Edició de «Alfret el Gran»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | {{ | + | {{Infotaula persona |
| − | + | |nom = Alfret el Gran''' | |
| − | |nom = Alfret el Gran | + | |image = King Alfred (The Great).jpg |
| − | |image = | + | |peu = |
| − | |||
| − | |peu = | ||
|títul = Rei de Wessex i d'Anglaterra | |títul = Rei de Wessex i d'Anglaterra | ||
|mandat = 871 - 899 | |mandat = 871 - 899 | ||
| Llínea 13: | Llínea 11: | ||
|lloc_naix = Wantage, Comtat de Berkshire, Anglaterra | |lloc_naix = Wantage, Comtat de Berkshire, Anglaterra | ||
|data_mort = [[26 d'octubre]] de [[899]] | |data_mort = [[26 d'octubre]] de [[899]] | ||
| − | |lloc_mort = Winchester, | + | |lloc_mort = Winchester, Inglaterra |
|signatura = | |signatura = | ||
}} | }} | ||
| − | '''Alfret el Gran''' (també | + | '''Alfret el Gran''' (també cridat ''Ælfred'', del [[Idioma anglosaxó|anglés antic]]: ''Ælfrēd'') (n. [[849]] – m. [[26 d'octubre]] de [[899]]) o '''sant Alfret el Gran''', va ser [[Regne de Wessex|rei de Wessex]] des de [[871]] fins a la seua mort. Es va fer célebre per defendre el seu regne contra els [[viking]]s, convertint-se com a resultat d'açò en l'únic rei de la seua dinastia en ser cridat «El Gran» o Magne, pel seu poble. Va ser també el primer rei de Wessex que es autoproclama rei dels [[anglosaxons]]{{Harvnp|Yorke|2001|pp=27–28 }}. La seua vida es coneix gràcies a [[Asser]], cronista [[Gales|galés]]. Home cult i lletrat, va ajudar molt a la [[educació]] i a millorar el sistema de [[llei]]s del seu regne. Venerat com [[sant]] en les iglésies [[Iglésia catòlica|catòlica]], [[ortodoxa]] i [[anglicana]], la seua festa llitúrgica se celebra el [[26 d'octubre]]. |
== Inicis == | == Inicis == | ||
Va nàixer en la localitat de [[Wantage]], en el comtat de [[Berkshire (Anglaterra)|Berkshire]], en l'any [[849]], sent el quint i menor dels fills varons —varen ser sis en total— de [[Ethelwulf]], rei de Wessex, i de la seua primera esposa, [[Osburga]]. | Va nàixer en la localitat de [[Wantage]], en el comtat de [[Berkshire (Anglaterra)|Berkshire]], en l'any [[849]], sent el quint i menor dels fills varons —varen ser sis en total— de [[Ethelwulf]], rei de Wessex, i de la seua primera esposa, [[Osburga]]. | ||
| − | En | + | En [[855]], en morir la seua mare, va acompanyar al seu pare a un pelegrinage a [[Roma]], passant a la seua tornada una temporada en la cort del rei [[Carlos el Calp]] de [[França]], realisant-se llavors la segona boda d'Ethelwulf en la filla del rei francés, [[Judith de França|Judith]]. |
Ethelwulf mor el [[13 de giner]] de [[858]], sent succeït pel seu segon fill, [[Ethelbalt de Wessex|Ethelbalt]], el qual es casa en la seua madrastra Judith. | Ethelwulf mor el [[13 de giner]] de [[858]], sent succeït pel seu segon fill, [[Ethelbalt de Wessex|Ethelbalt]], el qual es casa en la seua madrastra Judith. | ||
| Llínea 35: | Llínea 33: | ||
Havent mort Etelret I en batalla, Alfret puja al tro de Wessex, sent coronat en Kingston-upon-Thames el mateix dia. | Havent mort Etelret I en batalla, Alfret puja al tro de Wessex, sent coronat en Kingston-upon-Thames el mateix dia. | ||
