Diferència entre les revisions de "Almibre"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
Llínea 10: Llínea 10:
 
# la classica, que consistix en sometre la barreja a proves mecaniques: si fa chorrets o boles, etc.;
 
# la classica, que consistix en sometre la barreja a proves mecaniques: si fa chorrets o boles, etc.;
 
# la de densitat, utilisant un [[sacarimetro]];
 
# la de densitat, utilisant un [[sacarimetro]];
# la de [[temperatura]], utilisant un [[termometro]] especial que tinga polidament graduada la zona de 100 a 200°C.
+
# la de [[temperatura]], utilisant un [[termómetro]] especial que tinga polidament graduada la zona de 100 a 200°C.
 
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Revisió de 23:29 13 feb 2016

Archiu:Almibre.jpg
Bresquilles en almibre

El Almibre (del arabic al-maiba, un aixarop a base de codony) o sirope és una dissolució saturada d'aigua i sucre, cuita fins que escomença a espessar.

Característiques

La consistencia, que va des d'un líquit apenes mostós a un caramelo dur i trencallos, depén de la saturació de sucre en l'aigua i del temps de cuita. L'almibre s'utilisa per a conserves de fruites, per a cobrir bescuits i panqueques, per a elaborar distints tipos de caramelos i ademés forma la base d'alguns postres, com la cansalada de cel, els sorbets, els fondants i el merengue italià.

El sirope també se veu representat pel sirope d'erable. Hi ha tres metodos per a determinar la consistencia del sucre:

  1. la classica, que consistix en sometre la barreja a proves mecaniques: si fa chorrets o boles, etc.;
  2. la de densitat, utilisant un sacarimetro;
  3. la de temperatura, utilisant un termómetro especial que tinga polidament graduada la zona de 100 a 200°C.

Enllaços externs