Arnadí

L'arnadí és un dels dolços més antics de la Comunitat Valenciana. També rep el nom de carabassa santa o moniato sant.[1] Data dels sigles IX-X.

És tipicament valencià, en un nom intrigant i fascinant, ya que provablement "arnadi" és un vocable àrap. Era comú en les festes i els menjars familiars organisades pels moriscs valencians i, conten que, en l’expulsió de l'any 1606 les dones preparaven arnadí en cantitat per al viage, donat que és un menjar molt nutritiu i consistent, pero aprofitaven per a amagar dins de la dolça piràmide les joyes i monedes d’or i argent per a evitar les possibles, i casi segures, rapinyes de l'Inquisició.

Sobretot el trobem en La Costera, en La Ribera Alta, en la Safor i en algunes comarques de Castelló.

És un dolç cassolà i tradicional, de color dorat, decorat en tocs blancs d'armela o de merengue.

IngredientsEditar

S'elabora en els components següents:

ElaboracióEditar

Es bull la carabassa o el moniato en la pell, despuix es pela i es tritura. Es posa al foc en un recipient junt al sucre, a on es cou durant un quart d'hora: mentres, cal remenejar-ho per a que no s'agarre. Despuix, esta massa es barreja en armeles, llima i canella, es remeneja be i s'ordena en forma de piràmide en una caçola de fanc, quan més alta millor.

Per a acabar, s'encallen per damunt els pinyons i les armeles restants. I ara ya podem ficar-ho al forn a poca temperatura fins que estiga dorat. També el podem trobar adornat en merengue. Per a que estiga en el seu punt, el pastiç te que adquirir un color dorat i brillant.

Podem trobar l'arnadí fet exclusivament de carabassa o de moniato, o d'abdós confitures mesclades. També és conegut en els noms de carabassa santa i moniato sant, en Vall d'Uxó i Guadassuar, respectivament.

ReferènciesEditar

Enllaços externsEditar