Baralla espanyola

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 18:27 6 set 2018 per Jose2 (Discussió | contribucions) (El nom correcte del palo de la baralla es ors, plural d'or. Pag. 1846 diccionari de la RACV, encara que coloquialment es puga dir "oros" en algun lloc. Ors és la variant d'orso. Pag. 1858 diccionari de la RAC.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Cartes Valencianes, edició de 1778

La baralla espanyola consistix en un conjunt de 48 cartes per a jugar.[1]

Tradicionalment se dividix en quatre famílies, normalment nomenades pals, cada un numerat del 1 al 12, que són: ors, copes, espases i bastos (est orde coincidix en el còdic per a "pintar les cartes"). Les figures corresponen als números 10 "sota", 11 "cavall" i 12 "rei", respectivament. Per a certs jocs se dividixen en pals curts (ors i copes) i llarcs (bastos i espases).

Històricament se fabricaren versions a on la baralla no duya els números 8 i 9, per lo que solament proveïen 40 naips, açò no era infreqüent degut a que existien jocs molt populars que no els usaven. Actualment certes baralles inclouen ademés 2 comodins, per això poden ser de 40, 48 o de 50 naips depenent del joc.

Referències

  1. "Baralla" Diccionari General de la Llengua Valenciana