Edició de «Alfret el Gran»

{{destacat}}
{{Biografia|
|nom = Alfret el Gran
|image =
[[Archiu:King Alfred (The Great).jpg|250px]]
|peu = Alfret el Gran
|títul = Rei de Wessex i d'Anglaterra
|mandat = 871 - 899
|predecessor = Etelret I
|successor = Eduart el Vell
|ocupació = 
|data_naix = [[849]]
|lloc_naix = Wantage, Comtat de Berkshire, Anglaterra
|data_mort = [[26 d'octubre]] de [[899]]
|lloc_mort = Winchester, Anglaterra
|signatura = 
}}
'''Alfret el Gran''' (també nomenat ''Ælfred'', del [[Idioma anglosaxó|anglés antic]]: ''Ælfrēd'') ([[849]] - † [[26 d'octubre]] de [[899]]) o '''sant Alfret el Gran''', va ser [[Regne de Wessex|rei de Wessex]] des de l'any [[871]] fins a la seua mort. Es va fer célebre per defendre el seu regne contra els [[viking]]s, convertint-se com a resultat d'açò en l'únic rei de la seua dinastia en ser nomenat «El Gran» o Magne, pel seu poble. Va ser també el primer rei de Wessex que es autoproclama rei dels [[anglosaxons]].{{Harvnp|Yorke|2001|pp=27–28 }} La seua vida es coneix gràcies a [[Asser]], cronista [[Gales|galés]]. Home cult i lletrat, va ajudar molt a la [[educació]] i a millorar el sistema de [[llei]]s del seu regne. Venerat com [[sant]] en les iglésies [[Iglésia catòlica|catòlica]], [[ortodoxa]] i [[anglicana]], la seua festa llitúrgica se celebra el [[26 d'octubre]].

== Inicis ==
Va nàixer en la localitat de [[Wantage]], en el comtat de [[Berkshire (Anglaterra)|Berkshire]], en l'any [[849]], sent el quint i menor dels fills varons —varen ser sis en total— de [[Ethelwulf]], rei de Wessex, i de la seua primera esposa, [[Osburga]].

En l'any [[855]], en morir la seua mare, va acompanyar al seu pare a un pelegrinage a [[Roma]], passant a la seua tornada una temporada en la cort del rei [[Carlos el Calp]] de [[França]], realisant-se llavors la segona boda d'Ethelwulf en la filla del rei francés, [[Judith de França|Judith]].

Ethelwulf mor el [[13 de giner]] de [[858]], sent succeït pel seu segon fill, [[Ethelbalt de Wessex|Ethelbalt]], el qual es casa en la seua madrastra Judith.

Res se sap dels següents anys d'Alfret durant els regnats dels seus dos germans majors, [[Ethelbalt de Wessex|Ethelbalt]] i [[Ethelbert de Wessex|Ethelbert]] que es varen succeir ràpidament. Va ser en el regnat del tercer germà —quart en orde de naiximent—, [[Etelret I]], quan el jove Alfret va començar la seua vida pública i lluenta carrera militar en contra dels [[viking]]s. Segons el croniste Asser, gràcies als seus èxits militars li va ser concedit el títul de ''secundarius'', sent possiblement aprovat este càrrec pel [[Witenagemot|Consell Real]] per a evitar problemes en la successió en cas que el rei morira en batalla, encara que en això es desheretava als dos fills d'Etelret.

== Primeres accions ==
En l'any [[869]], lluitant al costat del seu germà Etelret, va fer una tentativa fracassada de llevar a [[Mercia]] de la pressió dels [[danesos]]. Durant casi dos anys Wessex va gojar d'una treua. Pero a finals de l'any [[870]] es recomencen les hostilitats, i l'any següent seria conegut com el «any de les batalles d'Alfret». Nou batalles es varen realisar en variada fortuna, encara que el lloc i la data de dos d'elles no s'han registrat. Una escaramussa encertada en la [[batalla d'Englefield]], Berkshire ([[31 de decembre]] de l'any 870), va ser seguida per una derrota severa en la [[batalla de Reading (871)|batalla de Reading]] ([[4 de giner]] de [[871]]), para, quatre dies més tart, conseguir una lluenta victòria en la [[batalla d'Ashdown]], prop de [[Compton Beauchamp]], en [[Shrivenham Hundred]]. 

