Diferència entre les revisions de "Capíbara"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'Uruguay]]' a 'Uruguai]]')
 
(No es mostren 27 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
El '''capibara''' ( hydrochoerus hydrochaeris ), tambe conegut com chigüiro , carpincho o majas en espanyol, i capivara en portugues, es el rosegador vivent mes gran del mon. Està relacionat en els agutis , les chinchilles , els coipú i conilles. El seu nom comu, que prove del guaraní kapiÿva, significa "senyor de l'herba", mentres que el seu nom especific , hydrochaeris , deriva dels etims grecs ''Ὕδωρ'', "aigua" i ''χοίροσ'', "porc".
+
[[File:Barcelona Zoo - Capibara 2014 - 01.JPG|thumb|Capibara]]
  
−
Els capibaras tenen un cos pesat en forma de tonellet i un cap menut en un pelage marrón rojós en la part superior del cos que se convertix en marrón groguenc en la part inferior. Poden crecer fins 130 centimetros de llarc i pesar fins 65 kilogramos. Els capibaras tenen peus llaugerament palmats, carixen de coa i tenen vint dents. Les seues potes atrasseres son llaugerament mes llargues que les anteriors i la morrera es rom, en els ulls , nas i orelles en la part superior del cap. Les femelles pesen un poc mes que els mascles.
+
El '''capibara''' (''Hydrochoerus hydrochaeris''), també conegut com chigüiro , carpincho o majas en [[castellà]], i capivara en [[portugués]], és el rosegador vivent més gran del [[Terra|mon]]. Està relacionat en els agutis , les chinchilles , els coipú i [[conill|conills]]. El seu nom comú, que prové del guaraní kapiÿva, significa "senyor de l'herba", mentres que el seu nom especific , hydrochaeris , deriva dels etims [[grec|grecs]] ''Ὕδωρ'', "aigua" i ''χοίροσ'', "porc".
 +
 
 +
Els capibaras tenen un cos pesat en forma de tonellet i un cap chicotet en un pelage marrón rojós en la part superior del cos que se convertix en marrón groguenc en la part inferior. Poden créixer fins 130 centimetros de llarc i pesar fins 65 kilogramos. Els capibaras tenen peus llaugerament palmats, carixen de coa i tenen vint [[dent|dents]]. Les seues pates trasseres són llaugerament més llargues que les anteriors i el morro es rom, en els ulls , nas i orelles en la part superior del cap. Les femelles pesen un poc més que els mascles.
  
 
== Cos i pelage ==
 
== Cos i pelage ==
  
−
El cos dels capibaras es masivo i rechoncho i del seu trall robust ixen quatre potes curtes. Les potes anteriors tenen quatre dits i les posteriors tenen tres, aviats de manera radial. Els dits gruesos i semblants a piteus estan palmats en menudes tels. Este animal no te coa. Els capibaras alcancen una llongitut de 100 a 130 centimetros i una alçada al muscle de 50 a 60 centimetros, i les femelles suelen ser algo mes grans que els mascles. El pes mig es de 50 kilogramos en els mascles i 61 en les femelles, no obstant, el pes real pot variar entre 27 i 65 kilogramos.
+
El cos dels capibaras és redonet i del seu trall robust ixen quatre pates curtes. Les pates anteriors tenen quatre [[dit|dits]] i les posteriors tenen tres, distribuits de manera radial. Els dits grossos i semblants a piteus estan palmats en menudes tels. Este animal no te coa. Els capibaras alcancen una llongitut de 100 a 130 centimetros i una alçada al muscle de 50 a 60 centimetros, i les femelles suelen ser algo més grans que els mascles. El pes mig és de 50 kilogramos en els mascles i 61 en les femelles, no obstant, el pes real pot variar entre 27 i 65 kilogramos.
  
−
El pelage es llarc i aspre, pero en algunes parts es tan prim que se veu la pell a través d'ell. Aço fa que siguen uns animals propensos a les ensolanades i per a evitar-ho, se revuelcan en el fanc per a protegir-se la pell del sol. La coloracio va d'un marrón rojós al gris en la part superior, mentres que la part inferior te un color marrón groguenc. Alguns eixemplars tenen taques negres en la cara, el costat exterior de les potes i darrere. La llongitut dels monyos va de 30 a 120 milimetros.
+
El pelage és llarc i aspre, pero en algunes parts és tan prim que se veu la pell a través d'ell. Açò fa que siguen uns animals propensos a les ensolanades i per a evitar-ho, se revuelcan en el fanc per a protegir-se la pell del sol. La coloració va d'un marrón rojós al gris en la part superior, mentres que la part inferior te un color marrón groguenc. Alguns eixemplars tenen taques negres en la cara, el costat exterior de les pates i darrere. La llongitut dels monyos va de 30 a 120 milimetros.
  
