Canvis

== Biografia ==

== Biografia ==

Discípul de l'historiador migevaliste [[José María Lacarra]], va destacar com a investigador de l'història i la [[lliteratura medieval]] sobretot en l'àmbit [[Aragó|aragonés]], a on va estudiar. Fon archiver i catedràtic de l'[[Universitat de Saragossa]], i en [[1977]] va obtindre la Càtedra d'Història Medieval de la dita Universitat, dirigint el departament homònim fins a [[1988]].

Discípul de l'historiador migevaliste [[José María Lacarra]], va destacar com a investigador de l'història i la [[lliteratura migeval]] sobretot en l'àmbit [[Aragó|aragonés]], a on va estudiar. Fon archiver i catedràtic de l'[[Universitat de Saragossa]], i en [[1977]] va obtindre la Càtedra d'Història Medieval de la dita Universitat, dirigint el departament homònim fins a [[1988]].

La seua obra com a medievaliste comprén centenars de treballs destinats a l'edició de fonts primàries de temes navarrés-aragonesos, d'història valenciana o [[èpica]] medieval. Destaca la seua llabor en la clarificació dels orígens dels regnes de Castella, Aragó i Valéncia i la profundisació en l'història d'Aragó, en l'àmbit de la qual va publicar una magna obra de referència en diversos volums, la  seua  ''Història d'Aragó''.  

La seua obra com a migevaliste comprén centenars de treballs destinats a l'edició de fonts primàries de temes navarrés-aragonesos, d'història valenciana o [[èpica]] migeval. Destaca la seua llabor en la clarificació dels orígens dels regnes de Castella, Aragó i Valéncia i la profundisació en l'història d'Aragó, en l'àmbit de la qual va publicar una magna obra de referència en diversos volums, la  seua  ''Història d'Aragó''.  

Són importants aixina mateix les seues aportacions a l'autoria i datació del ''[[Cantar de meu Sit]] '', iniciant el corrent crític, hui dominant d'una datació tardana i una autoria única i possiblement culta per al ''Cantar''.  

Són importants aixina mateix les seues aportacions a l'autoria i datació del ''[[Cantar de meu Sit]] '', iniciant el corrent crític, hui dominant d'una datació tardana i una autoria única i possiblement culta per al ''Cantar''.  

Com a continuadors de la seua obra figuren dos discípuls com el seu germà, Agustín Ubieto, especialisat en la génesis i canvis territorials tant d'[[Espanya]] com d'Aragó en les seues conegudes obres en format d'atles històrics; i el també medievaliste terolà Antonio Gargallo, el qual va destacar pel seu estudi sobre la [[Comunitat de Terol]] a lo llarc de tota l'[[Edat Mija]], i que al seu torn ha servit d'inspiració per a la recreació anual de Les Bodes d'Isabel de Segura, representada en el més de [[febrer]] en [[Terol]].

Com a continuadors de la seua obra figuren dos discípuls com el seu germà, Agustín Ubieto, especialisat en la génesis i canvis territorials tant d'[[Espanya]] com d'Aragó en les seues conegudes obres en format d'atles històrics; i el també migevaliste terolà Antonio Gargallo, el qual va destacar pel seu estudi sobre la [[Comunitat de Terol]] a lo llarc de tota l'[[Edat Mija]], i que al seu torn ha servit d'inspiració per a la recreació anual de Les Bodes d'Isabel de Segura, representada en el més de [[febrer]] en [[Terol]].

També va treballar en l'activitat editorial. En el dit àmbit va fundar la revista ''Ligarzas'' i l'editorial «Anubar», de les que fon director. En elles va iniciar importants coleccions, com ho són Texts Medievals, Obres d'Investigació, Comerç Valencià, Temes Valencians, i Gebres.

També va treballar en l'activitat editorial. En el dit àmbit va fundar la revista ''Ligarzas'' i l'[[Anubar Ediciones|editorial «Anubar»]], de les que fon director. En elles va iniciar importants coleccions, com ho són Texts Migevals, Obres d'Investigació, Comerç Valencià, Temes Valencians, i Gebres.