El [[22 de giner]] de l'any [[871]], els danesos varen derrotar de nou als anglesos en [[Batalla de Basing|Basing]], i el [[23 d'abril]] de l'any 871 en [[Batalla de Marton|Marton]], [[Wiltshire]], en la que mor el rei Etelret I; les dos batalles no identificades potser varen ocórrer en l'interval.

== Ascens al tro i noves dificultats ==
Havent mort Etelret I en batalla, Alfret puja al tro de Wessex, sent coronat en Kingston-upon-Thames el mateix dia.

Mentres que ell estava ocupat en el sepeli i les cerimònies fúnebres del seu germà, els danesos varen derrotar a l'eixèrcit anglés en la seua absència en un lloc desconegut, i una volta més en la seua presència, en Wilton en el més de [[maig]]. En acabant de que fora feta la pau, i que pels següents cinc anys varen ocupar els danesos atres parts d'Anglaterra, Alfret es va vore obligat a no realisar noves accions que no foren més allà de l'observació i protecció de la frontera. Les coses canvien en l'any [[876]], quan els danesos, baix un nou líder, [[Guthrum I d'Estanglia|Guthrum]], retornen al regne i ataquen [[Wareham (Dorset)|Wareham]]. D'allí, a principis de [[877]] i baix el pretext de negociacions, entraren cap a l'oest i varen prendre [[Exeter]]. Ací Alfret els va bloquejar, i gràcies a que la flota danesa no va aplegar despuix de ser dispersada per una tormenta, els vikings varen tindre que sometre's i retirar-se a [[Mercia]]. En [[giner]] de l'any [[878]] els danesos varen tornar a la lluita i varen fer un atac repentí en [[Chippenham]], una plaça forta la qual Alfret havia estat mantenint des de [[Nadal]], «''i la majoria de la gent varen ser capturades, llevat el rei Alfret, el qual en una chicoteta tropa reunida per sí mateixa conseguix fugir... pel bosc i el pantà, i despuix de [[Pasqua]] ell... construïx una fortalea en Athelney, i des d'eixa fortalea va començar a lluitar contra l'enemic''» (crònica).

== Llegendes del periodo ==
[[File:Alfred the Great silver coin.jpg|thumb|200px|[[Moneda]] d'Alfret el Gran]]

Una llegenda diu cóm, disfrassat com un fugitiu en els pantans d'[[Athelney]], en [[Petherton]], al nort de [[Somerset]], despuix de la primera invasió danesa, va ser vist per una llauradora i ella li va donar abric, ignorant de la seua identitat, deixant-ho que l'ajude a fer algunes coques que havia deixat cuinar en el fòc mentres anava a fer atres quefers. Preocupat en els problemes del regne, Alfret va deixar que les coques es cremaren i va ser colpejat per la dòna quan va tornar. Una volta exposta l'identitat del rei, la dòna es va disculpar profusament, pero Alfret va insistir que ell era el que deuria disculpar-se. Tota esta història de que Alfret, durant el seu retir en Athelney, ixquera a la vista com un fugitiu i ajudara a una dòna a cuinar unes coques, és falsa. En realitat ell estava organisant la resistència. Al mateix temps, atres llegendes ho suponen disfrassat com arpiste per a entrar al camp de Guthrum i descobrir els seus plans.

== Victòria decisiva ==
A mitan [[maig]] de l'any [[878]], els preparatius estaven llests i Alfret es va anar d'[[Athelney]], reunint-se-li en el camí les forces militars de [[Somerset]], [[Wiltshire]] i [[Hampshire]]. Els danesos pel seu costat, es varen moure fòra de [[Chippenham]], i els dos eixèrcits es varen enfrontar en la [[batalla d'Edington]], en [[Wiltshire]].<ref name="Plummer, Charles, 1911.">Plummer, Charles (1911). "Alfred the Great". In Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica. 1 (11th ed.). Cambridge University Press. pp. 582–584.</ref> El resultat va ser una victòria decisiva per a Alfret. Els danesos varen ser somesos. Guthrum, el rei danés, i 29 dels seus principals hòmens varen prendre el batisme. Com a resultat d'açò, Anglaterra es va dividir en dos terres, la mitat al suroest en mans dels [[saxons]] i la mitat nort-oriental que es coneixeria ara com el [[Danelaw]]. A l'any següent ([[879]]) no solament [[Wessex]], sino també [[Mercia]], a l'oest de [[Watling Street]], estava lliure de l'invasor. Este és l'apany conegut pels historiadors com la [[Tractat de Wedmore|pau de Wedmore]] (878), encara que no hi ha document algú que prove la seua existència.

