Canvis

Llínea 27: Llínea 27:     
* ''Observaciones al Cantar del Mío Cid'' (Arbor, XXXVII, 1957, 145-170).
 
* ''Observaciones al Cantar del Mío Cid'' (Arbor, XXXVII, 1957, 145-170).
  −
* ''El Cantar del Mío Cid y algunos problemas históricos'' (Saragossa, Anubar, 1992) ISBN: 84-7013-054-4.
  −
  −
* ''Historia de Aragón. Literatura migeval, I'' (Saragossa, Anubar, 1982) ISBN: 84-7013-186-9.
  −
   
* ''Colección Diplomática de Cuéllar'' (Segòvia, Diputació Provincial, 1961). Presentació de l'Exm. Sr. D. Pascual Marín Pérez, magistrat i catedràtic de Dret Civil.
 
* ''Colección Diplomática de Cuéllar'' (Segòvia, Diputació Provincial, 1961). Presentació de l'Exm. Sr. D. Pascual Marín Pérez, magistrat i catedràtic de Dret Civil.
 
+
* ''Introducción a la Historia de España'' ( Editorial Teide, 1963). Colectiva: Antonio Ubieto, [[Joan Reglà]], José María Jover, Carlos Seco. ISBN: 84-307-7310-X.
 +
* ''La creación del Reino de Valencia''. Lección inaugural del curso 1974-75 (Anales de la Universidad de Valencia, Valencia, 1974).
 +
* ''Orígenes del Reino de Valencia. Cuestiones cronológicas sobre su reconquista, II'' (Saragossa, Anubar, 1979) ISBN: 84-7013-156-7.
 
* ''Orígenes del Reino de Valencia. Cuestiones cronológicas sobre su reconquista, I'' (Saragossa, Anubar, 1981) ISBN: 84-7013-155-9.
 
* ''Orígenes del Reino de Valencia. Cuestiones cronológicas sobre su reconquista, I'' (Saragossa, Anubar, 1981) ISBN: 84-7013-155-9.
 
+
* ''Historia de Aragón. Literatura migeval, I'' (Saragossa, Anubar, 1982) ISBN: 84-7013-186-9.
* ''Orígenes del Reino de Valencia. Cuestiones cronológicas sobre su reconquista, II'' (Saragossa, Anubar, 1979) ISBN: 84-7013-156-7.
+
* ''El Cantar del Mío Cid y algunos problemas históricos'' (Saragossa, Anubar, 1992) ISBN: 84-7013-054-4.
 
  −
* ''La creación del Reino de Valencia''. Lección inaugural del curso 1974-75 (Anales de la Universidad de Valencia, Valencia, 1974).
  −
 
  −
* ''Introducción a la Historia de España'' ( Editorial Teide, 1963). Colectiva: Antonio Ubieto, [[Joan Reglà]], José María Jover, Carlos Seco. ISBN: 84-307-7310-X.
      
<table border="3" width="95%">
 
<table border="3" width="95%">
Llínea 63: Llínea 56:     
[[Archiu:Ubieto7.jpg|thumb|250px|Entrevista]]
 
[[Archiu:Ubieto7.jpg|thumb|250px|Entrevista]]
 +
 +
[[Archiu:Aubi4.jpg|thumb|250px|Portada de llibre]]
    
El periòdic ''[[Las Provincias]]'' publicà el dia [[20 de febrer]] de l'any [[1983]] una entrevista a Antonio Ubieto que fon feta pel periodiste [[Baltasar Bueno]], a on conta lo que li va ocórrer al catedràtic en l'Universitat de Valéncia per intentar contar la veritat:
 
El periòdic ''[[Las Provincias]]'' publicà el dia [[20 de febrer]] de l'any [[1983]] una entrevista a Antonio Ubieto que fon feta pel periodiste [[Baltasar Bueno]], a on conta lo que li va ocórrer al catedràtic en l'Universitat de Valéncia per intentar contar la veritat:
Llínea 186: Llínea 181:  
== Amenaces de mort ==
 
== Amenaces de mort ==
   −
En l'any [[1972]], Antonio Ubieto Arteta , catedràtic d'Història Medieval de l'Universitat de Valéncia i archiver de la Corona d'Aragó, llig en el paraninf la seua lliçó magistral “Els Orígens del Regne de Valéncia” en l'inauguració de curs 1972-73.
+
En l'any [[1972]], Antonio Ubieto Arteta , catedràtic d'Història Medieval de l'Universitat de Valéncia i archiver de la Corona d'Aragó, llig en el paraninf la seua lliçó magistral ''Els Orígens del Regne de Valéncia'' (''Los orígenes del reino de Valencia'') en l'inauguració del curs 1972-73.
   −
En eixe discurs d'investigació el professor Ubieto desmontà totes les falses teories catalanistes que es volien impondre en l'Universitat de Valéncia sobre la conquista del Regne de Valéncia i demostrà que el percentage de catalans vinguts a Valéncia fon molt escàs i eixa minoria no varen poder dur la llengua, perque “el romanç valencià” ya existia en el Regne moro de Valéncia. A partir d'eixe moment el professor Ubieto i el seu equip fon acossat i amenaçat de mort i tingué que traslladar-se a l'Universitat de Saragossa.
+
En eixe discurs d'investigació, el professor Ubieto desmontà totes les falses teories catalanistes que es volien impondre en l'[[Universitat de Valéncia]] sobre la conquista del [[Regne de Valéncia]] i demostrà que el percentage de catalans vinguts a Valéncia fon molt escàs i eixa minoria no varen poder dur la llengua, perque el “[[romanç valencià]]” ya existia en el Regne moro de Valéncia. A partir d'eixe moment el professor Ubieto i el seu equip fon acossat i amenaçat de mort i tingué que traslladar-se a l'Universitat de Saragossa.
    