 
== Cap i dents ==
 
== Cap i dents ==
  
−
Els capibaras tenen un cap notablement ample i gros. En relacio en els parents mes propencs al capibara, la morrera es gran i redonenc, mentres que les narinas son menudes i estan prou separades. En els eixemplars mascles, la punta de la morrera es calba i està dotada d'una conspicua glandula odorifera. Les orelles son menudes i redonenques, mentres que els ulls se troben situats cap als costats i tambe son menuts. Com en molts animals que tenen un estil de vida parcialment aquatic, els ulls, les orelles i el nas del capibara se troben situats cap a la part superior del cap, de manera que quan ixen a respirar de l'aigua o observar el que les guilindaina, apenes sobreixen de la superficie.  
+
Els capibaras tenen un cap notablement ample i gros. En relació en els parents més propencs al capibara, el morro és gran i redonenc, mentres que les narines són menudes i estan prou separades. En els eixemplars mascles, la punta del morro és calba i està dotada d'una conspicua glandula odorifera. Les orelles són menudes i redonenques, mentres que els ulls se troben situats cap als costats i també són chicotets. Com en molts animals que tenen un estil de vida parcialment aquatic, els ulls, les orelles i el nas del capibara se troben situats cap a la part superior del cap, de manera que quan ixen a alenar de l'[[aigua]] o observar el que les guilindaina, apenes sobreixen de la superfície.
 +
 
 +
La fòrmula dental d'este animal és 1-0-1-3, açò vol dir que cada mitat de la mandibula presenta un incisiu , un premolar i tres molars , en un total de vint dents. Les blanques incisius estan dotades d'una regata, com en tots els rosegadors, estan engrandides i transformades en incisives sense arrel. Despuix dels incisius s'obri un espai denominat diastema. Les dents posteriors també carixen d'arrels i tenen una morfologia compleixa, i consistixen en prismes d'esmalt dental en forma de cor o de barres, que estan separats per capes de ciment. Com en atres rosegadors, els incisius dels capibaras creixen constantment per a compensar el desgast continu que provoca menjar herba; Els molars també creixen constantment.
 +
 
 +
== Distribució i habitat ==
 +
 
 +
Els capibaras tenen un àmbit de distribució que abarca casi tota [[Sudamérica]] a l'este dels [[Andes]] i des de l'este de [[Veneçuela]] i la [[Guyana]] fins l'[[Uruguai]] i el nordest d'[[Argentina]]. Cada una de les dos regions te la seua subespecie corresponent: hydrochoerus hydrochaeris isthmius és la que viu en la part noroccidental. És un poc més chicoteta que hydrochoerus hydrochaeris hydrochaeris , que viu en la regió més gran, a l'este dels Andes.
 +
Els capibaras poden viure en diferents tipos d'hábitats, pero mostren preferencia per alguns en concret.  
  
−
La formula dental d'este animal es 1-0-1-3, aço vol dir que cada mitad de la mandibula presenta una incisiu , una premolar i tres molars , en un total de vint dents. Les blanques incisius estan dotades d'una regata, com en tots els rosegadors, estan engrandides i transformades en incisives sense arrel. Despres de els incisius s'obri un espai denominat diastema. Les dents posteriors tambe carixen d'arrels i tenen una morfologia compleixa, i consistixen en prismes d'esmalt dental en forma de cor o de barres, que estan separats per capes de ciment. Com en atres rosegadors, els incisius dels capibaras crecen constantment per a compensar el desgast continu que provoca menjar herba; les molars tambe creixen constantment.
+
Tendixen a trobar-se prop de llacs, estanys, rius, chapulls o manglares. També necessiten un sol firme a on dormir, idealment en una vegetació sorrada que els servixca de protecció. Per a alimentar-se, no tenen problema en adinsar-se en sabanes i pastizales. La major densitat de població de capibaras se troba en les extenses zones humides de sudamérica, com el pantanal, o la regió dels plans del nort del continent, banyada per l'[[Orinoco]]. Viuen majoritariament en les planices, pero també habiten en altituts de fins 1.300 metros sobre el nivell de la mar.  
  
 +
En comparança en atres especies animals de sudamérica, els capibaras toleren prou be els canvis d'habitat provocats per l'activitat humana i també poden sobreviure en zones transformades en plantades o pastures.
  
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Hydrochoeris hydrochaeris}}
 +
{{Wikispecies|Hydrochoerus hydrochaeris}}
 +
{{DGLV|Capívara}}
  
 
[[Categoria:Biologia]]
 
[[Categoria:Biologia]]
−
[[Categoria:Ciències Naturals]]
+
[[Categoria:Ciències naturals]]
 
[[Categoria:Animals]]
 
[[Categoria:Animals]]
 
[[Categoria:Mamífers]]
 
[[Categoria:Mamífers]]
 
[[Categoria:Mamífers d'Argentina]]
 
[[Categoria:Mamífers d'Argentina]]

Última revisió del 16:34 16 dec 2022

Capibara

El capibara (Hydrochoerus hydrochaeris), també conegut com chigüiro , carpincho o majas en castellà, i capivara en portugués, és el rosegador vivent més gran del mon. Està relacionat en els agutis , les chinchilles , els coipú i conills. El seu nom comú, que prové del guaraní kapiÿva, significa "senyor de l'herba", mentres que el seu nom especific , hydrochaeris , deriva dels etims grecs Ὕδωρ, "aigua" i χοίροσ, "porc".