| − | Mentres que ell estava ocupat en el sepeli i les cerimònies fúnebres del seu germà, els danesos varen derrotar a l'eixèrcit anglés en la seua absència en un lloc desconegut, i una volta més en la seua presència, en Wilton en el més de [[maig]]. En acabant de que fora feta la pau, i que pels següents cinc anys varen ocupar els danesos atres parts d'Anglaterra, Alfret es va vore obligat a no realisar noves accions que no foren més allà de l'observació i protecció de la frontera. Les coses canvien en l'any [[876]], quan els danesos, baix un nou líder, [[Guthrum I d'Estanglia|Guthrum]], retornen al regne i ataquen [[Wareham (Dorset)|Wareham]]. D'allí, a principis de [[877]] i baix el pretext de negociacions, entraren cap a l'oest i varen prendre [[Exeter]]. Ací Alfret els va bloquejar, i gràcies a que la flota danesa no va aplegar despuix de ser dispersada per una tormenta, els vikings varen tindre que sometre's i retirar-se a [[Mercia]]. En [[giner]] de l'any [[878]] els danesos varen tornar a la lluita i varen fer un atac repentí en [[Chippenham]], una plaça forta la qual Alfret havia estat mantenint des de [[Nadal]], «''i la majoria de la gent varen ser capturades, llevat el rei Alfret, el qual en una | + | Mentres que ell estava ocupat en el sepeli i les cerimònies fúnebres del seu germà, els danesos varen derrotar a l'eixèrcit anglés en la seua absència en un lloc desconegut, i una volta més en la seua presència, en Wilton en el més de [[maig]]. En acabant de que fora feta la pau, i que pels següents cinc anys varen ocupar els danesos atres parts d'Anglaterra, Alfret es va vore obligat a no realisar noves accions que no foren més allà de l'observació i protecció de la frontera. Les coses canvien en l'any [[876]], quan els danesos, baix un nou líder, [[Guthrum I d'Estanglia|Guthrum]], retornen al regne i ataquen [[Wareham (Dorset)|Wareham]]. D'allí, a principis de [[877]] i baix el pretext de negociacions, entraren cap a l'oest i varen prendre [[Exeter]]. Ací Alfret els va bloquejar, i gràcies a que la flota danesa no va aplegar despuix de ser dispersada per una tormenta, els vikings varen tindre que sometre's i retirar-se a [[Mercia]]. En [[giner]] de l'any [[878]] els danesos varen tornar a la lluita i varen fer un atac repentí en [[Chippenham]], una plaça forta la qual Alfret havia estat mantenint des de [[Nadal]], «''i la majoria de la gent varen ser capturades, llevat el rei Alfret, el qual en una menuda tropa reunida per sí mateixa conseguix fugir... pel bosc i el pantà, i despuix de [[Pasqua]] ell... construïx una fortalea en Athelney, i des d'eixa fortalea va començar a lluitar contra l'enemic''» (crònica). |
== Llegendes del periodo == | == Llegendes del periodo == | ||
| − | |||
| − | |||
Una llegenda diu cóm, disfrassat com un fugitiu en els pantans d'[[Athelney]], en [[Petherton]], al nort de [[Somerset]], despuix de la primera invasió danesa, va ser vist per una llauradora i ella li va donar abric, ignorant de la seua identitat, deixant-ho que l'ajude a fer algunes coques que havia deixat cuinar en el fòc mentres anava a fer atres quefers. Preocupat en els problemes del regne, Alfret va deixar que les coques es cremaren i va ser colpejat per la dòna quan va tornar. Una volta exposta l'identitat del rei, la dòna es va disculpar profusament, pero Alfret va insistir que ell era el que deuria disculpar-se. Tota esta història de que Alfret, durant el seu retir en Athelney, ixquera a la vista com un fugitiu i ajudara a una dòna a cuinar unes coques, és falsa. En realitat ell estava organisant la resistència. Al mateix temps, atres llegendes ho suponen disfrassat com arpiste per a entrar al camp de Guthrum i descobrir els seus plans. | Una