Diferència entre les revisions de "Boldo"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|300px|<center>Boldo</center> El '''boldo''' (Peumus boldus ) és un arbre originari de les zones costares de Chile. == Etim...».) |
(Text reemplaça - ' d’un ' a ' d'un ') |
||
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Boldo leaf.jpg|thumb|right|300px|<center>Boldo</center>]] |
El '''boldo''' (Peumus boldus ) és un arbre originari de les zones costares de [[Chile]]. | El '''boldo''' (Peumus boldus ) és un arbre originari de les zones costares de [[Chile]]. | ||
| − | |||
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
| − | El nom Peumus boldus prové de la llatínisació del seu nom tradicional | + | El nom Peumus boldus prové de la llatínisació del seu nom tradicional en Chile i boldus està dedicat a D. Boldo, botànic [[Espanya|espanyol]]. |
== Descripció == | == Descripció == | ||
| − | El boldo, és un arbre dioic de 5-6m, que pot conseguir més de 30 m d’alçada. El tipo d’arrel és axomorfa, típica de les dicotiledònees. El tipo de brot és llenyos, | + | El boldo, és un arbre dioic de 5-6m, que pot conseguir més de 30 m d’alçada. El tipo d’arrel és axomorfa, típica de les dicotiledònees. El tipo de brot és llenyos, d'un diàmetro superior a 1m. |
Les fulles són simples, en el marge sancer, de disposició oposta, forma d’ovalada a elíptica, de color vert intens, sèssils o en un peciol curt, fan uns 4-6 cm de llarc i 3.4 d’ample. La seua textura a l’anvers és coriariàcea, presenta numeroses protuberàncies blanques acabades en un tricoma cònic, curt i fàcilment trencadiç; i el revers és glauc, presenta tricomes estrelats, i una nervadura notòria. El tipo de vellositat és pubescent. | Les fulles són simples, en el marge sancer, de disposició oposta, forma d’ovalada a elíptica, de color vert intens, sèssils o en un peciol curt, fan uns 4-6 cm de llarc i 3.4 d’ample. La seua textura a l’anvers és coriariàcea, presenta numeroses protuberàncies blanques acabades en un tricoma cònic, curt i fàcilment trencadiç; i el revers és glauc, presenta tricomes estrelats, i una nervadura notòria. El tipo de vellositat és pubescent. | ||
| Llínea 15: | Llínea 14: | ||
== Ecologia == | == Ecologia == | ||
| − | + | Creix espontàneament en zones seques i solejades de [[Chile]], en les regions andines de Sur-[[Amèrica]], i també es cultiva en Itàlia i en el nort d'[[Àfrica]] . | |
| − | + | El boldo és una planta endèmica de Chile, creix entre els 5-1000 m d'altitut. En sols profunts, generalment pedregosos, i en clima en tendència mediterrànea. | |
| − | + | Recolecció: s´han de recolectar les fulles verdes i secar-les a l'ombra a una temperatura inferior a 40 º C. | |
| − | Recolecció: s´han de recolectar les fulles verdes i secar-les a | ||
== Usos == | == Usos == | ||
| − | Les seues fulles que tenen un aroma fort es fan servir culinàriament principalment | + | Les seues fulles que tenen un aroma fort es fan servir culinàriament principalment en Amèrica llatina. |
| − | Les fulles es fan servir igualment en forma d'infusió principalment a l'[[Argentina]] i Chile. Les fulles de boldo contenen un alcaloide : la boldina. Són | + | Les fulles es fan servir igualment en forma d'infusió principalment a l'[[Argentina]] i Chile. Les fulles de boldo contenen un alcaloide : la boldina. Són colagogues i ajuden a la digestió, hepatòniques i sedants. |
Estan contraindicades en cas de hipersensibilitat a la substància activa. | Estan contraindicades en cas de hipersensibilitat a la substància activa. | ||
| Llínea 33: | Llínea 31: | ||
== Toxicitat == | == Toxicitat == | ||
A dosis elevades, o sense diluir, l’oli essencial del boldo és un dels més tòxics, presenta un potent efecte irritant, pot provocar convulsions, vòmits, diarrees, i síntomes d’[[epilèpsia]]. Es recomana utilisar-lo en tractaments discontinus. | A dosis elevades, o sense diluir, l’oli essencial del boldo és un dels més tòxics, presenta un potent efecte irritant, pot provocar convulsions, vòmits, diarrees, i síntomes d’[[epilèpsia]]. Es recomana utilisar-lo en tractaments discontinus. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * García, N., y C. Ormazábal (2008). Árboles Nativos de Chile. Santiago: Enersis S.A. p. 196 | ||
| + | * Haberkorn, Leonardo (4 de noviembre de 2009). «Boldo: la hierba buena que hace mal» | ||
| + | * Molina, J. I. (1782). «Saggio sulla storia naturale de Chili». Disponible en Biblioteca Digital - Real Jardín Botánico - CSIC (en italiano). 367 pp. (Boloña: Stamperia di S. Tomaso d'Aquino). p. 350 | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * OTC News.- 2 (4): diciembre de 1999.- pp. 33-35 | ||
| + | * «Plantas chilenas cultivadas en España». Plantas de la flora de Chile cultivadas en España | ||
| + | * Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogo de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157 | ||
| + | * Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las Plantas Vasculares del Cono Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay y Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1) | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Peumus boldus}} | ||
| + | |||
| + | {{Wikispecies|Peumus boldus}} | ||
| + | {{DGLV|Boldo}} | ||
[[Categoria:Biologia]] | [[Categoria:Biologia]] | ||
| Llínea 38: | Llínea 53: | ||
[[Categoria:Plantes aromàtiques]] | [[Categoria:Plantes aromàtiques]] | ||
[[Categoria:Plantes medicinals]] | [[Categoria:Plantes medicinals]] | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
Última revisió del 16:14 12 abr 2024
El boldo (Peumus boldus ) és un arbre originari de les zones costares de Chile.
