Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Image:Arnadí.jpg|thumb|Arnadí]] | | [[Image:Arnadí.jpg|thumb|Arnadí]] |
− | L''''arnadí''' és un dels dolços més antics de la [[Comunitat Valenciana]]. També rep el nom de '''carabassa santa''' o '''moniato sant'''.<ref>{{DGLV|Arnadí}}</ref> Data dels sigles [[sigle IX|IX]]-[[sigle X|X]]. És tipicament valencià, en un nom intrigant i fascinant, ya que provablement "arnadi" és un vocable [[àrap]]. Sobretot el trobem en [[La Costera]], en [[La Ribera Alta]], en [[la Safor]] i en algunes comarques de [[Castelló]]. | + | L''''arnadí''' és un dels dolços més antics de la [[Comunitat Valenciana]]. També rep el nom de '''carabassa santa''' o '''moniato sant'''.<ref>{{DGLV|Arnadí}}</ref> Data dels sigles [[sigle IX|IX]]-[[sigle X|X]]. |
| + | |
| + | És tipicament valencià, en un nom intrigant i fascinant, ya que provablement "arnadi" és un vocable [[àrap]]. Era comú en les festes i els menjars familiars orgnisades pels [[moriscs]] valencians i, conten que, en l’expulsió de 1606 les dones preparaven ''arnadí'' en cantitat per al viage, donat que es un menjar molt nutritiu i consistent, pero aprofitaven per a amagar dins de la dolça piràmide les joyes i monedes d’or i plata per a evitar les possibles, i casi segures, rapinyes de l’[[Inquisició]]. |
| + | |
| + | Sobretot el trobem en [[La Costera]], en [[La Ribera Alta]], en [[la Safor]] i en algunes comarques de [[Castelló]]. |
| | | |
| És un dolç cassolà i tradicional, de color dorat, decorat en tocs blancs d'[[armela]] o de [[merengue]]. | | És un dolç cassolà i tradicional, de color dorat, decorat en tocs blancs d'[[armela]] o de [[merengue]]. |
Llínea 16: |
Llínea 20: |
| | | |
| == Elaboració == | | == Elaboració == |
− | Es bull la carabassa o el moniato en la pell, despuix es pela i es tritura. Es posa al foc en un recipient junt al sucre, a on es cou durant un quart d'hora: mentres, cal remenejar-ho per a que no s'agarre. Després, esta massa es barreja en armeles, llima i canella, es remeneja be i s'ordena en forma de piramide en una cassola de fanc, com més alta millor. | + | Es bull la carabassa o el moniato en la pell, despuix es pela i es tritura. Es posa al foc en un recipient junt al sucre, a on es cou durant un quart d'hora: mentres, cal remenejar-ho per a que no s'agarre. Despuix, esta massa es barreja en armeles, llima i canella, es remeneja be i s'ordena en forma de piràmide en una caçola de fanc, quan més alta millor. |
| | | |
− | Per a acabar, s'encallen per damunt els pinyons i les armeles restants. I ara ya podem ficar-ho al fom a poca temperatura fins que estiga dorat. També el podem trobar adornat en [[merengue]]. | + | Per a acabar, s'encallen per damunt els pinyons i les armeles restants. I ara ya podem ficar-ho al forn a poca temperatura fins que estiga dorat. També el podem trobar adornat en [[merengue]]. Per a que estiga en son punt, el pastiç te que adquirir un color dorat i brillant. |
| | | |
− | Podem trobar l'arnadi fet exclusivament de carabassa o de moniato, o d'abdos confitures mesclades. | + | Podem trobar l'arnadí fet exclusivament de [[carabassa]] o de [[moniato]], o d'abdós confitures mesclades. |
− | També és conegut en els noms de "carabassa santa" i "moniato sant", en [[Vall d'Uxó]] i [[Guadassuar]], respectivament. | + | També és conegut en els noms de ''carabassa santa'' i ''moniato sant'', en [[Vall d'Uxó]] i [[Guadassuar]], respectivament. |
| | | |
| == Referències == | | == Referències == |