llegenda diu cóm, disfrassat com un fugitiu en els pantans d'[[Athelney]], en [[Petherton]], al nort de [[Somerset]], despuix de la primera invasió danesa, va ser vist per una llauradora i ella li va donar abric, ignorant de la seua identitat, deixant-ho que l'ajude a fer algunes coques que havia deixat cuinar en el fòc mentres anava a fer atres quefers. Preocupat en els problemes del regne, Alfret va deixar que les coques es cremaren i va ser colpejat per la dòna quan va tornar. Una volta exposta l'identitat del rei, la dòna es va disculpar profusament, pero Alfret va insistir que ell era el que deuria disculpar-se. Tota esta història de que Alfret, durant el seu retir en Athelney, ixquera a la vista com un fugitiu i ajudara a una dòna a cuinar unes coques, és falsa. En realitat ell estava organisant la resistència. Al mateix temps, atres llegendes ho suponen disfrassat com arpiste per a entrar al camp de Guthrum i descobrir els seus plans. | ||
== Victòria decisiva == | == Victòria decisiva == | ||
| − | A mitan [[maig]] de l'any [[878]], els preparatius estaven llests i Alfret es va anar d'[[Athelney]], reunint-se-li en el camí les forces militars de [[Somerset]], [[Wiltshire]] i [[Hampshire]]. Els danesos pel seu costat, es varen moure fòra de [[Chippenham]], i els dos eixèrcits es varen enfrontar en la [[batalla d'Edington]], en [[Wiltshire]] | + | A mitan de [[maig]] de l'any [[878]], els preparatius estaven llests i Alfret es va anar d'[[Athelney]], reunint-se-li en el camí les forces militars de [[Somerset]], [[Wiltshire]] i [[Hampshire]]. Els danesos pel seu costat, es varen moure fòra de [[Chippenham]], i els dos eixèrcits es varen enfrontar en la [[batalla d'Edington]], en [[Wiltshire]]<ref name="Plummer, Charles, 1911.">Plummer, Charles (1911). "Alfred the Great". In Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica. 1 (11th ed.). Cambridge University Press. pp. 582–584.</ref>. El resultat va ser una victòria decisiva per a Alfret. Els danesos varen ser somesos. Guthrum, el rei danés, i 29 dels seus principals hòmens varen prendre el batisme. Com a resultat d'açò, Anglaterra es va dividir en dos terres, la mitat al suroest en mans dels [[saxons]] i la mitat nort-oriental que es coneixeria ara com el [[Danelaw]]. A l'any següent ([[879]]) no solament [[Wessex]], sino també [[Mercia]], a l'oest de [[Watling Street]], estava lliure de l'invasor. Este és l'apany conegut pels historiadors com la [[Tractat de Wedmore|pau de Wedmore]] (878), encara que no hi ha document algú que prove la seua existència. |
== Nous problemes == | == Nous problemes == | ||
| − | No obstant per aquell temps encara que la mitat nort-oriental d'Anglaterra, incloent [[Londres]], estava en les mans dels danesos, la veritat és que la marea havia canviat en contra seua. Per aquells anys hi havia pau en l'illa, pero els danesos es mantenien ocupats en [[Europa]]. Un atac a [[Kent]] en l'any [[884]] o [[885]], encara que rebujat en èxit, va animar als danesos de [[Regne d'Estanglia|Anglia de l'Est]] a rebelar-se. Les mesures preses per Alfret per a reprimir esta sublevació culminen en la presa de Londres en l'any [[885]] o [[886]], i en el tractat conegut com [[pau d'Alfret i de Guthrum]], | + | No obstant per aquell temps encara que la mitat nort-oriental d'Anglaterra, incloent [[Londres]], estava en les mans dels danesos, la veritat és que la marea havia canviat en contra seua. Per