Diferència entre les revisions de "Balansiya"

Revisió de 13:31 13 dec 2016

Balànsiya fou el nom en què fon coneguda l'actual ciutat de Valéncia en l'època àrap. La ciutat de València, igual que la majoria de la Península Ibèrica, passà a ser part d'Al-Àndalus entre l'any 711 i el 716. En el cas de Valéncia, este domini musulmà s'estendria fins al 1238, any en que Jaume I conquerí la ciutat.

Valéncia durant l'emirat i el califat de Còrdova

Molt poc és sabut sobre la Valéncia musulmana. En arribar, els musulmans rebatejaren la tardoromana i visigoda Valentia com Balànsiya, pero el nom en que fon més coneguda durant els foscs sigles VIII, IX i XI fon el de Madínat at-Turab, que vol dir 'ciutat del fang' o 'ciutat de la pols', per l'estat d'abandó en què es trobava.

Una de les poques referències que tenim de l'emirat de Cordova nos parla de la destrucció de la ciutat per Abd-ar-Rahman I —primer emir de Cordova—, però probablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'Abd-Al·lah al-Balansí, fill d'aquell, el qual va exercir una espècie de govern autònom sobre l'àrea valenciana, i va ordenar construir a les afores de la ciutat un luxós palau, la Russafa, que vol dir 'jardí', i que dóna origen al barri del mateix nom, del qual de moment no s'ha trobat cap resto. Més allà dels fets polítics, la qüestió veritablement transcendent és l'entrada de la ciutat dins l'òrbita de l'Islam, que en poc de temps va canviar la llengua, la religió i les costums dels seus habitants.

A l'època califal, Balànsiya va iniciar el camí de la recuperació urbana per mig de la construcció d'un primer perímetro d'horta en l'actual barri del Carme i la remodelació de l'antiga àrea episcopal visigoda ––a l'entorn de la catedral–– per convertir-lo en un soc vinculat a la residència del governador.

València durant la Taifa

[[Fitxer:Taifas-ca.png|thumb|esquerra|Taifes a l'any 1031, amb la de València en verd fosc]]

Artícul principal → Taifa de Balansiya.

La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats arran de la fi del Califat de Còrdova el 1010. Amb un breu interregnum al final del segle XI, duraria fins al 1238, quan la seua conquista per Jaume I l'esborraria i erigiria en el seu lloc el Regne de València. El veritable auge de la ciutat va començar amb aquesta taifa, aleshores anomenada Balànsiya. La ciutat va créixer, i en temps del rei Abd-al-Aziz al-Mansur s'hi va edificar una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restes per tot Ciutat Vella, especialment al barri del Carme. Nombroses troballes arqueològiques testimonien l'auge assolit per la ciutat en aquest moment.

Ferran I de Lleó va atacar la vall de l'Ebre el 1065, i assetjà la ciutat de Balànsiya i, aixecat el setge, vencé l'Emirat de Balànsiya en la Batalla de Paterna, durant la retirada.^[1] A finals del segle XI, aprofitant el clima d'inestabilitat política, el Cid, un mercenari de fortuna, va entrar a València, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins al 1103. A la seua marxa, els almoràvits van ocupar la ciutat i hi van restaurar el culte musulmà i un governador al capdavant.

La decadència del poder almoràvit i l'ascens d'una nova dinastia nord-africana, els almohades, que van controlar la península a partir del 1145, van ser coincidents. No obstant això, la seua entrada a València va ser frenada per Ibn Mardanix, el rei Llop, monarca de Balànsiya i Múrsiya, però finalment la ciutat va caure en mans dels almohades el 1171.

Durant les primeres dècades del segle XIII, la ciutat es va fortificar davant de la imminència de l'avanç feudal de la conquesta dels regnes cristians peninsulars. Les fonts cristianes la descriuen com una urbs populosa, rodejada per una feraç horta.

Tanmateix, la debilitat de la taifa féu que el nord passara a ser vassall de la corona d'Aragó, i finalment el 1238 la ciutat fou rendida a Jaume I.

Vegeu també

Referències

↑ (2003) [1], Carena Editors, pp. p.33. ISBN 8487398758.

Enllaços externs

Web de l'ajuntament de València d'on s'ha extret part de la informació anterior, amb permís.
Šarqu-l-Andalus = L'Orient d'Alandalús = شرق الاندلس.

Plantilla:Portal de València

[1] (2003) [1], Carena Editors, pp. p.33. ISBN 8487398758.

[1]

@@ Llínea 5: / Llínea 5: @@
 Molt poc és sabut sobre la Valéncia musulmana. En arribar, els musulmans rebatejaren la tardoromana i [[visigòtic|visigoda]] [[Valéncia romana|Valentia]] com Balànsiya, pero el nom en que fon més coneguda durant els foscs [[sigle VIII|sigles VIII]], [[sigle IX|IX]] i [[sigle XI|XI]] fon el de ''Madínat at-Turab'', que vol dir 'ciutat del fang' o 'ciutat de la pols', per l'estat d'abandó en què es trobava.
-Una de les poques referències que tenim de l'emirat de [[Còrdova]] nos parla de la destrucció de la ciutat per [[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil|Abd-ar-Rahman I]] —primer [[emir]] de [[Còrdova]]—, però probablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'[[Abd-Al·lah al-Balansí]], fill d'aquell, el qual va exercir una espècie de govern autònom sobre l'àrea valenciana, i va ordenar construir als afores de la ciutat un luxós palau, la [[Russafa]], que vol dir 'jardí', i que dóna origen al barri del mateix nom, del qual de moment no s'ha trobat cap resta. Més enllà dels fets polítics, la qüestió veritablement transcendent és l'entrada de la ciutat dins l'òrbita de l'[[Islam]], que en poc de temps va canviar la [[llengua]], la [[religió]] i els costums dels seus habitants.
+Una de les poques referències que tenim de l'emirat de [[Cordova]] nos parla de la destrucció de la ciutat per [[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil|Abd-ar-Rahman I]] —primer [[emir]] de [[Cordova]]—, però probablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'[[Abd-Al·lah al-Balansí]], fill d'aquell, el qual va exercir una espècie de govern autònom sobre l'àrea valenciana, i va ordenar construir a les afores de la ciutat un luxós palau, la [[Russafa]], que vol dir 'jardí', i que dóna origen al barri del mateix nom, del qual de moment no s'ha trobat cap resto. Més allà dels fets polítics, la qüestió veritablement transcendent és l'entrada de la ciutat dins l'òrbita de l'[[Islam]], que en poc de temps va canviar la [[llengua]], la [[religió]] i les costums dels seus habitants.
-A l'època califal, Balànsiya va iniciar el camí de la recuperació urbana per mitjà de la construcció d'un primer perímetre d'horta a l'actual barri del [[el Carme (barri de València)|Carme]] i la remodelació de l'antiga àrea episcopal visigoda ––a l'entorn de la catedral–– per convertir-lo en un soc vinculat a la residència del governador.
+A l'època califal, Balànsiya va iniciar el camí de la recuperació urbana per mig de la construcció d'un primer perímetro d'horta en l'actual barri del [[Barri del Carme|Carme]] i la remodelació de l'antiga àrea episcopal visigoda ––a l'entorn de la catedral–– per convertir-lo en un soc vinculat a la residència del governador.
 == València durant la Taifa ==