== Bibliografia de l'autor ==

== Bibliografia de l'autor ==

* ''Observaciones al Cantar del Mío Cid'' (Arbor, XXXVII, 1957, 145-170).

* ''Observaciones al Cantar del Mío Cid'' (Arbor, XXXVII, 1957, 145-170).

* ''Colección Diplomática de Cuéllar'' (Segòvia, Diputació Provincial, 1961). Presentació de l'Exm. Sr. D. Pascual Marín Pérez, magistrat i catedràtic de Dret Civil.

* ''Colección Diplomática de Cuéllar'' (Segòvia, Diputació Provincial, 1961). Presentació de l'Exm. Sr. D. Pascual Marín Pérez, magistrat i catedràtic de Dret Civil.

 

* ''Orígenes del Reino de Valencia. Cuestiones cronológicas sobre su reconquista, I'' (Saragossa, Anubar, 1981) ISBN: 84-7013-155-9

 

* ''Orígenes del Reino de Valencia. Cuestiones cronológicas sobre su reconquista, II'' (Saragossa, Anubar, 1979) ISBN: 84-7013-156-7.

* ''Orígenes del Reino de Valencia. Cuestiones cronológicas sobre su reconquista, II'' (Saragossa, Anubar, 1979) ISBN: 84-7013-156-7

* ''Orígenes del Reino de Valencia. Cuestiones cronológicas sobre su reconquista, I'' (Saragossa, Anubar, 1981) ISBN: 84-7013-155-9.

 

* ''Historia de Aragón. Literatura migeval, I'' (Saragossa, Anubar, 1982) ISBN: 84-7013-186-9.

* ''Introducción a la Historia de España'' ( Editorial Teide, 1963). Colectiva: Antonio Ubieto, [[Joan Reglà]], José María Jover, Carlos Seco. ISBN: 84-307-7310-X

* ''El Cantar del Mío Cid y algunos problemas históricos'' (Saragossa, Anubar, 1992) ISBN: 84-7013-054-4.

<table border="3" width="95%">

<table border="3" width="95%">

[[Archiu:Ubieto7.jpg|thumb|250px|Entrevista]]

[[Archiu:Ubieto7.jpg|thumb|250px|Entrevista]]

El periòdic ''[[Las Provincias]]'' publicà el dia [[20 de febrer]] de l'any [[1983]] una entrevista a Antonio Ubieto que fon feta pel periodiste [[Baltasar Bueno]], a on conta lo que li va ocórrer al catedràtic en l'Universitat de Valéncia per intentar contar la veritat:

El periòdic ''[[Las Provincias]]'' publicà el dia [[20 de febrer]] de l'any [[1983]] una entrevista a Antonio Ubieto que fon feta pel periodiste [[Baltasar Bueno]], a on conta lo que li va ocórrer al catedràtic en l'Universitat de Valéncia per intentar contar la veritat:

''- ¿Seguirá escribiendo de Valencia y su historia?''

''- ¿Seguirá escribiendo de Valencia y su historia?''

''El profesor Ubieto sonríe y cesa unos segundos de hablar. Me lo prometí a mí mismo y a quienes me conocen. Sí. Pero ahora estoy escribiendo la historia de Aragón diseñada en seis tomos, he escrito tres, y a razón de uno por año creo que tardaré unos tres años en volver a escribir y publicar sobre la historia del Reino de Valencia en la época medieval.'

''El profesor Ubieto sonríe y cesa unos segundos de hablar. Me lo prometí a mí mismo y a quienes me conocen. Sí. Pero ahora estoy escribiendo la historia de Aragón diseñada en seis tomos, he escrito tres, y a razón de uno por año creo que tardaré unos tres años en volver a escribir y publicar sobre la historia del Reino de Valencia en la época migeval.'