aquells anys hi havia pau en l'illa, pero els danesos es mantenien ocupats en [[Europa]]. Un atac a [[Kent]] en l'any [[884]] o [[885]], encara que rebujat en èxit, va animar als danesos de [[Regne d'Estanglia|Anglia de l'Est]] a rebelar-se. Les mesures preses per Alfret per a reprimir esta sublevació culminen en la presa de Londres en l'any [[885]] o [[886]], i en el tractat conegut com [[pau d'Alfret i de Guthrum]], per el que els llímits del tractat de Wedmore (en el qual es confon a sovint) varen ser modificats materialment per a benefici d'Alfret. |
=== Acció d'Edmunt contra els danesos === | === Acció d'Edmunt contra els danesos === | ||
| − | Una volta més i durant una época va haver calma; pero en la primavera de l'any [[892]] o [[893]] l'última tormenta es desnuga. Els danesos, trobant la seua posició en Europa cada volta més i més precària, varen creuar a Anglaterra en dos grups, en l'agregat de 330 hòmens en barcos, i s'atrincheren en una vasta extensió en [[Appledore (Kent)|Appledore]], [[Kent]], i un atre grup menor fa lo mateix en [[Haesten]], [[Milton, Kent|Milton]], també en Kent. El fet de que els nous invasors portaren a les seues esposes i chiquets en ells són demostracions que esta no era una simple incursió, sino que era una tentativa significativa, en acort en el poble de [[Northumbria]] i els danesos d'[[Anglia Oriental]], de conquistar Anglaterra. Alfret, en l'any [[893]] o [[894]], va prendre una posició d' | + | Una volta més i durant una época va haver calma; pero en la primavera de l'any [[892]] o [[893]] l'última tormenta es desnuga. Els danesos, trobant la seua posició en Europa cada volta més i més precària, varen creuar a Anglaterra en dos grups, en l'agregat de 330 hòmens en barcos, i s'atrincheren en una vasta extensió en [[Appledore (Kent)|Appledore]], [[Kent]], i un atre grup menor fa lo mateix en [[Haesten]], [[Milton, Kent|Milton]], també en Kent. El fet de que els nous invasors portaren a les seues esposes i chiquets en ells són demostracions que esta no era una simple incursió, sino que era una tentativa significativa, en acort en el poble de [[Northumbria]] i els danesos d'[[Anglia Oriental]], de conquistar Anglaterra. Alfret, en l'any [[893]] o [[894]], va prendre una posició d'on podria observar abdós forces. Mentres que ell estava en negociacions en Haesten, els danesos d'Appledore varen explotar i varen invadir el nort, dirigint-se cap a l'oest, pero varen ser alcançats pel fill major d'Alfret, Edmunt, sent derrotats en [[Farnham]], i conduïts a un refugi en la [[illa de Thorney]]<ref>Keynes, Simon; Lapidge, Michael (1983). Alfred the Great, Asser's Life of King Alfred and other contemporary sources. Harmondsworth, England: Penguin. ISBN 0-14-044409-2.</ref>, en [[Hertfordshire Colne]], on varen ser forçats a sometre's. Llavors cau també [[Essex]], i despuix de sofrir una atra derrota en [[Benfleet]], la força danesa de Haesten, en [[Shoebury]] se somet al seu mando. |
=== Accions d'Alfret === | === Accions d'Alfret === | ||