Etimologia[editar | editar còdic]
El nom Peumus boldus prové de la llatínisació del seu nom tradicional en Chile i boldus està dedicat a D. Boldo, botànic espanyol.
Descripció[editar | editar còdic]
El boldo, és un arbre dioic de 5-6m, que pot conseguir més de 30 m d’alçada. El tipo d’arrel és axomorfa, típica de les dicotiledònees. El tipo de brot és llenyos, d'un diàmetro superior a 1m.
Les fulles són simples, en el marge sancer, de disposició oposta, forma d’ovalada a elíptica, de color vert intens, sèssils o en un peciol curt, fan uns 4-6 cm de llarc i 3.4 d’ample. La seua textura a l’anvers és coriariàcea, presenta numeroses protuberàncies blanques acabades en un tricoma cònic, curt i fàcilment trencadiç; i el revers és glauc, presenta tricomes estrelats, i una nervadura notòria. El tipo de vellositat és pubescent.
Al ser un arbre dioic presenta les flors masculines en un individu, i les femenines en un atre. Les flors es disponen en forma de cimes dioiques terminals i poc denses, en una agrupació que oscila fins a una dotzena. Són de color blanquinós o rosats, i naixen d'un pedúncul esvelts i vellosos. La corola presenta set pétals de color groc clar.
Ecologia[editar | editar còdic]
Creix espontàneament en zones seques i solejades de Chile, en les regions andines de Sur-Amèrica, i també es cultiva en Itàlia i en el nort d'Àfrica . El boldo és una planta endèmica de Chile, creix entre els 5-1000 m d'altitut. En sols profunts, generalment pedregosos, i en clima en tendència mediterrànea. Recolecció: s´han de recolectar les fulles verdes i secar-les a l'ombra a una temperatura inferior a 40 º C.
Usos[editar | editar còdic]
Les seues fulles que tenen un aroma fort es fan servir culinàriament principalment en Amèrica llatina. Les fulles es fan servir igualment en forma d'infusió principalment a l'Argentina i Chile. Les fulles de boldo contenen un alcaloide : la boldina. Són colagogues i ajuden a la digestió, hepatòniques i sedants. Estan contraindicades en cas de hipersensibilitat a la substància activa.
Farmacologia[editar | editar còdic]
La part utilisada com a droga són les fulles que contenen: Olis essencials, alcaloides com la boldina , boldoglucina , i atres 15 alcaloides més i Glicòsits flavonics com els tanins i atres substàncies aromàtiques.
Usos medicinals[editar | editar còdic]
Té propietats colagogues o colerètiques, i protectores hepàtiques, aperitiva, antihelmíntica, digestiva, fungicida, i diürètica. A dosis elevades, és anestèsic, sedant i hipnòtic.
Toxicitat[editar | editar còdic]
A dosis elevades, o sense diluir, l’oli essencial del boldo és un dels més tòxics, presenta un potent efecte irritant, pot provocar convulsions, vòmits, diarrees, i síntomes d’epilèpsia. Es recomana utilisar-lo en tractaments discontinus.
Referències[editar | editar còdic]
- García, N., y C. Ormazábal (2008). Árboles Nativos de Chile. Santiago: Enersis S.A. p. 196
- Haberkorn, Leonardo (4 de noviembre de 2009). «Boldo: la hierba buena que hace mal»
- Molina, J. I. (1782). «Saggio sulla storia naturale de Chili». Disponible en Biblioteca Digital - Real Jardín Botánico - CSIC (en italiano). 367 pp. (Boloña: Stamperia di S. Tomaso d'Aquino). p. 350
Bibliografia[editar | editar còdic]
- OTC News.- 2 (4): diciembre de 1999.- pp. 33-35
- «Plantas chilenas cultivadas en España». Plantas de la flora de Chile cultivadas en España
- Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogo de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157
- Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las Plantas Vasculares del Cono Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay y Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1)
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Boldo.
Wikispecies té un artícul sobre Boldo.
«Boldo». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).