Edició de «Alfarp»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 55: | Llínea 55: | ||
Posteriorment [[Joan I d'Aragó]] no s'arrepintí en el temps de la nova venda a Carta de Gràcia del mer imperi i jurisdicció suprema d'Alfarp, otorgada a favor de Eymerique de Centelles, abans be, passats dos anys, li afegí la consistència i seguritat que li faltaven. Aixina ho atesta el Privilegi que otorgà en este motiu, el qual esta en el foli 204 pàgina 1 del Llibre 34 de jurisdiccions de certs barons, guardat en l'Archiu de la Baylia General de Valéncia. Consta en ell que trobant-se el Rei Joan I en Valéncia el dia [[14 de març]] de [[1393]] atenent-se als servicis de Eymerique de Centelles, feu perpetues les Cartes de Gràcia, en que, aixina, Pere Centelles (successor de Eymerique) havia comprat el mer imperi i la jurisdicció suprema del seu lloc d'Alfarp. | Posteriorment [[Joan I d'Aragó]] no s'arrepintí en el temps de la nova venda a Carta de Gràcia del mer imperi i jurisdicció suprema d'Alfarp, otorgada a favor de Eymerique de Centelles, abans be, passats dos anys, li afegí la consistència i seguritat que li faltaven. Aixina ho atesta el Privilegi que otorgà en este motiu, el qual esta en el foli 204 pàgina 1 del Llibre 34 de jurisdiccions de certs barons, guardat en l'Archiu de la Baylia General de Valéncia. Consta en ell que trobant-se el Rei Joan I en Valéncia el dia [[14 de març]] de [[1393]] atenent-se als servicis de Eymerique de Centelles, feu perpetues les Cartes de Gràcia, en que, aixina, Pere Centelles (successor de Eymerique) havia comprat el mer imperi i la jurisdicció suprema del seu lloc d'Alfarp. | ||
− | En l'any [[1438]] consta que era senyor d'Alfarp el mateix que ho era d'Alèdua i Llombay. Encara que Eimeric Centelles aplegà a ser Senyor de Llombay, Aledua, Alfarp i Catadau, abans de la mitat del [[ | + | En l'any [[1438]] consta que era senyor d'Alfarp el mateix que ho era d'Alèdua i Llombay. Encara que Eimeric Centelles aplegà a ser Senyor de Llombay, Aledua, Alfarp i Catadau, abans de la mitat del [[segle XV]], no se coneix ningun document que expresse esta reunió fins l'any [[1451]]. Segons escritura judicial de venda otorgada davant el Tribunal de la Governació el dia [[21 de maig]] de [[1451]] i a instància de Berenguer de Cardona procurador del noble Moceen Guillem Ramón Centelles, se veneren a este pel preu de trenta mil i siscents florins la vila de Llombay i els llocs d'Aledua, Alfarp i [[Catadau]], nomenats la Foya de Torralbes, com bens del noble Eimeric de Centelles. |
[[Sant Francesc de Borja|Francesc de Borja]], el sant, fon primer marqués de Llombay, per concessió de l'emperador [[Carles I d'Espanya|Carles I]] en Augusta, ciutat alemanya el [[7 de juliol]] de [[1530]], i tingué per fill primogènit a Carles de Borja, segon marqués de Llombay, primer Baró d'Aledua, quint [[Ducat de Gandia|Duc de Gandia]], pel seu matrimoni en Donya Magdalena de Centelles única filla de Don Francesc, i hereua del seu germà, únic varó i últim Comte d'Oliva, Don Pere Centelles, per esta senyora recaigueren els llocs d'Alfarp, [[Alédua]] i [[Catadau]]. | [[Sant Francesc de Borja|Francesc de Borja]], el sant, fon primer marqués de Llombay, per concessió de l'emperador [[Carles I d'Espanya|Carles I]] en Augusta, ciutat alemanya el [[7 de juliol]] de [[1530]], i tingué per fill primogènit a Carles de Borja, segon marqués de Llombay, primer Baró d'Aledua, quint [[Ducat de Gandia|Duc de Gandia]], pel seu matrimoni en Donya Magdalena de Centelles única filla de Don Francesc, i hereua del seu germà, únic varó i últim Comte d'Oliva, Don Pere Centelles, per esta senyora recaigueren els llocs d'Alfarp, [[Alédua]] i [[Catadau]]. |