Diferència entre les revisions de "Carles I d'Espanya"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 2: Llínea 2:
 
'''Carles I d'Espanya i V del Sacro Imperi Romano-Germànic''', dit '''«el César»'''. També '''«el César Carles»''', '''«Sa Majestat Cesàrea»''', '''«lo Viager»''' o '''«l'Ausent»'''. ([[Gante]], [[24 de febrer]] de [[1500]]-[[Cuacos de Yuste]], [[21 de setembre]] de [[1558]]), regnà junt en [[Juana I de Castella|sa mare]] —esta última de forma solament nominal— en tots els [[Imperi espanyol|regnes i territoris d'Espanya]] en el nom de Carles I des de [[1516]] fins [[1556]], unint aixina per primera volta en una mateixa persona les Corones de [[Corona de Caseilla|Castella]] —lo [[Regne de Navarra]] inclús— i la [[Corona d'Aragó]] -lo [[Regne de Valéncia]] també-. Aixina mateixa fon [[emperador del Sacro Imperi Romano-Germànic]] com Carles V de [[1520]] a [[1558]].
 
'''Carles I d'Espanya i V del Sacro Imperi Romano-Germànic''', dit '''«el César»'''. També '''«el César Carles»''', '''«Sa Majestat Cesàrea»''', '''«lo Viager»''' o '''«l'Ausent»'''. ([[Gante]], [[24 de febrer]] de [[1500]]-[[Cuacos de Yuste]], [[21 de setembre]] de [[1558]]), regnà junt en [[Juana I de Castella|sa mare]] —esta última de forma solament nominal— en tots els [[Imperi espanyol|regnes i territoris d'Espanya]] en el nom de Carles I des de [[1516]] fins [[1556]], unint aixina per primera volta en una mateixa persona les Corones de [[Corona de Caseilla|Castella]] —lo [[Regne de Navarra]] inclús— i la [[Corona d'Aragó]] -lo [[Regne de Valéncia]] també-. Aixina mateixa fon [[emperador del Sacro Imperi Romano-Germànic]] com Carles V de [[1520]] a [[1558]].
  
Fill de [[Juana I de Castella]] i [[Felip I de Castella|Felip I el Hermos]], i net per via paterna de [[Maximilià I d'Habsburg]] i [[Maria de Borgoña]] (de qui heretà el [[Estat borgoñó|patrimoni borgoñó]], els territoris austríacs i el dret al tro imperial) i per via materna dels [[Reis Catòlics]], de qui heretà [[Corona de Castella|Castella]], [[Corona d'Aragó|Aragó]], [[Regne de Navarra|Navarra]], les [[Regnes castellans d'Índies|Índies]], [[Regne de Nàpols|Nàpols]] i [[Regne de Sicília|Sicília]].
+
Fill de [[Juana I de Castella]] i [[Felip I de Castella|Felip I el Hermos]], i net per via paterna de [[Maximilià I d'Habsburg]] i [[Maria de Borgoña]] (de qui heretà el [[Estat borgoñó|patrimoni borgoñó]], els territoris austríacs i el dret al tro imperial) i per via materna dels [[Reis Catòlics]], de qui heretà [[Corona de Castella|Castella]], [[Corona d'Aragó|Aragó]], [[Regne de Navarra|Navarra]], les [[Regnes castellans d'Índies|Índies]], [[Regne de Nàpols|Nàpols]] i [[Regne de Sicília|Sicília]]. La seua consort era [[Isabel de Portugal]] i el seu succesor en el tro d'[[Espanya]] fon el seu fill [[Felip II d'Espanya|Felip II]].
  
 
==Referències==
 
==Referències==

Revisió de 21:06 5 maig 2015

Carles I retratat per Tiziano (1548).

Carles I d'Espanya i V del Sacro Imperi Romano-Germànic, dit «el César». També «el César Carles», «Sa Majestat Cesàrea», «lo Viager» o «l'Ausent». (Gante, 24 de febrer de 1500-Cuacos de Yuste, 21 de setembre de 1558), regnà junt en sa mare —esta última de forma solament nominal— en tots els regnes i territoris d'Espanya en el nom de Carles I des de 1516 fins 1556, unint aixina per primera volta en una mateixa persona les Corones de Castella —lo Regne de Navarra inclús— i la Corona d'Aragó -lo Regne de Valéncia també-. Aixina mateixa fon emperador del Sacro Imperi Romano-Germànic com Carles V de 1520 a 1558.

Fill de Juana I de Castella i Felip I el Hermos, i net per via paterna de Maximilià I d'Habsburg i Maria de Borgoña (de qui heretà el patrimoni borgoñó, els territoris austríacs i el dret al tro imperial) i per via materna dels Reis Catòlics, de qui heretà Castella, Aragó, Navarra, les Índies, Nàpols i Sicília. La seua consort era Isabel de Portugal i el seu succesor en el tro d'Espanya fon el seu fill Felip II.

Referències