Bernat Artola
Bernat Artola Tomàs (Castelló de la Plana, 20 de decembre de 1904 - Madrit, 8 de maig de 1958). Fon un escritor i poeta valencià.
Biografia
Bernat Artola naixqué en el carrer Cavallers de la ciutat de Castelló de la Plana, fill de Bernat, delineant de l'Ajuntament de la ciutat i professor de dibuix, i de Carmen. Els varen posar els noms de Bernat, Manuel, Francesc i Vicent. Des de chiquet va viure envolt per un ambient d'amor a la cultura; el seu pare, a part de les arts plàstiques cultivava la música com a aficionat. Pronte, Artola destaca per la seua destrea en el dibuix que se li afiançaria a partir de l'ingrés en l'Institut General i Tècnic de Castelló. En l'Institut va tindre l'oportunitat de gojar de destacats professors, molt influents en l'ambient cultural del Castelló de les primeries del sigle XX, com Eduardo Juliá Martínez, Salvador Guinot Vilar i Lluís Revest i Corzo. La passió pel dibuix i la pintura varen ser anteriors a la seua carrera lliterària; l'any 1914 fundà en companyia de Joan Batiste Porcar l'Agrupació Ribalta, una associació de jóvens artistes. Estes activitats li varen permetre establir llaços en els més destacats representants de la cultura local, molts dels quals serien en el pas del temps imprescindibles intelectuals de l'important generació cultural castellonenca de d'abans de la guerra, com Enric Soler i Godes, Vicent Sos Baynat o els ya referenciats Julià, Guinot i Revest.
En els primers anys dels anys 20 es va traslladar a Barcelona per a iniciar els estudis d'arquitectura, espentat per la seua família. No obstant, no tardarà en descobrir la seua verdadera vocació en les lletres, canviant d'estudis a pesar de les preferències familiars. En Barcelona va començar a escriure els seus primers poemes, obtenint l'any 1925 el seu primer èxit, en guanyar la Viola d'Or en els Jocs Florals de la ciutat de Valéncia en el seu poema L'Ermità, que el proyectà com una promesa de la poesia més allà de sa ciutat natal. L'any següent (1926) va guanyar la Flor Natural dels Jocs Florals de Lo Rat Penat en les dotze Cançons d'Amor.