| − | Alfret havia estat en camí d'anar a rellevar al seu fill en Thorney quan va sentir que Northumbria i els danesos d'Anglia de l'Est sitiaven [[Exeter]] i una plaça forta no nomenada en la vora nort de [[Devon]]. Alfret immediatament s'afanya a marchar cap a l'oest i lliura del lloc a Exeter; el nom de l'atre lloc no es registra. Mentrestant la força de Haesten es posa en marcha sobre la vall del Tàmesis, possiblement en l'idea d'assistir als seus aliats en l'oest. Pero una força combinada baix el mando els tres grans ''ealdormen'' ('cavallers') de [[Mercia]], de [[Wiltshire]] i de [[Somerset]], els varen fer retrocedir cap al noroest, finalment sent alcançats i bloquejats en [[Buttington]], que alguns identifiquen en [[Buttington Tump]] en la boca del riu Wye, uns atres en Buttington prop de [[Welshpool]]. Una tentativa de trencar les llínees angleses va ser derrotada en grans pèrdues en el camp danés; els que varen escapar es varen refugiar en Shoebury. Allí, | + | Alfret havia estat en camí d'anar a rellevar al seu fill en Thorney quan va sentir que Northumbria i els danesos d'Anglia de l'Est sitiaven [[Exeter]] i una plaça forta no nomenada en la vora nort de [[Devon]]. Alfret immediatament s'afanya a marchar cap a l'oest i lliura del lloc a Exeter; el nom de l'atre lloc no es registra. Mentrestant la força de Haesten es posa en marcha sobre la vall del Tàmesis, possiblement en l'idea d'assistir als seus aliats en l'oest. Pero una força combinada baix el mando els tres grans ''ealdormen'' ('cavallers') de [[Mercia]], de [[Wiltshire]] i de [[Somerset]], els varen fer retrocedir cap al noroest, finalment sent alcançats i bloquejats en [[Buttington]], que alguns identifiquen en [[Buttington Tump]] en la boca del riu Wye, uns atres en Buttington prop de [[Welshpool]]. Una tentativa de trencar les llínees angleses va ser derrotada en grans pèrdues en el camp danés; els que varen escapar es varen refugiar en Shoebury. Allí, després de reforçar-se, varen fer un atac repentí a través d'Anglaterra i varen ocupar les ruïnes romanes de [[Chester]]. L'eixèrcit anglés no va intentar un bloqueig d'hivern, pero va destruir totes les fonts de recaptes en l'entorn. A principis de l'any [[894]] o [[895]] la falta d'aliment va obligar als danesos a retirar-se una volta més a [[Essex]]. A fins d'eixe any i començos de l'any 895 o [[896]] els danesos varen prendre les seues naus i varen navegar sobre el [[Tàmesis]] i el Lligga i es varen fortificar a vint milles de [[Londres]]. Un atac directe contra les llínees daneses va fallar, pero més avant en eixe any Alfret obté els mijos per a obstruir el riu en la finalitat de previndre l'eixida de les naus daneses. Els danesos varen vore que estaven atrapats i varen decidir atacar la partix nort en [[Bridgenorth]], sense èxit. A l'any següent ([[896]] o [[897]]), es varen rendir. |
| − | Alguns es varen retirar a [[Northumbria]], uns atres a [[Anglia de l'Est]]; els que no tenien cap conexió en Anglaterra es varen retirar al continent | + | Alguns es varen retirar a [[Northumbria]], uns atres a [[Anglia de l'Est]]; els que no tenien cap conexió en Anglaterra es varen retirar al continent<ref name="Plummer, Charles, 1911." />. La llarga campanya havia terminat. |
== Govern posterior == | == Govern posterior == | ||
| Llínea 61: | Llínea 57: | ||
També va decidir reconstruir l'organisació civil, greument danyada durant l'invasió danesa, favorint als desamparats i guanyant-se el títul de «Protector del Pobre» (Asser). | També va decidir reconstruir l'organisació civil, greument danyada durant l'invasió danesa, favorint als desamparats i guanyant-se el títul de «Protector del Pobre» (Asser). | ||