''- Volvamos al discurso de la Universidad''

''- Volvamos al discurso de la Universidad''

== Amenaces de mort ==

== Amenaces de mort ==

En l'any [[1972]], Antonio Ubieto Arteta , catedràtic d'Història Medieval de l'Universitat de Valéncia i archiver de la Corona d'Aragó, llig en el paraninf la seua lliçó magistral “Els Orígens del Regne de Valéncia” en l'inauguració de curs 1972-73.

En l'any [[1972]], Antonio Ubieto Arteta , catedràtic d'Història Medieval de l'Universitat de Valéncia i archiver de la Corona d'Aragó, llig en el paraninf la seua lliçó magistral ''Els Orígens del Regne de Valéncia'' (''Los orígenes del reino de Valencia'') en l'inauguració del curs 1972-73.

En eixe discurs d'investigació el professor Ubieto desmontà totes les falses teories catalanistes que es volien impondre en l'Universitat de Valéncia sobre la conquista del Regne de Valéncia i demostrà que el percentage de catalans vinguts a Valéncia fon molt escàs i eixa minoria no varen poder dur la llengua, perque “el romanç valencià” ya existia en el Regne moro de Valéncia. A partir d'eixe moment el professor Ubieto i el seu equip fon acossat i amenaçat de mort i tingué que traslladar-se a l'Universitat de Saragossa.

En eixe discurs d'investigació, el professor Ubieto desmontà totes les falses teories catalanistes que es volien impondre en l'[[Universitat de Valéncia]] sobre la conquista del [[Regne de Valéncia]] i demostrà que el percentage de catalans vinguts a Valéncia fon molt escàs i eixa minoria no varen poder dur la llengua, perque el “[[romanç valencià]]” ya existia en el Regne moro de Valéncia. A partir d'eixe moment el professor Ubieto i el seu equip fon acossat i amenaçat de mort i tingué que traslladar-se a l'Universitat de Saragossa.

Per pronunciar este discurs, l'historiador i filòlec Antonio Ubieto va rebre amenaces de mort, li varen incendiar la seua editorial (Anubar) i va tindre que deixar l'[[Universitat de Valéncia]] i anar-se a la de [[Saragossa]].

Per pronunciar este discurs, l'historiador i filòlec Antonio Ubieto va rebre amenaces de mort, li varen incendiar la seua editorial (Anubar) i va tindre que deixar l'[[Universitat de Valéncia]] i anar-se a la de [[Saragossa]].

== Cites ==

== Cites ==

{{Cita|''Se puede afirmar sin posibilidad de error que los idiomas hablados en el Reino de Valencia actualmente, no son producto de un fenómeno de reconquista por parte de Jaime I''|Antonio Ubieto, [[1977]]}}  

{{Cita|''Se puede afirmar sin posibilidad de error que los idiomas hablados en el Reino de Valencia actualmente, no son producto de un fenómeno de reconquista por parte de Jaime I''|Antonio Ubieto, [[1977]]}}  

{{Cita|''En Valencia el problema es mucho mayor. Ha habido filólogos de uno y otro signo que desde el siglo pasado han dado interpretaciones varias del origen de la lengua, o de las lenguas, y hasta del origen del reino y de la personalidad valenciana; pero no ha habido ni un solo historiador que haya realizado la lenta labor de dar respuestas, documentos en mano, a las cuestiones planteadas. Por ello han sido los filólogos - muchos de ellos, además, aficionados - los que han invadido el campo de Clío y se han autorizado a sí mismos a dictaminar sobre todos estos temas. La bibliografía, en este punto, reúne obras de Sanchis Guarner, Fuster y pocos más, del mismo modo que si a nivel peninsular se aceptara como máximos exponentes de la historia medieval a Lapesa, Alarcos o Carreter.''|''Orígenes del Reino de Valencia'' ([[1977]]), per Antonio Ubieto}}  

 