== Nous problemes ==
No obstant per aquell temps encara que la mitat nort-oriental d'Anglaterra, incloent [[Londres]], estava en les mans dels danesos, la veritat és que la marea havia canviat en contra seua. Per aquells anys hi havia pau en l'illa, pero els danesos es mantenien ocupats en [[Europa]]. Un atac a [[Kent]] en l'any [[884]] o [[885]], encara que rebujat en èxit, va animar als danesos de [[Regne d'Estanglia|Anglia de l'Est]] a rebelar-se. Les mesures preses per Alfret per a reprimir esta sublevació culminen en la presa de Londres en l'any [[885]] o [[886]], i en el tractat conegut com [[pau d'Alfret i de Guthrum]], pel que els llímits del tractat de Wedmore (en el qual es confon a sovint) varen ser modificats materialment per a benefici d'Alfret.

=== Acció d'Edmunt contra els danesos ===
Una volta més i durant una época va haver calma; pero en la primavera de l'any [[892]] o [[893]] l'última tormenta es desnuga. Els danesos, trobant la seua posició en Europa cada volta més i més precària, varen creuar a Anglaterra en dos grups, en l'agregat de 330 hòmens en barcos, i s'atrincheren en una vasta extensió en [[Appledore (Kent)|Appledore]], [[Kent]], i un atre grup menor fa lo mateix en [[Haesten]], [[Milton, Kent|Milton]], també en Kent. El fet de que els nous invasors portaren a les seues esposes i chiquets en ells són demostracions que esta no era una simple incursió, sino que era una tentativa significativa, en acort en el poble de [[Northumbria]] i els danesos d'[[Anglia Oriental]], de conquistar Anglaterra. Alfret, en l'any [[893]] o [[894]], va prendre una posició d'a on podria observar abdós forces. Mentres que ell estava en negociacions en Haesten, els danesos d'Appledore varen explotar i varen invadir el nort, dirigint-se cap a l'oest, pero varen ser alcançats pel fill major d'Alfret, Edmunt, sent derrotats en [[Farnham]], i conduïts a un refugi en l'[[illa de Thorney]],<ref>Keynes, Simon; Lapidge, Michael (1983). Alfred the Great, Asser's Life of King Alfred and other contemporary sources. Harmondsworth, England: Penguin. ISBN 0-14-044409-2.</ref> en [[Hertfordshire Colne]], on varen ser forçats a sometre's. Llavors cau també [[Essex]], i despuix de sofrir una atra derrota en [[Benfleet]], la força danesa de Haesten, en [[Shoebury]] se somet al seu mando.

=== Accions d'Alfret ===
Alfret havia estat en camí d'anar a rellevar al seu fill en Thorney quan va sentir que Northumbria i els danesos d'Anglia de l'Est sitiaven [[Exeter]] i una plaça forta no nomenada en la vora nort de [[Devon]]. Alfret immediatament s'afanya a marchar cap a l'oest i lliura del lloc a Exeter; el nom de l'atre lloc no es registra. Mentrestant la força de Haesten es posa en marcha sobre la vall del Tàmesis, possiblement en l'idea d'assistir als seus aliats en l'oest. Pero una força combinada baix el mando els tres grans ''ealdormen'' ('cavallers') de [[Mercia]], de [[Wiltshire]] i de [[Somerset]], els varen fer retrocedir cap al noroest, finalment sent alcançats i bloquejats en [[Buttington]], que alguns identifiquen en [[Buttington Tump]] en la boca del riu Wye, uns atres en Buttington prop de [[Welshpool]]. Una tentativa de trencar les llínees angleses va ser derrotada en grans pèrdues en el camp danés; els que varen escapar es varen refugiar en Shoebury. Allí, despuix de reforçar-se, varen fer un atac repentí a través d'Anglaterra i varen ocupar les ruïnes romanes de [[Chester]]. L'eixèrcit anglés no va intentar un bloqueig d'hivern, pero va destruir totes les fonts de recaptes en l'entorn. A principis de l'any [[894]] o [[895]] la falta d'aliment va obligar als danesos a retirar-se una volta més a [[Essex]]. A fins d'eixe any i començaments de l'any 895 o [[896]] els danesos varen prendre les seues naus i varen navegar sobre el [[Tàmesis]] i el Lligga i es varen fortificar a vint milles de [[Londres]]. Un atac directe contra les llínees daneses va fallar, pero més avant en eixe any Alfret obté els mijos per a obstruir el riu en la finalitat de previndre l'eixida de les naus daneses. Els danesos varen vore que estaven atrapats i varen decidir atacar la partix nort en [[Bridgenorth]], sense èxit. A l'any següent ([[896]] o [[897]]), es varen rendir.

