Edició de «Blasquisme»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
−
El '''blasquisme''', fon un ideari o ideologia política de tipo republicà apareguda en la [[Comunitat Valenciana]], propagat per [[Vicent Blasco Ibáñez]] des del seu diari ''[[El Pueblo]]'', que es va propagar en major ritme des de l'afonament electoral en l'any [[1896]] del [[Partido Republicano Democràtic Federal]] que defenia les tesis de [[Francisco Pi i Margall|Pi i Margall]].
+
El '''blasquisme''', fon un ideari o ideologia política de tipo republicà apareguda en la [[Comunitat Valenciana]], propagat per [[Vicent Blasco Ibáñez]] des del seu diari ''[[El Pueblo]]'', que es va propagar en major ritme des de l'afonament electoral en 1896 del [[Partido Republicano Democràtic Federal]] que defenia les tesis de [[Francisco Pi i Margall|Pi i Margall]].
  
−
El fort arrelament del republicanisme en [[Comunitat Valenciana|Valencia]] en el [[sigle XIX]], a causa de la carència d'industrialisació, va fer que basara la seua ideologia en un violent [[anticlericalisme]], pero en un component molt moderat de reformisme laboral. Com Blasco Ibáñez es mostrava partidari d'un republicanisme violent i contrari a la participació electoral (influït per Ruiz Zorrilla), pronte va fer amistat en [[Alejandro Lerroux]], baix influència del qual va crear una efímera [[Unió Revolucionària]]. Fon un dels principals promotors del [[Partido Republicano Radical]] en [[Comunitat Valenciana|Valencia]] i va boicotejar tots els intents de [[Solidaritat Catalana]] d'establir enllaços en Valéncia, en contra de les directrius de [[Nicolás Salmerón]]. En l'any [[1908]] la seua trayectòria política se separa de la de Lerroux i funda el seu propi partit, el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] (PURA), pero poc despuix es va retirar de la política, cosa que va provocar dins el partit una dura pugna pel poder que va guanyar [[Felix Azzati Descalci]].
+
El fort arrelament del republicanisme en [[Comunitat Valenciana|Valencia]] en el sigle XIX, a causa de la carència d'industrialisació, va fer que basara la seua ideologia en un violent [[anticlericalisme]], pero en un component molt moderat de reformisme laboral. Com Blasco Ibáñez es mostrava partidari d'un republicanisme violent i contrari a la participació electoral (influït per Ruiz Zorrilla), pronte va fer amistat en [[Alejandro Lerroux]], baix influència del qual va crear una efímera [[Unió Revolucionària]]. Fon un dels principals promotors del [[Partido Republicano Radical]] en [[Comunitat Valenciana|Valencia]] i va boicotejar tots els intents de [[Solidaritat Catalana]] d'establir enllaços en Valéncia, en contra de les directrius de [[Nicolás Salmerón]]. En 1908 la seua trayectòria política se separa de la de Lerroux i funda el seu propi partit, el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] (PURA), pero poc despuix es va retirar de la política, cosa que va provocar dins el partit una dura pugna pel poder que va guanyar [[Felix Azzati Descalci]].
  
−
Este va mantindre el partit dins de l'ambigüitat ideològica, cosa que ho va fer enfrontar-se en el creixent [[anarco-sindicalisme]], pero va mantindre la seua preeminència política en l'Ajuntament de Valéncia de l'any [[1901]] a l'any [[1911]], gracies a mijos dubtosament llegals, ademés d'aliar-se en els que convinguera en el moment polític adequat. La clau del seu èxit radicava en un discurs populiste i anticlerical capaç de movilisar a les masses. La seua ideologia difusa i ambigua es feya patent en un discurs que recolzava un cert reformisme social i un recolzament a l'obrerisme apolític i al mateix temps pretenia satisfer els interessos de la burguesia en la seua política urbanística. D'esta manera conseguia una certa base inter-clasista en gran capacitat de movilisació, en bona part també a les apelacions directes a la llibertat, el progrés, la ciència i l'educació per a tots.
+
Este va mantindre el partit dins de l'ambigüitat ideològica, cosa que ho va fer enfrontar-se en el creixent [[anarco-sindicalisme]], pero va mantindre la seua preeminència política en l'Ajuntament de Valéncia del 1901 al 1911, gracies a mijos dubtosament llegals, ademés d'aliar-se en els que convinguera en el moment polític adequat. La clau del seu èxit radicava en un discurs populiste i anticlerical capaç de movilisar a les masses. La seua ideologia difusa i ambigua es feya patent en un discurs que recolzava un cert reformisme social i un recolzament a l'obrerisme apolític i al mateix temps pretenia satisfer els interessos de la burguesia en la seua política urbanística. D'esta manera conseguia una certa base inter-clasista en gran capacitat de movilisació, en bona part també a les apelacions directes a la llibertat, el progrés, la ciència i l'educació per a tots.
  
−
Despuix de l'hivernació que va supondre la [[dictadura de Miguel Primo de Rivera]], a la mort d'Azzati en l'any [[1929]] es va fer líder del partit [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]], que va adoptar un ideari conservador i es va acostar novament al [[Partido Republicano Radical]] i a la CEDA. La [[Segona República Espanyola|Segona República]] va supondre l'afonament del blasquisme. Si be en les eleccions generals espanyoles de l'any [[1933]] va conseguir una victòria significativa, la seua deriva cap a la dreta i la notòria corrupció dels seus líders, implicats en l'escàndal del [[estraperlo]] varen provocar la pèrdua de vots i les escissions (molts es varen passar al [[Partido Republicano Radical Socialiste]]). Per a evitar la baixada electoral, [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]] es va acostar a [[Manuel Portela Valladares|Portela Valladares]] pero no va poder evitar una estrepitosa derrota en les eleccions de [[febrer]] de [[1936]].
+
Despuix de la hivernació que va supondre la [[dictadura de Miguel Primo de Rivera]], a la mort d'Azzati en 1929 es va fer líder del partit [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]], que va adoptar un ideari conservador i es va acostar novament al [[Partido Republicano Radical]] i a la CEDA. La [[Segona República Espanyola|Segona República]] va supondre l'afonament del blasquisme. Si be en les eleccions generals espanyoles de 1933 va conseguir una victòria significativa, la seua deriva cap a la dreta i la notòria corrupció dels seus líders, implicats en l'escàndal del [[estraperlo]] varen provocar la pèrdua de vots i les escissions (molts es varen passar al [[Partido Republicano Radical Socialiste]]). Per a evitar la baixada electoral, [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]] es va acostar a [[Manuel Portela Valladares|Portela Valladares]] pero no va poder evitar una estrepitosa derrota en les eleccions de febrer de 1936.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 11: Llínea 11:
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
−
* [[Vicent Blasco Ibáñez]]
+
*[[Vicent Blasco Ibáñez]]
−
* [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]]
+
*[[Partit d'Unió Republicana Autonomista]]
  
 
[[Categoria:Història Valenciana]]
 
[[Categoria:Història Valenciana]]
 
[[Categoria:Política de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Política de la Comunitat Valenciana]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Blasquisme»