| − | Asser també parla de manera grandiosa sobre les relacions d'Alfret en potències estrangeres, encara que no hi ha molta informació disponible referent ad açò. Ell certament va sostindre correspondència en [[Elías III, patriarca de Jerusalem]], i va enviar provablement una missió a l'Índia. Les embaixades a [[Antiga Roma|Roma]] que asseguraven la salvació de les ànimes angleses al [[Papa]] eren prou freqüents; mentres que l'interés d'Alfret en | + | Asser també parla de manera grandiosa sobre les relacions d'Alfret en potències estrangeres, encara que no hi ha molta informació disponible referent ad açò. Ell certament va sostindre correspondència en [[Elías III, patriarca de Jerusalem]], i va enviar provablement una missió a l'Índia. Les embaixades a [[Antiga Roma|Roma]] que asseguraven la salvació de les ànimes angleses al [[Papa]] eren prou freqüents; mentres que l'interés d'Alfret en paisos estrangers es demostra per les insercions que ell va fer en la seua traducció de [[Orosio]]. |
| − | Al voltant de l'any [[890]], [[Wulfstan de Haithabu]] va mamprendre un viage de [[Haithabu]] en [[Jutlandia]] a lo llarc | + | Al voltant de l'any [[890]], [[Wulfstan de Haithabu]] va mamprendre un viage de [[Haithabu]] en [[Jutlandia]] a lo llarc del [[Mar Bàltica]] a la ciutat prussiana de [[Truso]]. Wulfstan va donar detalls del seu viage a Alfret. |
Les seues relacions en els príncips cèltics en la mitat meridional de l'illa estan més clares. Comparativament enjorn en el seu regnat els príncips de [[Gales]], per la pressió en elles de Gales del nort i de [[Mercia]], es varen acollir a la protecció d'Alfret. Més avant Gales del nort va seguir el seu eixemple, i va cooperar en el rei anglés en la campanya de l'any [[893]] o [[894]]. Que Alfret enviara [[irlandesos]] a monasteris europeus es pot acceptar per l'autoritat d'Asser; la visita de tres peregrins «escots» (és dir, irlandesos) a Alfret en l'any [[891]] és indubtablement autèntica; l'història que ell mateixa en la seua chiquea va ser enviat a [[Irlanda]] a que es curara per [[St. Modwenna]], encara que mítica, pot demostrar l'interés del rei en eixa illa. | Les seues relacions en els príncips cèltics en la mitat meridional de l'illa estan més clares. Comparativament enjorn en el seu regnat els príncips de [[Gales]], per la pressió en elles de Gales del nort i de [[Mercia]], es varen acollir a la protecció d'Alfret. Més avant Gales del nort va seguir el seu eixemple, i va cooperar en el rei anglés en la campanya de l'any [[893]] o [[894]]. Que Alfret enviara [[irlandesos]] a monasteris europeus es pot acceptar per l'autoritat d'Asser; la visita de tres peregrins «escots» (és dir, irlandesos) a Alfret en l'any [[891]] és indubtablement autèntica; l'història que ell mateixa en la seua chiquea va ser enviat a [[Irlanda]] a que es curara per [[St. Modwenna]], encara que mítica, pot demostrar l'interés del rei en eixa illa. | ||
== Decés == | == Decés == | ||
| − | Va morir en [[Winchester]], el [[26 d'octubre]] de l'any 899, als 50 anys d'edat, i va ser sepultat en l'abadia de Newminster, pero depuix li'l va traslladar a l'abadia d'Hyde, en Winchester. Cóm va morir és desconegut, encara que va sofrir durant tota la seua vida en una malaltia dolorosa i desagradable. El seu biógraf Asser va donar una descripció detallada dels síntomes d'Alfred i açò ha permés als meges moderns per a proporcionar un possible diagnòstic. Es va pensar que tenia ya siga la | + | Va morir en [[Winchester]], el [[26 d'octubre]] de l'any 899, als 50 anys d'edat, i va ser sepultat en l'abadia de Newminster, pero depuix li'l va traslladar a l'abadia d'Hyde, en Winchester. Cóm va morir és desconegut, encara que va sofrir durant tota la seua vida en una malaltia dolorosa i desagradable. El seu biógraf Asser va donar una descripció detallada dels síntomes d'Alfred i açò ha permés als meges moderns per a proporcionar un possible diagnòstic. Es va pensar que tenia ya siga la malaltia de Crohn<ref>Craig, G (May 1991). "Alfred the Great: a diagnosis". Journal of the Royal Society of Medicine. 