Alguns es varen retirar a [[Northumbria]], uns atres a [[Anglia de l'Est]]; els que no tenien cap conexió en Anglaterra es varen retirar al continent.<ref name="Plummer, Charles, 1911." /> La llarga campanya havia terminat.

== Govern posterior ==
Una volta terminada la lluita en els danesos, Alfret es va concentrar en reforçar la marina real, sent construïdes diverses embarcacions d'acort al gust del rei.

També va decidir reconstruir l'organisació civil, greument danyada durant l'invasió danesa, favorint als desamparats i guanyant-se el títul de «Protector del Pobre» (Asser).

Asser també parla de manera grandiosa sobre les relacions d'Alfret en potències estrangeres, encara que no hi ha molta informació disponible referent ad açò. Ell certament va sostindre correspondència en [[Elías III, patriarca de Jerusalem]], i va enviar provablement una missió a l'Índia. Les embaixades a [[Antiga Roma|Roma]] que asseguraven la salvació de les ànimes angleses al [[Papa]] eren prou freqüents; mentres que l'interés d'Alfret en països estrangers es demostra per les insercions que ell va fer en la seua traducció de [[Orosio]].

Al voltant de l'any [[890]], [[Wulfstan de Haithabu]] va mamprendre un viage de [[Haithabu]] en [[Jutlandia]] a lo llarc de la [[mar Bàltica]] a la ciutat prussiana de [[Truso]]. Wulfstan va donar detalls del seu viage a Alfret.
Les seues relacions en els príncips cèltics en la mitat meridional de l'illa estan més clares. Comparativament enjorn en el seu regnat els príncips de [[Gales]], per la pressió en elles de Gales del nort i de [[Mercia]], es varen acollir a la protecció d'Alfret. Més avant Gales del nort va seguir el seu eixemple, i va cooperar en el rei anglés en la campanya de l'any [[893]] o [[894]]. Que Alfret enviara [[irlandesos]] a monasteris europeus es pot acceptar per l'autoritat d'Asser; la visita de tres peregrins «escots» (és dir, irlandesos) a Alfret en l'any [[891]] és indubtablement autèntica; l'història que ell mateixa en la seua chiquea va ser enviat a [[Irlanda]] a que es curara per [[St. Modwenna]], encara que mítica, pot demostrar l'interés del rei en eixa illa.

== Decés ==
Va morir en [[Winchester]], el [[26 d'octubre]] de l'any 899, als 50 anys d'edat, i va ser sepultat en l'abadia de Newminster, pero depuix li'l va traslladar a l'abadia d'Hyde, en Winchester. Cóm va morir és desconegut, encara que va sofrir durant tota la seua vida en una malaltia dolorosa i desagradable. El seu biógraf Asser va donar una descripció detallada dels síntomes d'Alfred i açò ha permés als meges moderns per a proporcionar un possible diagnòstic. Es va pensar que tenia ya siga la [[malaltia de Crohn]].<ref>Craig, G (May 1991). "Alfred the Great: a diagnosis". Journal of the Royal Society of Medicine. 84 (5): 303–305. PMC 1293232free to read. PMID 1819247.
</ref><ref>Jackson, F I (January 1992). "Letter to the editor: Alfred the Great: a diagnosis". Journal of the Royal Society of Medicine. 85 (1): 58. PMC 1293470free to read. PMID 1610468.</ref> El seu net Rei Eadred sembla haver sofrit una malaltia similar.

