el mateix que ho era d'Alèdua i Llombay. Encara que Eimeric Centelles aplegà a ser Senyor de Llombay, Aledua, Alfarp i Catadau, abans de la mitat del [[sigle XV]], no se coneix ningun document que expresse esta reunió fins l'any [[1451]]. Segons escritura judicial de venda otorgada davant el Tribunal de la Governació el dia [[21 de maig]] de [[1451]] i a instància de Berenguer de Cardona procurador del noble Moceen Guillem Ramón Centelles, se veneren a este pel preu de trenta mil i siscents florins la vila de Llombay i els llocs d'Aledua, Alfarp i [[Catadau]], nomenats la Foya de Torralbes, com bens del noble Eimeric de Centelles. | En l'any [[1438]] consta que era senyor d'Alfarp el mateix que ho era d'Alèdua i Llombay. Encara que Eimeric Centelles aplegà a ser Senyor de Llombay, Aledua, Alfarp i Catadau, abans de la mitat del [[sigle XV]], no se coneix ningun document que expresse esta reunió fins l'any [[1451]]. Segons escritura judicial de venda otorgada davant el Tribunal de la Governació el dia [[21 de maig]] de [[1451]] i a instància de Berenguer de Cardona procurador del noble Moceen Guillem Ramón Centelles, se veneren a este pel preu de trenta mil i siscents florins la vila de Llombay i els llocs d'Aledua, Alfarp i [[Catadau]], nomenats la Foya de Torralbes, com bens del noble Eimeric de Centelles. | ||
− | [[Sant Francesc de Borja|Francesc de Borja]], el sant, fon primer marqués de Llombay, per concessió de l'emperador [[Carles I d'Espanya|Carles I]] en Augusta, ciutat alemanya el [[7 de juliol]] de [[1530]], i tingué per fill primogènit a Carles de Borja, segon marqués de Llombay, primer Baró d'Aledua, quint [[Ducat de Gandia|Duc de Gandia]], pel seu matrimoni en Donya Magdalena de Centelles única filla de Don Francesc, i hereua del seu germà, únic varó i últim Comte d'Oliva, Don Pere Centelles, per esta senyora recaigueren els llocs d'Alfarp, | + | [[Sant Francesc de Borja|Francesc de Borja]], el sant, fon primer marqués de Llombay, per concessió de l'emperador [[Carles I d'Espanya|Carles I]] en Augusta, ciutat alemanya el [[7 de juliol]] de [[1530]], i tingué per fill primogènit a Carles de Borja, segon marqués de Llombay, primer Baró d'Aledua, quint [[Ducat de Gandia|Duc de Gandia]], pel seu matrimoni en Donya Magdalena de Centelles única filla de Don Francesc, i hereua del seu germà, únic varó i últim Comte d'Oliva, Don Pere Centelles, per esta senyora recaigueren els llocs d'Alfarp, Aledua i Catadau. |
− | En l'[[expulsió dels moriscs]], en | + | En l'[[expulsió dels moriscs]], en [[1609]], quedà despoblat. En [[1611]] Carles Borja el repoblà en 32 famílies. |
=== Escut Heràldic === | === Escut Heràldic === | ||
Llínea 90: | Llínea 89: | ||
| Alcalde_8 = Carmen Añó Sanz | | Alcalde_8 = Carmen Añó Sanz | ||
| Partit_8 = [[PPCV]] | | Partit_8 = [[PPCV]] | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
}} | }} | ||
− | + | *En l'actualitat l'ajuntament està governat per 5 regidors del [[PPCV]], 3 regidors del [[PSPV]]-[[PSOE]] i 1 regidor del [[BLOC]]. | |
− | |||
− | + | == Desmografia == | |
− | {| align="center" | + | {| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999" |
− | + | |+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica | |
− | |||
− | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007 | + | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] |
|- | |- | ||
− | | align=center| 1.321 || align=center| 1.346 || align=center| 1.363 || align=center| 1.336 || align=center| 1.303 || align=center| 1.334 || align=center| 1.344 || align=center| 1.369 || align=center| 1.369 || align=center| 1.423 | + | | align=center| 1.321 || align=center| 1.346 || align=center| 1.363 || align=center| 1.336 || align=center| 1.303 || align=center| 1.334 || align=center| 1.344 || align=center| 1.369 || align=center| 1.369 || align=center| 1.423 |
|} | |} | ||
− | |||
== Economia == | == Economia == | ||
− | [[ | + | [[Image: ALFARP_-_ALJUB_DEL_MACO.jpg|thumb|250 px|right|<center>Depòsit d'[[aigua]] de [[1900]].</center>]] |
