Edició de «Alfarp»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 158: | Llínea 158: | ||
El Barranc de la Falaguera posseïx tres abrics de pedra calcàrea en un estat regular de conservació: En el primer destaquen les pintures, en marcat caràcter naturalista, i representacions de cèrvits. El segon té restos de pintura, possiblement d'una figura humana. En el tercer abric les pintures rupestres representen motius fusiformes. | El Barranc de la Falaguera posseïx tres abrics de pedra calcàrea en un estat regular de conservació: En el primer destaquen les pintures, en marcat caràcter naturalista, i representacions de cèrvits. El segon té restos de pintura, possiblement d'una figura humana. En el tercer abric les pintures rupestres representen motius fusiformes. | ||
− | El nomenat art llevantí, consistix en representacions humanes o d'animals, en escenes de caça o rituals de chicotet tamany, plasmades en coves o abrics naturals. Els seus autors | + | El nomenat art llevantí, consistix en representacions humanes o d'animals, en escenes de caça o rituals de chicotet tamany, plasmades en coves o abrics naturals. Els seus autors son grups de caçadors recolectors assentats en les zones de la serra contigües al litoral, on a havien florit les primeres comunitats neolítiques. |
El [[2 de decembre]] de [[1998]] despuix de vàries sessions de treball de la XXII reunió del comité de nomenaments de la UNESCO, organisació internacional que gestiona les activitats relacionades en la cultura, celebrada en la ciutat japonesa de Kyoto, foren declarades Patrimoni de l'Humanitat. En [[1999]] La Conselleria de Cultura, baix la coordinació de Rafael Martínez, director del [[Museu de la Valltorta|Museu]] del [[Barranc de la Valltorta]] de [[Tírig]], s'encarregà de colocar unes reixes per a protegir-les d'accions vandàliques. | El [[2 de decembre]] de [[1998]] despuix de vàries sessions de treball de la XXII reunió del comité de nomenaments de la UNESCO, organisació internacional que gestiona les activitats relacionades en la cultura, celebrada en la ciutat japonesa de Kyoto, foren declarades Patrimoni de l'Humanitat. En [[1999]] La Conselleria de Cultura, baix la coordinació de Rafael Martínez, director del [[Museu de la Valltorta|Museu]] del [[Barranc de la Valltorta]] de [[Tírig]], s'encarregà de colocar unes reixes per a protegir-les d'accions vandàliques. | ||
Llínea 178: | Llínea 178: | ||
== Gastronomia == | == Gastronomia == | ||
− | Els productes típics | + | Els productes típics son els dolços destacant "els [[mostachó|mostachons]]", "pastiços de [[sucre]]" elaborats per [[Nadal]], "[[mona|les mones de pasqua]]" i "rosquilles" per a [[Blai de Sebaste|Sant Blai]]. |
== Vore també == | == Vore també == |