== Referències ==
<references/>

== Bibliografia ==
<div style="height: 250px; width: 1110px; overflow:-moz-scrollbars-horizontal;overflow-x:hidden;overflow-y:scroll;">
*{{Cite book |ref=harv |last=Abels |first=Richard P. |year=1988 |title=Lordship and Military Obligation in Anglo-Saxon England |publisher=British Museum Press |pages=58–78 |isbn=978-0-7141-0552-9}}
*{{Cite book |ref=harv |last=Abels |first=Richard |year=1998 |title=Alfred the Great: War, Kingship and Culture in Anglo-Saxon England |publisher=Longman |isbn=978-0-582-04047-2}}
*{{Cite book |ref=harv |last=Arnold |first=Martin |year=2011 |title=Thor: Myth to Marvel|publisher=Bloomsbury Publishing |isbn=978-1-4411-5880-2 |page=[http://books.google.com/books?id=–EkSBwAAQBAJ&pg=PT37 37]}}
*{{Cite book |ref={{harvid|Asser|866}} |author=Asser |year=866 |title=Asserius de Rebus Gestis Aelfredib|chapter=Florentius Wigorniensis 23 |url=http://www.thelatinlibrary.com/asserius.html |language=Latin}}
*{{Cite book |ref=harv |editor-last=Attenborough |editor-first=F.L., Tr. and |year=1922 |title=The laws of the earliest English kings |publisher=Cambridge University Press |pages=[https://archive.org/stream/lawsofearliesten00grea#page/52/mode/2up 52]–53, [https://archive.org/stream/lawsofearliesten00grea#page/62/mode/2up 62]–93, 98–101}}
*{{Cite book |ref=harv |last=Bately |first=Janet |year=1990 |chapter='Those books that are most necessary for all men to know': The Classics and late ninth-century England: a reappraisal |editor-last=Bernardo |editor-first=Aldo S. |editor2-last=Levin |editor2-first=Saul |title=The Classics in the Middle Ages'' |location=Binghamtion, New  York |pages=45–78}}
*{{Cite book |ref=harv |last=Blackburn |first=M.A.S.|year=1998 |chapter=The London mint in the reign of Alfred |title=Kings, Currency and Alliances: History and Coinage of Southern England in the 9th Century |editor-first=M.A.S. |editor-last=Blackburn |editor2-first=D.N. |editor2-last=Dumville |pages=105–24}}
*{{Cite web |ref=harv |author=Bristol University staff  |date=17 June 2010 |url=http://www.bristol.ac.uk/news/2010/7073.html |title=Bones confirmed as those of Saxon Princess Eadgyth |publisher=[[Bristol University]]}}
*{{Cite book |ref=harv|last=Brooks |first=Nicholas |year=1984 |title=The Early History of the Church of Canterbury: Christ Church from 597 to 1066 |pages=172–173}}
*{{Cite book |ref=harv |last=Brooks |first=N.P. |last2=Graham-Campbell |first2=J.A. |year=1986 |chapter=Reflections on the Viking-age silver hoard from Croydon, Surrey |title=Anglo-Saxon Monetary History: Essays in Memory of Michael Dolley |pages=91–110}}
*{{Cite book |ref=harv |last=Cannon |first=John |year=1997 |title=The Oxford Companion to British History |publisher=Oxford University Press |location=Oxford |isbn=0-19-866176-2}}
*{{Cite book|ref=harv |last=Cornwell |first=Bernard |year=2009 |title=The Burning Land |publisher=Harper}}
*{{Cite web |ref=harv |author=The Church Monuments Society |date=29 January 2014 |title=The Post-Mortem Adventures Of Alfred The Great |website=The Church Monuments Society | url=http://www.churchmonumentssociety.org/Alfred.html |accessdate=7 February 2016}}
*{{Cite web |ref=harv |last=Cohen |first=Tamara |date=27 March 2013 |url=http://www.iol.co.za/scitech/science/discovery/could-these-be-the-bones-of-alfred-the-great-1.1492441#.UWIKdKLTxc0 |title=Could these be the bones of Alfred the Great? |publisher=IOL Scitech, |accessdate= 8 April 2013}}
*{{Cite web |ref=harv |author=Crown staff |year=2011 |url=https://www.royal.uk/alfred-great-r-871-899 |title=HomeHistory of the Monarchy: English Monarchs (400 AD - 1603): The Anglo-Saxon kings:Alfred 'The Great' (r. 871-899) |website=The official website of the British Monarchy |accessdate=23 August 2016}}