Els cultius de seca estan dedicats a [[garrofa|garroferes]], [[oliva|oliveres]], [[armelers]] i [[raïm|cep]]; és important la superfície cultivada en [[raïm]] [[moscatell]], per al consum directe i l'elaboració de [[mistela]]. En el regadiu se cultiva [[blat]], [[dacsa]], [[fava|faves]], [[cigró|cigrons]], [[creïlla|creïlles]], [[meló|melons]], [[taronja|taronges]] i [[melocotó|melocotons]]. El rec s'efectua en [[aigua|aigües]] de les sequies d'Alfarp i Aledua d'Alginet, i en aigües procedents de pous. La construcció del pantà de Forata beneficià molt als recs. | Els cultius de seca estan dedicats a [[garrofa|garroferes]], [[oliva|oliveres]], [[armelers]] i [[raïm|cep]]; és important la superfície cultivada en [[raïm]] [[moscatell]], per al consum directe i l'elaboració de [[mistela]]. En el regadiu se cultiva [[blat]], [[dacsa]], [[fava|faves]], [[cigró|cigrons]], [[creïlla|creïlles]], [[meló|melons]], [[taronja|taronges]] i [[melocotó|melocotons]]. El rec s'efectua en [[aigua|aigües]] de les sequies d'Alfarp i Aledua d'Alginet, i en aigües procedents de pous. La construcció del pantà de Forata beneficià molt als recs. | ||
Llínea 126: | Llínea 111: | ||
== Monuments == | == Monuments == | ||
=== Castell === | === Castell === | ||
− | [[ | + | [[Image: ALFARP_-_CASTELL.jpg|thumb|250 px|right|<center>Castell migeval en fase de restauració.</center>]] |
*'''Castell.''' [[Sigle XII]] (en fase de restauració) | *'''Castell.''' [[Sigle XII]] (en fase de restauració) | ||
La torre del castell se troba en la part més alta de la població, davant del riu [[Magre]] i concretament en el número 7 de la Plaça de Dalt, rodejada i encaixonada per vivendes particulars que l'oculten parcialment. | La torre del castell se troba en la part més alta de la població, davant del riu [[Magre]] i concretament en el número 7 de la Plaça de Dalt, rodejada i encaixonada per vivendes particulars que l'oculten parcialment. | ||
− | Declarat BIC, del que fora castell d'Alfarp | + | Declarat BIC, del que fora castell d'Alfarp només queda una sòlida torre rectangular, en relatiu bon estat, construïda a base d'argamassa i mamposteria. En la seua base s'aprecien varies làpides en inscripcions llatines (en una d'elles pot llegir-se 'Hercule Invicto'), lo que fa pensar en un possible orige roma, encara que lo més provable és que se tracte de material antic d'atra procedència utilisat per a esta obra. |
Casi en tota provabilitat deu ser una construcció islàmica, a tenor de la tècnica constructiva, encara que no pot descartar-se el que fora una edificació feudal que utilisara materials i ma d'obra musulmana. | Casi en tota provabilitat deu ser una construcció islàmica, a tenor de la tècnica constructiva, encara que no pot descartar-se el que fora una edificació feudal que utilisara materials i ma d'obra musulmana. | ||
− | Igualment, | + | Igualment, només podem fer conjectures sobre l'aspecte i tamany del castell al que pertanyia esta torre; degué tractar-se d'una chicoteta fortificació que defendria l'[[alqueria]] i els seus habitants. |
=== Iglésia [[Sant Jaume|Sant Jaume Apòstol]] === | === Iglésia [[Sant Jaume|Sant Jaume Apòstol]] === | ||
Llínea 148: | Llínea 133: | ||
El patró és [[Sant Jaume|Sant Jaume Apòstol]] del qual se posseïxen tres imàgens, una en la seua representació de peregrí, que se troba en l'altar major, obra de l'escultor Octavio Vicent, atra de [[Sant Jaume]] en el cavall (el guerrer) de l'escultor Vicente Rodilla, situat en la capella de Santa Teresa, i atra de marbre blanc situada en la capella que se troba presidint la frontera de l'iglésia parroquial incorporada en 1985. | El patró és [[Sant Jaume|Sant Jaume Apòstol]] del qual se posseïxen tres imàgens, una en la seua representació de peregrí, que se troba en l'altar major, obra de l'escultor Octavio Vicent, atra de [[Sant Jaume]] en el cavall (el guerrer) de l'escultor Vicente Rodilla, situat en la capella de Santa Teresa, i atra de marbre blanc situada en la capella que se troba presidint la frontera de l'iglésia parroquial incorporada en 1985. | ||
− | L'iglésia ha sofrit | + | L'iglésia ha sofrit varies modificacions a lo llarc dels anys, pero el més significatiu se produix en [[1931]], quant se contractaren uns pintors que decoraren els blancs i negres que fins llavors havien en les parets i voltes revestint-les en algeps i pintant-les, donant-li l'aspecte que encara hui conserva. |
== Llocs d'interés == | == Llocs d'interés == | ||
− | [[ | + | [[Image: ALFARP_-_FALAGUERA.jpg|thumb|250 px|right|Abric d'art rupestre llevantí en el Barranc de la Falaguera d'Alfarp.]] |
=== Pintures Rupestres === | === Pintures Rupestres === | ||
− | Alfarp conta entre el seu patrimoni històric i artístic en unes pintures pertanyents l'art llevantí. Estan situades en el Barranc de la Falaguera, parage | + | Alfarp conta entre el seu patrimoni històric i artístic en unes pintures pertanyents l'art llevantí. Estan situades en el Barranc de la Falaguera, parage de extraordinària riquea botànica i paisagística. Dites pintures foren descobertes a principis dels anys 80 de manera casual per uns chiqutes, foren catalogades pel catedràtic de Prehistòria de l'[[Universitat de Valéncia]], Valentín Villaverde, que realisà també els primers calcs. |
