Bes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

El bes o besada (en algunes parts de la geografia valenciana), és l'acte de tocar alguna cosa en els llavis, generalment a un atra persona. Alguns primats presenten esta costum. El bes pot fer-se de moltes formes i en moltes parts del cos. Depén del país i la cultura es realisarà de diferents maneres. En algunes zones la salutació a persones afins es fa en dos besos, un en cada galta, mentres que en els desconeguts se'ls saluda verbalment. El bes entre hòmens que mantenen una gran amistat és comú en algunes parts com Andalusia, França o Argentina, encara que generalment a on es practica la cultura del bes a l'hora de realisar-ho entre dos hòmens queda reduït al reducte familiar.

Experts de l'organisació britànica Relate asseguren que besar a la seua parella és el millor antídot contra la depressió i una excelent forma de millorar la salut i comminen a les persones a besar més.[1]

Beneficis del bes

Hi ha documentació científica que demostra els beneficis de besar a un atra persona. Per eixemple, estimula la part del cervell que llibera oxitocina en el fluix sanguíneu, creant una sensació de benestar. L'oxitocina és una hormona que influïx en funcions bàsiques com enamorar-se, orgasme,part i alletament, està associada en l'afectivitat, la tendrea i l'acte de tocar. Els besos apassionats provoquen la lliberació d'adrenalina en la sanc, que a la volta aumenta el ritme cardíac, la tensió arterial i el nivell de glucosa en la sanc.[1]

Tipos de besos

Besos com a salutacions

Generalment el bes s'utilisa com una salutació informal per a demostrar afinitat en la persona que es besa.

Bes en la galta
Usual com a salutació informal generalment cap a dones, encara que en França i en algunes zones d'Argentina i Espanya és també usual entre hòmens.
Bes en les dos galtes
Comú en Brasil, Espanya, Paraguai i algunes zones d'Argentina, és una salutació informal excepte entre hòmens, els quals només s'estrenyen les mans.
Bes en la mà
Formalisme molt estés des de l'antiguetat per a demostrar subordinació o respecte, després utilisat generalment només per hòmens per a saludar a les dones considerades de classe alta. Actualment només s'utilisa en persones que posseïxen títuls nobiliaris o eclesiàstics.

Referencies