Per pronunciar este discurs, l'historiador i filòlec Antonio Ubieto va rebre amenaces de mort, li varen incendiar la seua editorial (Anubar) i va tindre que deixar l'[[Universitat de Valéncia]] i anar-se a la de [[Saragossa]].
 
Per pronunciar este discurs, l'historiador i filòlec Antonio Ubieto va rebre amenaces de mort, li varen incendiar la seua editorial (Anubar) i va tindre que deixar l'[[Universitat de Valéncia]] i anar-se a la de [[Saragossa]].
    
== Cites ==
 
== Cites ==
 +
 +
{{Cita|Libres de avehinaments. Para la época de Juan I (1387-1396) los orígenes de los inmigrantes son los siguientes, refiriéndolos a las actuales provincias españolas (67):
 +
 +
Valencia (provincia) ……………………….… 36 %
 +
 +
Castellón ……………………………………….. 30
 +
 +
Teruel …………………………………………... 28
 +
 +
Cataluña ………………………………………….. 1’2 %
 +
 +
Zaragoza …………………………………………. 1'2 %
 +
 +
Resto de provincias españolas …………………… 2’4 %
 +
 +
Del extranjero ……………………………………. 1’2 %
 +
 +
100’00|‘La creación del Reino de Valencia’ ([[1974]]). Lección inaugural del curso 1974-75, Universitat de Valéncia, per Antonio Ubieto Arteta}}
    
{{Cita|''Se puede afirmar sin posibilidad de error que los idiomas hablados en el Reino de Valencia actualmente, no son producto de un fenómeno de reconquista por parte de Jaime I''|Antonio Ubieto, [[1977]]}}  
 
{{Cita|''Se puede afirmar sin posibilidad de error que los idiomas hablados en el Reino de Valencia actualmente, no son producto de un fenómeno de reconquista por parte de Jaime I''|Antonio Ubieto, [[1977]]}}  
 +
 +
{{Cita|''¿De dónde salió el dinero para la conquista de Valéncia? Cuando las Cortes de Monzón aprobaron la cruzada contra Valencia no se devaluó la moneda, pero se aprobó la concesión al Rey de un maravedí de oro por familia; la iglesia también intervino, directamente con dinero, o indirectamente, con la remisión de los pecados y el levantamiento de las bulas de excomunión. Hay que tener en cuenta que la mayor parte de la burguesía “catalana” Barcelona estaba excomulgada por negociar con el Islam, de acuerdo, con el acuerdo de Letran, y se levantaba este castigo terrible a los que interviniesen en la cruzada contra Valencia, de todas maneras fueron muy pocos catalanes a la conquista de Valencia. Además se daba una casa y dos yuntas por peón y dos casas y cuatro yuntas por caballero y las gentes que arañaban tierras yermas vieron su salvación en las huertas de Valencia.''|''Respuesta de Antonio Ubieto Arteta (Historiador y filólogo medievalista español)''}}
    
{{Cita|''En Valencia el problema es mucho mayor. Ha habido filólogos de uno y otro signo que desde el siglo pasado han dado interpretaciones varias del origen de la lengua, o de las lenguas, y hasta del origen del reino y de la personalidad valenciana; pero no ha habido ni un solo historiador que haya realizado la lenta labor de dar respuestas, documentos en mano, a las cuestiones planteadas. Por ello han sido los filólogos - muchos de ellos, además, aficionados - los que han invadido el campo de Clío y se han autorizado a sí mismos a dictaminar sobre todos estos temas. La bibliografía, en este punto, reúne obras de Sanchis Guarner, Fuster y pocos más, del mismo modo que si a nivel peninsular se aceptara como máximos exponentes de la historia migeval a Lapesa, Alarcos o Carreter.''|''Orígenes del Reino de Valencia'' ([[1977]]), per Antonio Ubieto}}  
 
{{Cita|''En Valencia el problema es mucho mayor. Ha habido filólogos de uno y otro signo que desde el siglo pasado han dado interpretaciones varias del origen de la lengua, o de las lenguas, y hasta del origen del reino y de la personalidad valenciana; pero no ha habido ni un solo historiador que haya realizado la lenta labor de dar respuestas, documentos en mano, a las cuestiones planteadas. Por ello han sido los filólogos - muchos de ellos, además, aficionados - los que han invadido el campo de Clío y se han autorizado a sí mismos a dictaminar sobre todos estos temas. La bibliografía, en este punto, reúne obras de Sanchis Guarner, Fuster y pocos más, del mismo modo que si a nivel peninsular se aceptara como máximos exponentes de la historia migeval a Lapesa, Alarcos o Carreter.''|''Orígenes del Reino de Valencia'' ([[1977]]), per Antonio Ubieto}}  
Llínea 229: Llínea 244:  
[[Categoria:Filòlecs]]
 
[[Categoria:Filòlecs]]
 
[[Categoria:Filòlecs espanyols]]
 
[[Categoria:Filòlecs espanyols]]
[[Categoria:Medievalistes]]
+
[[Categoria:Escritors]]
 +
[[Categoria:Escritors espanyols]]
 +
[[Categoria:Migevalistes]]
 
[[Categoria:Saragossans]]
 
[[Categoria:Saragossans]]
23 218

edicions