El Barranc de la Falaguera posseïx tres abrics de pedra calcàrea en un estat regular de conservació: En el primer destaquen les pintures, en marcat caràcter naturalista, i representacions de cèrvits. El segon té restos de pintura, possiblement d'una figura humana. En el tercer abric les pintures rupestres representen motius fusiformes. | El Barranc de la Falaguera posseïx tres abrics de pedra calcàrea en un estat regular de conservació: En el primer destaquen les pintures, en marcat caràcter naturalista, i representacions de cèrvits. El segon té restos de pintura, possiblement d'una figura humana. En el tercer abric les pintures rupestres representen motius fusiformes. | ||
− | El nomenat art llevantí, consistix en representacions humanes o d'animals, en escenes de caça o rituals de chicotet tamany, plasmades en coves o abrics naturals. Els seus autors | + | El nomenat art llevantí, consistix en representacions humanes o d'animals, en escenes de caça o rituals de chicotet tamany, plasmades en coves o abrics naturals. Els seus autors son grups de caçadors recolectors assentats en les zones de la serra contigües al litoral, on a havien florit les primeres comunitats neolítiques. |
− | El [[2 de decembre]] de [[1998]] despuix de | + | El [[2 de decembre]] de [[1998]] despuix de varies sessions de treball de la XXII reunió del comité de nomenaments de la UNESCO, organisació internacional que gestiona les activitats relacionades en la cultura, celebrada en la ciutat japonesa de Kyoto, foren declarades Patrimoni de l'Humanitat. En [[1999]] La Conselleria de Cultura, baix la coordinació de Rafael Martínez, director del [[Museu de la Valltorta|Museu]] del [[Barranc de la Valltorta]] de [[Tírig]], s'encarregà de colocar unes reixes per a protegir-les d'accions vandàliques. |
La Falaguera és un parage que, ademés de les pintures rupestres, inclou alguns jaciments arqueològics, posseïx gran cantitat de Pelecipodes ([[ostra|ostres]]). També és un parage de gran riquea mig ambiental. | La Falaguera és un parage que, ademés de les pintures rupestres, inclou alguns jaciments arqueològics, posseïx gran cantitat de Pelecipodes ([[ostra|ostres]]). També és un parage de gran riquea mig ambiental. | ||
=== Jaciments arqueològics === | === Jaciments arqueològics === | ||
− | Se troben jaciments arqueològics pertanyents a diferents époques històriques, aixina pues trobem restos de poblats de l'edat del bronze als parages naturals de "Ascopalls", en el "Puntal", i en la "Mallá", i restos romans en "el bany", la plaça nova, on aparegueren dos columnes de marbre, i la torre migeval del castell | + | Se troben jaciments arqueològics pertanyents a diferents époques històriques, aixina pues trobem restos de poblats de l'edat del bronze als parages naturals de "Ascopalls", en el "Puntal", i en la "Mallá", i restos romans en "el bany", la plaça nova, on aparegueren dos columnes de marbre, i la torre migeval del castell on existixen varies lapides en inscripcions [[llatí|llatines]]. |
== Personages Ilustres == | == Personages Ilustres == | ||
Llínea 173: | Llínea 158: | ||
== Festes locals == | == Festes locals == | ||
− | *'''Dia de la "Sanc".''' Segon dimecres del | + | *'''Dia de la "Sanc".''' Segon dimecres del mes de Juliol. |
*'''[[Sant Jaume|Sant Jaume Apòstol]].''' 25 de Juliol (patró del poble). | *'''[[Sant Jaume|Sant Jaume Apòstol]].''' 25 de Juliol (patró del poble). | ||
*'''[[Roc|Sant Roc]].''' 26 de Juliol. | *'''[[Roc|Sant Roc]].''' 26 de Juliol. | ||
== Gastronomia == | == Gastronomia == | ||
− | Els productes típics | + | Els productes típics son els dolços destacant "els [[mostachó|mostachons]]", "pastiços de [[sucre]]" elaborats per [[Nadal]], "[[mona|les mones de pasqua]]" i "rosquilles" per a [[Blai de Sebaste|Sant Blai]]. |
− | == | + | == Enllaços externs == |
− | * [[ | + | *CEIP SANT JAUME APÒSTOL[http://intercentres.cult.gva.es/ceipsantjaumeapostol/] |
+ | *[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística] | ||
+ | *[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
− | {{ | + | {{Traduït de|es|Alfarp}} |
− | + | {{Municipis de La Ribera Alta}} | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | {{Municipis de La Ribera Alta}} | ||
− | |||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] |