*{{Cite book |ref=harv |last=Crofton |first=Ian |year=2006 |title=The Kings & Queens of England |publisher=Quercus Publishing |page=8 |isbn=978-1-84724-628-8}}
*{{Cite book |ref=harv |last=Dodson |first=Aidan |year=2004 |title=The Royal Tombs of Great Britain |publisher=Duckworth |location=London}}
*{{Cite book|ref=harv |last=Dumville |first=David|title=Wessex and England from Alfred to Edgar : six essays on political, cultural, and ecclesiastical revival | publication-date=1992 | publisher=Boydell Press|location=Woodbridge, Suffolk | isbn=978-0-85115-308-7 }}
* {{Cite book|ref=harv|last=Dunstan|first=St|editor1-last=Ramsey|editor1-first=Nigel|editor2-last=Sparks|editor2-first=Margaret|editor3-last=Tatton-Brown|editor3-first=Tim|title=St Dunstan:His Life, Times, and Cult|publisher= Boydell Press|location=Woodbridge, Suffolk, UK|year=1992|isbn=0-8511-5301-1}}
*{{Cite book|ref=harv |last=Foot |first=Sarah |authorlink=Sarah Foot |year=2011 |title=Æthelstan: The First King of England |publisher=Yale University Press |location=New Haven and London |isbn=978-0-300-12535-1}}
*{{Cite book |ref=harv |last=Gifford |first=Edwin |last2=Gifford |first2=Joyce |contribution=Alfred's new longships|editor-first=Timothy |editor-last=Reuter |year=2003 |title=Alfred the Great (Studies in early medieval Britain) |pages=281–89 |isbn=978-0-7546-0957-5}}
*{{Cite book |ref=harv |last=Gransden |first=Antonia |year=1996 |title=Historical Writing in England: c. 500 to c. 1307 |location=London |publisher=Routledge |isbn=0-415-15124-4}}
*{{Cite book| ref={{harvid|Sweet|1871}} |author1=Gregory I, Pope |author2=Alfred, King of England |year=1871 |title=King Alfred's West-Saxon version of Gregory's Pastoral care |editor-last=Sweet |editor-first=Henry |location=London |publisher=N. Trübner & Company for the Early English text society |pages=[https://archive.org/stream/kingalfredswests00greg#page/2/mode/2up 1]–9}}
*{{Cite book |ref=harv |last=Hollister |first=C. Warren |year=1962 |title=Anglo-Saxon Military Institutions on the Eve of the Norman Conquest |publisher=Clarendon Press |location=Oxford }}
*{{Cite book |ref=harv |last=Horspool |first=David |authorlink=David  Horspool |year=2006 |title=Why Alfred Burned the Cakes |location=London |publisher=Profile Books |isbn=1-8619-7786-7}}
*{{Cite book |ref=harv |first=Lise E. |last=Hull |year=2006 |title=Britain's Medieval Castles |publisher=Praeger |location=Westport, CT |isbn=978-0-275-98414-4}}
*{{Cite book |ref=harv |last=Keynes |first=Simon |authorlink=Simon Keynes |last2=Lapidge |first2=Michael |year=1983 |title=Alfred the Great, Asser's Life of King Alfred and other contemporary sources |publisher=Penguin |location=Harmondsworth, England |isbn=0-14-044409-2}}
*{{Cite book |ref=harv |last=Kiernan |first=Kevin S. |year=1998 |chapterurl=http://www.uky.edu/~kiernan/iconic/iconic.htm |chapter=Alfred the Great's Burnt ''Boethius'' |editor-last=Bornstein |editor-first=George |editor2-first=Theresa |editor2-last=Tinkle |title=The Iconic Page in Manuscript, Print, and Digital Culture |location=Ann Arbor |publisher=University of Michigan Press}}
*{{Cite book |ref=harv |last=Lapidge |first=Michael |year=2001 |editor-first=John |editor-last=Blair |editor2-first=Simon |editor2-last=Keynes |editor3-first=Donald |editor3-last=Scragg |title=The Blackwell Encyclopaedia of Anglo-Saxon England |location=London, UK |publisher=Blackwell |isbn=0-631-22492-0}}
*{{Cite book |ref=harv |last=Lavelle |first=Ryan |year=2010 |title=Alfred's Wars Sources and Interpretations of Anglo-Saxon Warfare in the Viking Age |publisher=Boydel Press |location=Woodbridge, Suffolk |isbn=978-1-84383-569-1 }}
*{{Cite book |ref=harv |last=Lavelle |first=Ryan |year=2003 |title=Fortifications in Wessex c. 800-1066|publisher=osprey Publishing |location=Oxford|isbn=978-1-84176-639-3 }}
