Canvis

1263 bytes afegits ,  16:35 12 ago 2023
sense resum d'edició
Llínea 12: Llínea 12:  
|superfície = 20,60 km²
 
|superfície = 20,60 km²
 
|altitut = 95 msnm
 
|altitut = 95 msnm
|població = 1.517 hab.
+
|població = 1.596 hab. (2022)
 
|densitat = 73,64 hab./km²
 
|densitat = 73,64 hab./km²
 
|gentilici = Alfarbí/na
 
|gentilici = Alfarbí/na
Llínea 18: Llínea 18:  
|còdic_postal = 46197  
 
|còdic_postal = 46197  
 
|festes = 25 de juliol  
 
|festes = 25 de juliol  
|alcalde = Carmen Añó Sanz ([[PPCV]])  
+
|alcalde = Raúl Mínguez Sola (2023-2025) ([[PSPV-PSOE]])
|uep = [http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46026 Web Oficial de Alfarp]
+
Vicent Alfonso Castelló (2025-2027) ([[Compromís]])
 +
|web = [https://www.alfarp.eu Web Oficial de Alfarp]
 
|notes =  
 
|notes =  
 
}}
 
}}
   −
'''Alfarp''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Ribera Alta]].
+
'''Alfarp''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Ribera Alta]].
    
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Llínea 89: Llínea 90:  
   | Alcalde_8 = Carmen Añó Sanz
 
   | Alcalde_8 = Carmen Añó Sanz
 
   | Partit_8 = [[PPCV]]
 
   | Partit_8 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_9 = Carmen Añó Sanz (2011-2013) Defunció
 +
José Miguel Añó Ortiz (2013-2015)
 +
  | Partit_9 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_10 = Santi Cervera Cardete
 +
  | Partit_10 = [[Compromís]]
 +
  | Alcalde_11 = Santi Cervera Cardete
 +
  | Partit_11 = [[Compromís]]
 +
  | Alcalde_12 = Raúl Mínguez Sola (2023-2025)
 +
Vicent Alfonso Castelló (2025-2027)
 +
  | Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
 +
[[Compromís]]
 
}}
 
}}
   −
*En l'actualitat l'ajuntament està governat per 5 regidors del [[PPCV]], 3 regidors del [[PSPV]]-[[PSOE]] i 1 regidor del [[BLOC]].
+
== Demografia ==
 +
Conta en 1.596 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]].
   −
== Desmografia ==
+
<center>
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
+
{| align="center" {{tablabonita}}
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
+
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
   −
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2017]]  
+
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2017]] !! [[2022]]
 
|-
 
|-
| align=center| 1.321 || align=center| 1.346 || align=center| 1.363 || align=center| 1.336 || align=center| 1.303 || align=center| 1.334 || align=center| 1.344 || align=center| 1.369 || align=center| 1.369 || align=center| 1.423 || align=center| 1.517   
+
| align=center| 1.321 || align=center| 1.346 || align=center| 1.363 || align=center| 1.336 || align=center| 1.303 || align=center| 1.334 || align=center| 1.344 || align=center| 1.369 || align=center| 1.369 || align=center| 1.423 || align=center| 1.517  || align=center| 1.596
 
|}
 
|}
 +
</center>
    
== Economia ==
 
== Economia ==
[[File:ALFARP - ALJUB DEL MACO.jpg|thumb|250 px|right|<center>Depòsit d'[[aigua]] de [[1900]].</center>]]
+
[[Archiu:ALFARP-ALJUB DEL MACO.jpg|thumb|250 px|right|<center>Depòsit d'[[aigua]] de l'any  [[1900]]</center>]]
    
Els cultius de seca estan dedicats a [[garrofa|garroferes]], [[oliva|oliveres]], [[armelers]] i [[raïm|cep]]; és important la superfície cultivada en [[raïm]] [[moscatell]], per al consum directe i l'elaboració de [[mistela]]. En el regadiu se cultiva [[blat]], [[dacsa]], [[fava|faves]], [[cigró|cigrons]], [[creïlla|creïlles]], [[meló|melons]], [[taronja|taronges]] i [[melocotó|melocotons]]. El rec s'efectua en [[aigua|aigües]] de les sequies d'Alfarp i Aledua d'Alginet, i en aigües procedents de pous. La construcció del pantà de Forata beneficià molt als recs.  
 
