Codony

El codony (del llatí cotōneu, mat. sign.), en castellà, membrillo, és el fruit del codonyer.

El codony té forma de pera grossa i és de color groc-dorat lluent quan està madur, de 7 a 12 cm. de llarc i de 6 a 9 cm. d'ample; la seua polpa és dura i molt aromàtica.

Els fruts inmadurs són verts, en una densa pilositat de color gris clar, que va perdent abans de madurar, és de sabor molt aspre. Se menja torrat o en confitura (codonyat o dolç de codony).

HistòriaEditar

El codony és un fruit típic de la primavera d'hivern, originari de l'illa de Creta, no es menja cru degut al seu caràcter amarc i àcid de la seua carn.

La poma de Cydonia, com els grecs denominaven en l'antiguetat ad este fruit aromàtic, era considerat pels mateixos grecs com un símbol d'amor i fecunditat i també d'afrodisiac. Fon considerat en l'Edat Mija com a repelent de maleficis.

PropietatsEditar

  • Conta en minerals i vitamines dels grups B, B1, B2, B3, etc...
  • El 19% del seu contingut és celulosa i conté només un 7% de sucres.
  • També posseïx numeroses qualitats medicinals.
  • El codony ademés és un excelent ambientador, ya que desprèn un agradable perfum.

Expressions valencianesEditar

  • ¡Codonys!, interjecció que expressa d'admiració o d'indignació; eufemisme de collons.
  • Aspre com un codony o més aspre que un codony, loc. Molt aspre al tacte o de caràcter.
  • La paraula codony forma part del següent enredrallengües, en el que u pot acabar dient collons en conte de codonys quan el repetix algunes voltes seguides: “Entrí en un hort / a collir codonys; / codonys collits / en les puntes dels dits”.

Vore tambéEditar

Enllaços externsEditar

Commons