* {{Cite book|ref=harv |last=Malmesbury |first=William |editor-first=J.A. |editor-last=Giles |title=Chronicle of the Kings of England |publisher=George Bell and Sons |location=London |year=1904}}
*{{Cite book |ref=harv |last=Merkle |first=Benjamin |year=2009 |title=The White Horse King: The Life of Alfred the Great |publisher=Thomas Nelson |location=New York |isbn=1-59555-252-9 |page=220}}
* {{Cite book|ref=harv|last=Nares|first=Robert|title=A Glossary; or Collection of Words, Phrases, Names and Allusions to Customs, Proverbs, etc., Which Have Been Thought to Require Illustration in the Works of English Authors, Particularly Shakespeare and His Contemporaries|date=1859|publisher=John Russel Smith|location=London|url=https://books.google.com/?id=vRRJAAAAcAAJ&pg=PA160&lpg=PA160&dq=blount%27s+glossography+chrisom#v=onepage&q=blount's%20glossography%20chrisom&f=false}}
*{{Cite book |ref=harv  |last=Nelson |first=Janet |authorlink=Janet Nelson |year=1999 |title=Rulers and Ruling Families in Early Medieval Europe |publisher=Ashgate |location=Aldershot |isbn=0-86078-802-4}}
*{{Cite book |ref=harv |last=Orosius |first=Paulus |last2=Hampson |year=1855 |first2=Robert Thomas |title=A Literal Translation of King Alfred's Anglo-Saxon Version of the Compendious History of the World |publisher=Longman |page=[http://books.google.com/books?id=GhNAAAAAYAAJ&pg=PA16 16]}}
*{{Cite book |ref=harv |last=Parker |first=Joanne |year=2007 |title='England's Darling' |publisher=Manchester University Press |location=Manchester |isbn=978-0-7190-7356-4}}
*{{Cite web |ref=harv |last=Paul |first=Suzanne |year=2015 |title=Alfred the Great's Old English translation of Gregory the Great's Pastoral Care (MS Ii.2.4) |url=http://cudl.lib.cam.ac.uk/view/MS-II-00002-00004/1 |publisher=Cambridge Digital Library |accessdate=3 July 2015}}
*{{Cite book |ref=harv |last=Pratt |first=David |year=2007 |title=The political thought of King Alfred the Great'' |series=Cambridge Studies in Medieval Life and Thought: Fourth Series |publisher=Cambridge University Press |volume=67 |isbn=978-0-521-80350-2}}
*{{Cite book |ref=harv |first1=Richard A |last=Preston |first2=Sydney F |last2=Wise |first3=Herman O |last3=Werner |year=1956 |title=Men in Arms: A History of Warfare and Its Interrelationships with Western Society |location=New York |publisher=Frederick A. Praeger}}
*{{Cite book |ref=harv |editor1-last=Hill |editor1-first=David |editor2-last=Rumble |editor2-first=Alexander R. |year=1996 |title=The Defence of Wessex: The Burghal Hidage and Anglo-Saxon Fortifications |publisher=Manchester University Press |location=Manchester |isbn=0-719-03218-0}}
*{{Cite book |ref=harv |last=Ranft |first=Patricia |year=2012 |title=How the Doctrine of Incarnation Shaped Western Culture |publisher=Lexington Books |location=Plymouth, England |isbn=0-7391-7432-0 }}
*{{Cite book |ref=harv |last=Savage |first=Anne |year=1988 |title=Anglo-Saxon Chronicles |isbn=0-333-48881-4 |publisher=Papermac |page=288}}
*{{Cite book |ref=harv |last1=Sedgefield |first1= W.J. | title=King Alfred's version of the Consolations of Boethius | publication-date=1900 | publisher=Clarendon Press|location=Oxford }}
*{{Cite book |ref=harv |last=Welch |first=Martin |year=1992 |title=Anglo-Saxon England |publisher=English Heritage |isbn=0-7134-6566-2 |location=London}}
* {{Cite book |ref=harv |editor-last=Whitelock |editor-first=Dorothy |title=English historical documents. Volume 1, C. 500-1042 | publication-date=1996 | publisher=Routledge | edition=2nd| isbn=978-0-203-43950-0 }}
*{{Cite book |ref=harv |last=Woodruff |first=Douglas |year=1993 |title=The Life And Times of Alfred the Great |location=London, UK |publisher=Weidenfeld and Nicolson |isbn=978-0-297-83194-5}}