Els capibaras tenen un cos pesat en forma de tonellet i un cap chicotet en un pelage marrón rojós en la part superior del cos que se convertix en marrón groguenc en la part inferior. Poden créixer fins 130 centimetros de llarc i pesar fins 65 kilogramos. Els capibaras tenen peus llaugerament palmats, carixen de coa i tenen vint dents. Les seues pates trasseres són llaugerament més llargues que les anteriors i el morro es rom, en els ulls , nas i orelles en la part superior del cap. Les femelles pesen un poc més que els mascles.

Cos i pelage[editar | editar còdic]

El cos dels capibaras és redonet i del seu trall robust ixen quatre pates curtes. Les pates anteriors tenen quatre dits i les posteriors tenen tres, distribuits de manera radial. Els dits grossos i semblants a piteus estan palmats en menudes tels. Este animal no te coa. Els capibaras alcancen una llongitut de 100 a 130 centimetros i una alçada al muscle de 50 a 60 centimetros, i les femelles suelen ser algo més grans que els mascles. El pes mig és de 50 kilogramos en els mascles i 61 en les femelles, no obstant, el pes real pot variar entre 27 i 65 kilogramos.

El pelage és llarc i aspre, pero en algunes parts és tan prim que se veu la pell a través d'ell. Açò fa que siguen uns animals propensos a les ensolanades i per a evitar-ho, se revuelcan en el fanc per a protegir-se la pell del sol. La coloració va d'un marrón rojós al gris en la part superior, mentres que la part inferior te un color marrón groguenc. Alguns eixemplars tenen taques negres en la cara, el costat exterior de les pates i darrere. La llongitut dels monyos va de 30 a 120 milimetros.

Cap i dents[editar | editar còdic]

Els capibaras tenen un cap notablement ample i gros. En relació en els parents més propencs al capibara, el morro és gran i redonenc, mentres que les narines són menudes i estan prou separades. En els eixemplars mascles, la punta del morro és calba i està dotada d'una conspicua glandula odorifera. Les orelles són menudes i redonenques, mentres que els ulls se troben situats cap als costats i també són chicotets. Com en molts animals que tenen un estil de vida parcialment aquatic, els ulls, les orelles i el nas del capibara se troben situats cap a la part superior del cap, de manera que quan ixen a alenar de l'aigua o observar el que les guilindaina, apenes sobreixen de la superfície.

La fòrmula dental d'este animal és 1-0-1-3, açò vol dir que cada mitat de la mandibula presenta un incisiu , un premolar i tres molars , en un total de vint dents. Les blanques incisius estan dotades d'una regata, com en tots els rosegadors, estan engrandides i transformades en incisives sense arrel. Despuix dels incisius s'obri un espai denominat diastema. Les dents posteriors també carixen d'arrels i tenen una morfologia compleixa, i consistixen en prismes d'esmalt dental en forma de cor o de barres, que estan separats per capes de ciment. Com en atres rosegadors, els incisius dels capibaras creixen constantment per a compensar el desgast continu que provoca menjar herba; Els molars també creixen constantment.

Distribució i habitat[editar | editar còdic]

Els capibaras tenen un àmbit de distribució que abarca casi tota Sudamérica a l'este dels Andes i des de l'este de Veneçuela i la Guyana fins l'Uruguai i el nordest d'Argentina. Cada una de les dos regions te la seua subespecie corresponent: hydrochoerus hydrochaeris isthmius és la que viu en la part noroccidental. És un poc més chicoteta que hydrochoerus hydrochaeris hydrochaeris , que viu en la regió més gran, a l'este dels Andes. Els capibaras poden viure en diferents tipos d'hábitats, pero mostren preferencia per alguns en concret.

Tendixen a trobar-se prop de llacs, estanys, rius, chapulls o manglares. També necessiten un sol firme a on dormir, idealment en una vegetació sorrada que els servixca de protecció. Per a alimentar-se, no tenen problema en adinsar-se en sabanes i pastizales. La major densitat de població de capibaras se troba en les extenses zones humides de sudamérica, com el pantanal, o la regió dels plans del nort del continent, banyada per l'Orinoco. Viuen majoritariament en les planices, pero també habiten en altituts de fins 1.300 metros sobre el nivell de la mar.

En comparança en atres especies animals de sudamérica, els capibaras toleren prou be els canvis d'habitat provocats per l'activitat humana i també poden sobreviure en zones transformades en plantades o pastures.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Capíbara&oldid=252697»