El Barranc del Carraixet naix en Gàtova i desemboca en Alboraya. Com tot barranc és una corrent discontinua d'aigua pero en Alboraya mai està sec. També és una reserva natural.

Barranc del Carraixet.

Biotipo

editar

Naiximent

editar

El barranc de Carraixet, primer forma part d'un conjunt de rambles de la Serra Calderona. En Gàtova estes rambles formen un únic cabal que descendix des de la Serra Calderona cap a l'horta.La seua mare presenta chicotets aqüífers i és prou abrupta.

Bétera

editar

En acabant el barranc descendix als térmens de Bétera i Olocau a on el terreny pert inclinació i el seu caixer es fa regular, pero al contrari que en el tram anterior, el barranc està pràcticament sec.

Horta nort

editar

El barranc seguix descendint cap a l'est, i el seu llit és totalment plà. Per a previndre les inundacions, ya que en tot el seu recorregut ha arreplegat l'aigua de les montanyes, els afluents de Carpesa i Alfara del Patriarca i de les séquies, el seu caixer està canalisat.

Part final

editar

En esta part comprén els térmens d'Alboraya, Tavernes Blanques i Almàssera. Este tram és totàlment pla i mai està sec perque hi ha naiximents d'aigües subterrànees. Per últim desemboca en el Mar Mediterràneu.

Biocenosi

editar

El Barranc de Carraixet alberga tant animals terrestres com marins. Destaquen les aus, peixos i chicotets mamífers. Entre ells s'establixen relacions tròfiques i hi han productors, descomponedors, consumidors primaris, consumidors secundaris i consumidors terciaris. En el Barranc hi han dos classes de biocenosis, una en la part seca i atra en la humida que són totalment diferents.

Part seca i naiximent

editar

Plantes

editar

Les plantes que hi ha són típiques del clima mediterràneu. Són plantes de chicotet tamany com arbusts i brossa.

•En el naiximent creixen Pins, garroferes, llentiscles, oliveres, mores i romer entre atres.

•En lo que és la part seca podem trobar algunes figueres, chops o atres arbres frutals. Al final de la part seca trobem canyes o atres plantes manco grans al haver més aigua.

Animals

editar

Mamífers

editar

Els mamífers de la part seca són chicotets i són herbívors, majoritàriament conills encara que també es poden trobar javalins.També podem trobar mamífers de tamany mijà, pero en captivitat, que pasturen pel barranc.

Les aus de la part seca són de tamany chicotet pero pot ser que en el seu naiximent vixquen algunes aus de gran tamany. Estes són l'àguila i el falcó, pero la gran majoria són teuladins, oronetes, perdius, guales, tórtoles, coloms i muçols.

Reptils

editar

Podem trobar reptils com els fardachos i les serps.

Amfibis

editar

Els únics amfibis que viuen són granotes a on tenen aigua.

Part aquàtica

editar

Plantes

editar

Les plantes són diferents a les de la part seca, al estar en l'aigua creixen canyes; pero en el barranc s'acumula terra, lo que fa que puguen eixir atres plantes damunt d'ella. També actua com a protecció per als animals. Les plantes actuen com una ret.

Animals

editar

Mamífers

editar

Els únics mamífers que viuen són les rates d’aigua que habiten en les illes formades per l'acumulacio de terra que les plantes mantenen.

Aus aquàtiques
editar

Són les fojes, polles, garces, collverts, galls de canyar, martí peixcador, garceta comú, calamó, gavina reidora i argons comú i real.

Terrestres
editar

Les aus terrestres són taulains i atres espécies que no viuen fixes en el Barranc del Carraixet

Reptils

editar

El reptil més significatiu és la tortuga mediterrànea d'aigua o Gàlapag europeu que està en perill d'extinció, també viuen fardachos.

Peixos

editar

Els peixos del barranc són resistents i molt variats, com el samaruc, que també constituïxen l'aliment de moltes aus.

Curiositats

editar

En el barranc tingué lloc el milacre dels peixets a on es troba la seua ermita, l'Ermita dels Peixets. Atra ermita és l'Ermita de Sant Cristòfol.