{{Cita|''En Valencia el problema es mucho mayor. Ha habido filólogos de uno y otro signo que desde el siglo pasado han dado interpretaciones varias del origen de la lengua, o de las lenguas, y hasta del origen del reino y de la personalidad valenciana; pero no ha habido ni un solo historiador que haya realizado la lenta labor de dar respuestas, documentos en mano, a las cuestiones planteadas. Por ello han sido los filólogos - muchos de ellos, además, aficionados - los que han invadido el campo de Clío y se han autorizado a sí mismos a dictaminar sobre todos estos temas. La bibliografía, en este punto, reúne obras de Sanchis Guarner, Fuster y pocos más, del mismo modo que si a nivel peninsular se aceptara como máximos exponentes de la historia migeval a Lapesa, Alarcos o Carreter.''|''Orígenes del Reino de Valencia'' ([[1977]]), per Antonio Ubieto}}  

{{Cita|''Se presenta a los Almorávides como los causantes de la pérdida de la lengua romance en Valencia en el siglo XII y como los impulsores del dominio de la lengua árabe. Es tan burda esta interpretación que no resiste el menor intento de crítica. Los primitivos almorávides hablaban bereber y desconocían por completo el árabe. Difícilmente podían propiciar la lengua árabe....''|''Los almorávides, el idioma romance y los valencianos.'' (Temas valencianos, 29; págs. 7, 11 y 14. Año [[1978]]). Antonio Ubieto.}}

{{Cita|''Se presenta a los Almorávides como los causantes de la pérdida de la lengua romance en Valencia en el siglo XII y como los impulsores del dominio de la lengua árabe. Es tan burda esta interpretación que no resiste el menor intento de crítica. Los primitivos almorávides hablaban bereber y desconocían por completo el árabe. Difícilmente podían propiciar la lengua árabe....''|''Los almorávides, el idioma romance y los valencianos.'' (Temas valencianos, 29; págs. 7, 11 y 14. Año [[1978]]). Antonio Ubieto.}}

*Veu [http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=12487 «Antonio Ubieto Arteta»], ''Gran Enciclopèdia Aragonesa'' (en llínea).

*Veu [http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=12487 «Antonio Ubieto Arteta»], ''Gran Enciclopèdia Aragonesa'' (en llínea).

*Angel J. Martín Duc, «[http://dialnet.unirioja.És/servlet/fichero_articulo?codigo=15849&orden=85316 El medievaliste aragonés Antonio Ubieto Arteta]», ''príncep de Viana'', any núm. 51, núm. 189, 1990, ps. 19-22. ISSN 0032-8472

*Angel J. Martín Duc, «[http://dialnet.unirioja.És/servlet/fichero_articulo?codigo=15849&orden=85316 El migevaliste aragonés Antonio Ubieto Arteta]», ''príncep de Viana'', any núm. 51, núm. 189, 1990, ps. 19-22. ISSN 0032-8472

*Ramón Ferrer Navarro, [http://ifc.dpz.Es/recursos/publicacions/23/05/_ebook.Pdf «El professor Ubieto i el medievalisme hispà»], ''Reviste d'Història Jerónimo Zurita. Historiadors de l'Espanya Medieval i Moderna'', 73 (1998), Saragossa, Institució «Fernando el Catòlic», ps. 89-116. ISSN 0044-5517.

*Ramón Ferrer Navarro, [http://ifc.dpz.Es/recursos/publicacions/23/05/_ebook.Pdf «El professor Ubieto i el migevalisme hispà»], ''Reviste d'Història Jerónimo Zurita. Historiadors de l'Espanya Medieval i Moderna'', 73 (1998), Saragossa, Institució «Fernando el Catòlic», ps. 89-116. ISSN 0044-5517.

== Llibres digitals ==

== Llibres digitals ==

[[Categoria:Filòlecs]]

[[Categoria:Filòlecs]]

[[Categoria:Filòlecs espanyols]]

[[Categoria:Filòlecs espanyols]]

[[Categoria:Medievalistes]]

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Migevalistes]]

[[Categoria:Saragossans]]

[[Categoria:Saragossans]]