Diferència entre les revisions de "Carles I d'Espanya"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 3: Llínea 3:
  
 
Fill de [[Juana I de Castella]] i [[Felip I de Castella|Felip I el Hermos]], i net per via paterna de [[Maximilià I d'Habsburg]] i [[Maria de Borgoña]] (de qui heretà el [[Estat borgoñó|patrimoni borgoñó]], els territoris austríacs i el dret al tro imperial) i per via materna dels [[Reis Catòlics]], de qui heretà [[Corona de Castella|Castella]], [[Corona d'Aragó|Aragó]], [[Regne de Navarra|Navarra]], les [[Regnes castellans d'Índies|Índies]], [[Regne de Nàpols|Nàpols]] i [[Regne de Sicília|Sicília]].
 
Fill de [[Juana I de Castella]] i [[Felip I de Castella|Felip I el Hermos]], i net per via paterna de [[Maximilià I d'Habsburg]] i [[Maria de Borgoña]] (de qui heretà el [[Estat borgoñó|patrimoni borgoñó]], els territoris austríacs i el dret al tro imperial) i per via materna dels [[Reis Catòlics]], de qui heretà [[Corona de Castella|Castella]], [[Corona d'Aragó|Aragó]], [[Regne de Navarra|Navarra]], les [[Regnes castellans d'Índies|Índies]], [[Regne de Nàpols|Nàpols]] i [[Regne de Sicília|Sicília]].
 +
 +
[[Categoria:Reis d'Espanya]]
 +
[[Categoria:Reis de Valéncia]]

Revisió de 17:45 5 maig 2015

Carles I d'Espanya i V del Sacro Imperi Romano-Germànic, dit «el César». També «el César Carles», «Sa Majestat Cesàrea», «lo Viager» o «l'Ausent». (Gante, 24 de febrer de 1500-Cuacos de Yuste, 21 de setembre de 1558), regnà junt en sa mare —esta última de forma solament nominal— en tots els regnes i territoris d'Espanya en el nom de Carles I des de 1516 fins 1556, unint aixina per primera volta en una mateixa persona les Corones de Castella —lo Regne de Navarra inclús— i la Corona d'Aragó -lo Regne de Valéncia també-. Aixina mateixa fon emperador del Sacro Imperi Romano-Germànic com Carles V de 1520 a 1558.

Fill de Juana I de Castella i Felip I el Hermos, i net per via paterna de Maximilià I d'Habsburg i Maria de Borgoña (de qui heretà el patrimoni borgoñó, els territoris austríacs i el dret al tro imperial) i per via materna dels Reis Catòlics, de qui heretà Castella, Aragó, Navarra, les Índies, Nàpols i Sicília.