Antoni Infante
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Polític
Naiximent: 1958
Lloc de naiximent: Guadix, Granada, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Antoni Infante (Guadix, Granada, 1958) és un polític valencià d'ideologia d'extrema esquerra i pancatalanista.

Antoni Infante és coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià (sic), membre de Poble Lliure i impulsor de la Confederació d'Entitats Sobiranistes dels Països Catalans (sic).

La seua família es va vore obligada a immigrar a terres valencianes. Militant comuniste des del franquisme. Participà en l'organisació de Comissions Obreres en Torrent i uns atres municipis de l'Horta. Posteriorment fon responsable d'Acció Sindical i Secretari General de l'Unió Comarcal de l'Horta de Comissions Obreres, liderant durant anys tot el sector d'esquerres i antipactes socials al si del sindicat. En l'any 1987 decidí assumir l'independentisme i els ficticis Països Catalans, degut ad això milità en l'organisació política d'esquerra marxista i independentista Moviment de Defensa de la Terra (abans nomenat Partit Socialista d'Alliberament Nacional PSAN) des de l'any 1990.

El Moviment de Defensa de la Terra (MDT) fon una organisació que durant els anys 90 del passat sigle XX realisà accions antivalencianes, junt ad atres organisacions i uns atres fets, que provocarien la nomenada Batalla de Valéncia.

  • El MDT colocó carteles de "Valéncia, també és Catalunya" (Las Provincias, 23.10.1986).
  • Ante los panfletos del "Moviment de Defensa de la Terra". Alcalde de Vinarós: "Lo que está claro es que somos Valencia, y nadie da importancia a esto" (Las Provincias, 23.10.1986).

En juliol de l'any 1992 Antoni Infante fon detengut en l'"Operació Garzón" contra l'Esquerra Independentista. Actualment és membre de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) d'Almàssera.

Antoni Infante diu, entre atres coses, que:

Un valencià que parle castellà és una anomalia que s'ha de superar. Creu firmement en els ficticis i antihistòrics "països catalans". Que la Comunitat Valenciana porta el seu camí en el desenroll de la seua cultura, llengua i política, pero no diu que és un camí cap a la catalanisació.