Els cultius de seca estan dedicats a [[garrofa|garroferes]], [[oliva|oliveres]], [[armelers]] i [[raïm|cep]]; és important la superfície cultivada en [[raïm]] [[moscatell]], per al consum directe i l'elaboració de [[mistela]]. En el regadiu se cultiva [[blat]], [[dacsa]], [[fava|faves]], [[cigró|cigrons]], [[creïlla|creïlles]], [[meló|melons]], [[taronja|taronges]] i [[melocotó|melocotons]]. El rec s'efectua en [[aigua|aigües]] de les sequies d'Alfarp i Aledua d'Alginet, i en aigües procedents de pous. La construcció del pantà de Forata beneficià molt als recs.  
Llínea 111: Llínea 126:  
== Monuments ==
 
== Monuments ==
 
=== Castell ===
 
=== Castell ===
[[File:Castillo Alfarp 2.JPG|thumb|250 px|right|<center>Castell migeval en fase de restauració.</center>]]
+
[[Archiu:ALFARP-CASTELL.jpg|thumb|250 px|right|<center>Castell migeval en fase de restauració</center>]]
    
*'''Castell.''' [[Sigle XII]] (en fase de restauració)
 
*'''Castell.''' [[Sigle XII]] (en fase de restauració)
Llínea 133: Llínea 148:  
El patró és [[Sant Jaume|Sant Jaume Apòstol]] del qual se posseïxen tres imàgens, una en la seua representació de peregrí, que se troba en l'altar major, obra de l'escultor Octavio Vicent, atra de [[Sant Jaume]] en el cavall (el guerrer) de l'escultor Vicente Rodilla, situat en la capella de Santa Teresa, i atra de marbre blanc situada en la capella que se troba presidint la frontera de l'iglésia parroquial incorporada en 1985.
 
El patró és [[Sant Jaume|Sant Jaume Apòstol]] del qual se posseïxen tres imàgens, una en la seua representació de peregrí, que se troba en l'altar major, obra de l'escultor Octavio Vicent, atra de [[Sant Jaume]] en el cavall (el guerrer) de l'escultor Vicente Rodilla, situat en la capella de Santa Teresa, i atra de marbre blanc situada en la capella que se troba presidint la frontera de l'iglésia parroquial incorporada en 1985.
   −
L'iglésia ha sofrit vàries modificacions a lo llarc dels anys, pero el més significatiu se produix en [[1931]], quant se contractaren uns pintors que decoraren els blancs i negres que fins llavors havien en les parets i voltes revestint-les en algeps i pintant-les, donant-li l'aspecte que encara hui conserva.
+
L'iglésia ha sofrit vàries modificacions a lo llarc dels anys, pero el més significatiu se produïx en [[1931]], quant se contractaren uns pintors que decoraren els blancs i negres que fins llavors havien en les parets i voltes revestint-les en algeps i pintant-les, donant-li l'aspecte que encara hui conserva.
    
== Llocs d'interés ==
 
== Llocs d'interés ==
[[Image: ALFARP_-_FALAGUERA.jpg|thumb|250 px|right|Abric d'art rupestre llevantí en el Barranc de la Falaguera d'Alfarp.]]
+
[[Archiu:ALFARP-FALAGUERA.jpg|thumb|250 px|right|Abric d'art rupestre llevantí en el Barranc de la Falaguera d'Alfarp]]
    
=== Pintures Rupestres ===
 
=== Pintures Rupestres ===
Alfarp conta entre el seu patrimoni històric i artístic en unes pintures pertanyents l'art llevantí. Estan situades en el Barranc de la Falaguera, parage de extraordinària riquea botànica i paisagística. Dites pintures foren descobertes a principis dels anys 80 de manera casual per uns chiqutes, foren catalogades pel catedràtic de Prehistòria de l'[[Universitat de Valéncia]], Valentín Villaverde, que realisà també els primers calcs.
+
Alfarp conta entre el seu patrimoni històric i artístic en unes pintures pertanyents l'art llevantí. Estan situades en el Barranc de la Falaguera, parage d'extraordinària riquea botànica i paisagística. Dites pintures foren descobertes a principis dels anys 80 de manera casual per uns chiqutes, foren catalogades pel catedràtic de Prehistòria de l'[[Universitat de Valéncia]], Valentín Villaverde, que realisà també els primers calcs.
    