84 (5): 303–305. PMC 1293232free to read. PMID 1819247. |
| − | </ref><ref>Jackson, F I (January 1992). "Letter to the editor: Alfred the Great: a diagnosis". Journal of the Royal Society of Medicine. 85 (1): 58. PMC 1293470free to read. PMID 1610468.</ref> El seu net Rei Eadred sembla haver sofrit una malaltia similar. | + | </ref><ref>Jackson, F I (January 1992). "Letter to the editor: Alfred the Great: a diagnosis". Journal of the Royal Society of Medicine. 85 (1): 58. PMC 1293470free to read. PMID 1610468.</ref>. El seu net Rei Eadred sembla haver sofrit una malaltia similar. |
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 74: | Llínea 70: | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | <div style="height: 250px; width: | + | <div style="height: 250px; width: 910px; overflow:-moz-scrollbars-horizontal;overflow-x:hidden;overflow-y:scroll;"> |
*{{Cite book |ref=harv |last=Abels |first=Richard P. |year=1988 |title=Lordship and Military Obligation in Anglo-Saxon England |publisher=British Museum Press |pages=58–78 |isbn=978-0-7141-0552-9}} | *{{Cite book |ref=harv |last=Abels |first=Richard P. |year=1988 |title=Lordship and Military Obligation in Anglo-Saxon England |publisher=British Museum Press |pages=58–78 |isbn=978-0-7141-0552-9}} | ||
*{{Cite book |ref=harv |last=Abels |first=Richard |year=1998 |title=Alfred the Great: War, Kingship and Culture in Anglo-Saxon England |publisher=Longman |isbn=978-0-582-04047-2}} | *{{Cite book |ref=harv |last=Abels |first=Richard |year=1998 |title=Alfred the Great: War, Kingship and Culture in Anglo-Saxon England |publisher=Longman |isbn=978-0-582-04047-2}} | ||
| Llínea 138: | Llínea 134: | ||
</div> | </div> | ||
| − | == | + | == Vinculs externs == |
| − | + | * [http://www.uv.es/~ivorra/Historia/AEM/SigloIXf.htm Biografía], [[Universitat de Valéncia]]. | |
| − | |||
| − | * [http://www.uv.es/~ivorra/Historia/AEM/SigloIXf.htm Biografía], [[Universitat de Valéncia]] | ||
* [http://www.diomedes.com/Inglaterra1b.htm Història d'Anglaterra] | * [http://www.diomedes.com/Inglaterra1b.htm Història d'Anglaterra] | ||
| − | * [http://www.brathair.com/Revista/N3/Alfredo_O_Grande.pdf «Alfredo O Grande: un Rei Saxao No Esope de Marie de France»], revista ''Brathair'', núm. 2 (1), 2002. En portugués i format [[PDF]] | + | * [http://www.brathair.com/Revista/N3/Alfredo_O_Grande.pdf «Alfredo O Grande: un Rei Saxao No Esope de Marie de France»], revista ''Brathair'', núm. 2 (1), 2002. En portugués i format [[PDF]]. |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Història]] | [[Categoria:Història]] | ||
| − | |||
[[Categoria:Reis de Wessex]] | [[Categoria:Reis de Wessex]] | ||
[[Categoria:Reis d'Anglaterra de la casa de Wessex]] | [[Categoria:Reis d'Anglaterra de la casa de Wessex]] | ||
| − | |||
[[Categoria:Sants nobles]] | [[Categoria:Sants nobles]] | ||
[[Categoria:Sants catòlics]] | [[Categoria:Sants catòlics]] | ||