Andreu Sempere

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 12:27 30 set 2016 per Xavier (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «'''Andreu Sempere''' o Andreae Sempere (Alcoy 1499? - 1572). == Biografia == Andreu Sempere naix en Alcoy encara que no se sap en certea la seua data...»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

Andreu Sempere o Andreae Sempere (Alcoy 1499? - 1572).

Biografia

Andreu Sempere naix en Alcoy encara que no se sap en certea la seua data: uns autors la fixen en el 1499 i atres uns anys despuix, entre 1500 i 1510.

El periodo històric que va viure el valencià d'Alcoy Andreu Sempere és una etapa de grans acontenyiments culturals, coneguda en el nom d'Humanisme. Es l'época de màxim apogeu intelectual de l'Universitat de Valéncia on conviuen uns quants humanistes, circumstància que no tornara a repetir-se en el Regne de Valéncia fins a la vinguda de l'Ilustració.

De jove va estudiar Medicina encara que no se sap a on, pot-ser ho fera en París o en Montpeller. Pareix que va ser discípul del célebre mege Luis Collado, apassionat defensor dels métodos experimentals que propugnava Vessa-li. Pero serà en el camp de la Filologia -la Gramàtica, la Retòrica i l'Eloqüència- on mostrarà Sempere el seu espirit humanístic i renovador per a ensenyar en precisió i senzillea la llengua llatina.

A partir de l'any 1539 donà classes de Gramàtica Llatina i serà catedràtic de Retòrica en l'Universitat de Valéncia. Anys mes tart, en 1546, es publica en Valéncia la primera edició de la seua Gramatica en Llengua valenciana i Llatí, feta d'encàrrec per a ser impartida en les escoles de Cagliari, en l'illa de Sardenya, on potser aniria durant un curt espai de temps per a impartir classes, encara que al poc tornaria a Valéncia.

Entre els anys 1556 i 1558 va tornar en Alcoy a eixercir la medicina. Els motius que li induïxen a abandonar l'universitat no són clars. Potser, fugia de l'esclat de pesta que havia aparegut en Valéncia o potser va anar per desencontres econòmics en l'universitat. De fet, quan esta li va oferir 1.000 sous de jornal, aixina com de poder eixercir al temps la seua professió de mege, va tornar a ocupar la càtedra de Retòrica fins a la seua mort que va tindre lloc catorze anys mes tart, el dia 5 de febrer de 1572.