El Barranc de la Falaguera posseïx tres abrics de pedra calcàrea en un estat regular de conservació: En el primer destaquen les pintures, en marcat caràcter naturalista, i representacions de cèrvits. El segon té restos de pintura, possiblement d'una figura humana. En el tercer abric les pintures rupestres representen motius fusiformes.
 
El Barranc de la Falaguera posseïx tres abrics de pedra calcàrea en un estat regular de conservació: En el primer destaquen les pintures, en marcat caràcter naturalista, i representacions de cèrvits. El segon té restos de pintura, possiblement d'una figura humana. En el tercer abric les pintures rupestres representen motius fusiformes.
   −
El nomenat art llevantí, consistix en representacions humanes o d'animals, en escenes de caça o rituals de chicotet tamany, plasmades en coves o abrics naturals. Els seus autors son grups de caçadors recolectors assentats en les zones de la serra contigües al litoral, on a havien florit les primeres comunitats neolítiques.
+
El nomenat art llevantí, consistix en representacions humanes o d'animals, en escenes de caça o rituals de chicotet tamany, plasmades en coves o abrics naturals. Els seus autors són grups de caçadors recolectors assentats en les zones de la serra contigües al litoral, on a havien florit les primeres comunitats neolítiques.
    
El [[2 de decembre]] de [[1998]] despuix de vàries sessions de treball de la XXII reunió del comité de nomenaments de la UNESCO, organisació internacional que gestiona les activitats relacionades en la cultura, celebrada en la ciutat japonesa de Kyoto, foren declarades Patrimoni de l'Humanitat. En [[1999]] La Conselleria de Cultura, baix la coordinació de Rafael Martínez, director del [[Museu de la Valltorta|Museu]] del [[Barranc de la Valltorta]] de [[Tírig]], s'encarregà de colocar unes reixes per a protegir-les d'accions vandàliques.
 
El [[2 de decembre]] de [[1998]] despuix de vàries sessions de treball de la XXII reunió del comité de nomenaments de la UNESCO, organisació internacional que gestiona les activitats relacionades en la cultura, celebrada en la ciutat japonesa de Kyoto, foren declarades Patrimoni de l'Humanitat. En [[1999]] La Conselleria de Cultura, baix la coordinació de Rafael Martínez, director del [[Museu de la Valltorta|Museu]] del [[Barranc de la Valltorta]] de [[Tírig]], s'encarregà de colocar unes reixes per a protegir-les d'accions vandàliques.
Llínea 158: Llínea 173:     
== Festes locals ==
 
== Festes locals ==
*'''Dia de la "Sanc".''' Segon dimecres del mes de Juliol.
+
*'''Dia de la "Sanc".''' Segon dimecres del més de Juliol.
 
*'''[[Sant Jaume|Sant Jaume Apòstol]].''' 25 de Juliol (patró del poble).
 
*'''[[Sant Jaume|Sant Jaume Apòstol]].''' 25 de Juliol (patró del poble).
 
*'''[[Roc|Sant Roc]].''' 26 de Juliol.
 
*'''[[Roc|Sant Roc]].''' 26 de Juliol.
    
== Gastronomia ==
 
== Gastronomia ==
Els productes típics son els dolços destacant "els [[mostachó|mostachons]]", "pastiços de [[sucre]]"  elaborats per [[Nadal]], "[[mona|les mones de pasqua]]" i "rosquilles" per a [[Blai de Sebaste|Sant Blai]].
+
Els productes típics són els dolços destacant "els [[mostachó|mostachons]]", "pastiços de [[sucre]]"  elaborats per [[Nadal]], "[[mona|les mones de pasqua]]" i "rosquilles" per a [[Blai de Sebaste|Sant Blai]].
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
{{listaref}}
 +
 
 +
* [http://www.alfarp.es/ Ajuntament d'Alfarp]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Alfarp INE. Població d'Alfarp]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
*CEIP SANT JAUME APÒSTOL[http://intercentres.cult.gva.es/ceipsantjaumeapostol/]
+
{{commonscat|Alfarb}}
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
  −
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
     −
== Referències ==
+
{{Municipis de La Ribera Alta}}
{{Traduït de|es|Alfarp}}
+
{{Municipis de La Ribera Alta}}
   
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
22 601

edicions