*{{Cite book |ref=harv |last=Wormald |first=Patrick |year=2001 |origyear=1999 |title=The Making of English Law: King Alfred to the Twelfth Century |isbn=978-0-631-22740-3 |page=528}}
*{{Cite web |ref=harv |author=Winchester Museums Service |date=4 December 2009 |url=http://www.winchester.gov.uk/GeneralR.asp?id=SX9452-A781BCE7 |title=Summary of Hyde Community Archaeology Project (completed in 1999) |publisher=Winchester Council |archiveurl=https://web.archive.org/web/20100713231516/http://www.winchester.gov.uk/GeneralR.asp?id=SX9452-A781BCE7 |archivedate=13 July 2010}}
*{{Cite book|ref=harv |last=Yorke |first=Barbara | title=Wessex in the early Middle Ages | publication-date=1995 | publisher=Leicester University Press|location=Leicester | isbn=978-0-7185-1856-1 }}
*{{Cite web |ref=harv |last=Yorke|first=Barbara|year=1999 |url=http://www.historytoday.com/barbara-yorke/alfred-great-most-perfect-man-history |title=Alfred the Great: The Most Perfect Man in History? |publisher=History Today |archiveurl=http://www.webcitation.org/6fJWTRzwh |archivedate=15 February 2016}}
*{{Cite book|editor-last=Discenza|editor-first=Nicole Guenther|editor2-last=Szarmach|editor2-first=Paul E. |year=2015 |title=A Companion to Alfred the Great|publisher=Brill|place=Leiden, Netherlands|isbn=978-90-04-27484-6}}
*{{Cite book |last=Frantzen |first=Allen J. |title=King Alfred the Great |series=Twayne's English Authors Series |isbn=978-0805769180}}
*{{Cite book |last=Fry |first=Fred |year=2006 |title=Patterns of Power: The Military Campaigns of Alfred the Great|isbn=978-1-905226-93-1}}
*{{Cite book |editor-last=Giles |editor-first=J. A. |title=The Whole Works of King Alfred the Great |edition=Jubileein 3 vols |publisher=Oxford and Cambridge |year=1858}}
*{{Cite book |last=Gross |first=Ernie |title=This Day In Religion|publisher=Neal-Schuman Publishers, Inc. |year=1990 |location=New York|isbn=978-1-55570-045-4}}
*{{Cite journal |last=Heathorn |first=Stephen |title=The Highest Type of Englishman:  Gender, War, and the Alfred the Great Commemoration of 1901 |journal=Canadian Journal of History |date=December 2002 |pages=459–84}}
*{{Cite book |last=Irvine |first=Susan |year=2006 |chapter=Beginnings and Transitions: Old English |editor-first=Lynda |editor-last=Mugglestone |title=The Oxford History of English |publisher=Oxford University Press |location=Oxford, UK |isbn=978-0-19-954439-4}}
*{{Cite book |last=Pollard |first=Justin |title=Alfred the Great: the man who made England |year= 2006 |isbn=0-7195-6666-5}}
*{{Cite book |editor-last=Reuter |editor-first=Timothy |title=Alfred the Great'' |series=Studies in early medieval Britain |year=2003 |isbn=978-0-7546-0957-5}}
*{{Cite book |title=The whole works of King Alfred the Great, with preliminary essays, illustrative of the history, arts, and manners, of the ninth century |year=1969 |oclc=28387}}
</div>

== Enllaços externs ==
* [http://www.uv.es/~ivorra/Historia/AEM/SigloIXf.htm Biografía], [[Universitat de Valéncia]].
* [http://www.diomedes.com/Inglaterra1b.htm Història d'Anglaterra]
* [http://www.brathair.com/Revista/N3/Alfredo_O_Grande.pdf «Alfredo O Grande: un Rei Saxao No Esope de Marie de France»], revista ''Brathair'', núm. 2 (1), 2002. En portugués i format [[PDF]].

{{Successió
|títul = Rei d'Anglaterra
|periodo = 871-899
|predecessor = [[Etelret I]]
|successor = [[Eduart el Vell]]
}}

{{Reis d'Anglaterra}}
{{Llista artículs destacats}}

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Reis de Wessex]]
[[Categoria:Reis d'Anglaterra de la casa de Wessex]]
[[Categoria:Sants]]
[[Categoria:Sants nobles]]
[[Categoria:Sants catòlics]]
[[Categoria:Sants anglicans]]
[[Categoria:Reis sants]]
[[Categoria:Reis del sigle IX]]
[[Categoria:Sants del sigle IX]]
[[Categoria:Anglesos del sigle IX]]