Diferència entre les revisions de "Cartoixa de Vall de Crist"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 3: Llínea 3:
  
 
La Cartoixa de Vall de Crist fon fundada pel rei [[Martí I d'Aragó|Martí l'Humà]] i la seua dòna Maria de Lluna. La Cartoixa estigué vigent durant sis sigles i fon un dels centres eclesiàstics i de més contundència històrica que alberga el [[Regne de Valéncia]]. Mentres estigué en peu diversos [[Papa|papes]] la varen visitar, es varen celebrar grans trobades d'índole eclesiàstica i el seu control comprenia numeroses propietats com a viles, fàbriques, masos, terrenys i vivendes disperses per tot el Regne de Valéncia. [[Sant Vicent Ferrer]] i el seu germà [[Bonifaci Ferrer]] estigueren vinculats a la Cartoixa.
 
La Cartoixa de Vall de Crist fon fundada pel rei [[Martí I d'Aragó|Martí l'Humà]] i la seua dòna Maria de Lluna. La Cartoixa estigué vigent durant sis sigles i fon un dels centres eclesiàstics i de més contundència històrica que alberga el [[Regne de Valéncia]]. Mentres estigué en peu diversos [[Papa|papes]] la varen visitar, es varen celebrar grans trobades d'índole eclesiàstica i el seu control comprenia numeroses propietats com a viles, fàbriques, masos, terrenys i vivendes disperses per tot el Regne de Valéncia. [[Sant Vicent Ferrer]] i el seu germà [[Bonifaci Ferrer]] estigueren vinculats a la Cartoixa.
 +
 +
== Història ==
 +
 +
La Cartoixa de Vall de Crist fon la quinta de les cases dels cartoixans de l'Orde de Sant Bruno en la [[Península Ibèrica|península ibèrica]], i la segona de les valencianes. Fon considerada com una de les més riques. Es funda a finals del [[sigle XIV]] per exprés desig de l'Infant Don Martín en terres pertanyents al municipi d'Altura. El Papa Clement VII concedix permís per a fundar-la en abril de [[1383]], prenent possessió els primers monges en juny de [[1385]]. En l'any [[1399]], Don Martín és coronat rei d'[[Aragó]], i comença a construir-se en [[1405]] l'Iglésia Major. La Cartoixa es transforma pel favor real en un important núcleu de poder econòmic, cultural, religiós i polític la rellevància del qual queda palés en sigles successius i fins al seu exclaustració definitiva en juliol de [[1835]].
 +
 +
En el món de les arts, Vall de Crist va acollir lo més selecte en la producció plàstica del moment i va impulsar obres arquitectòniques tan singulars com la seua Iglésia Major, i el seu claustre gòtic, les dimensions del qual i harmonia ho convertien en obra única.
 +
 +
En l'àmbit polític, social i religiós l'influència de Vall de Crist es va plasmar en el seu destacat paper per a la resolució del [[Compromís de Casp]] i el [[Cisma d'Occident|cisma d'Occident]], quan es va establir en la Cartoixa el Capítul General de l'Orde i, posteriorment, la Casa Capitular i Sèu del Definitori de l'independent Congregació Nacional de Cartoixes d'Espanya.
 +
 +
En l'actualitat es considera a Vall de Crist com a preciós patrimoni cultural del [[Poble valencià|poble valencià]]. 
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==

Revisió de 18:46 3 set 2018

Gravat calcogràfic de la Cartoixa de Vall de Crist en Altura

La Cartoixa de Vall de Crist (s'usen també les denominacions Valldecrist i en castellà, Valle de Cristo i Valldecristo) és un monasteri cartoixà situat en el terme municipal de la Vila d'Altura, Vila a la qual pertany, en la comarca de l'Alt Palància de la província de Castelló, en la Comunitat Valenciana.

La Cartoixa de Vall de Crist fon fundada pel rei Martí l'Humà i la seua dòna Maria de Lluna. La Cartoixa estigué vigent durant sis sigles i fon un dels centres eclesiàstics i de més contundència històrica que alberga el Regne de Valéncia. Mentres estigué en peu diversos papes la varen visitar, es varen celebrar grans trobades d'índole eclesiàstica i el seu control comprenia numeroses propietats com a viles, fàbriques, masos, terrenys i vivendes disperses per tot el Regne de Valéncia. Sant Vicent Ferrer i el seu germà Bonifaci Ferrer estigueren vinculats a la Cartoixa.

Història

La Cartoixa de Vall de Crist fon la quinta de les cases dels cartoixans de l'Orde de Sant Bruno en la península ibèrica, i la segona de les valencianes. Fon considerada com una de les més riques. Es funda a finals del sigle XIV per exprés desig de l'Infant Don Martín en terres pertanyents al municipi d'Altura. El Papa Clement VII concedix permís per a fundar-la en abril de 1383, prenent possessió els primers monges en juny de 1385. En l'any 1399, Don Martín és coronat rei d'Aragó, i comença a construir-se en 1405 l'Iglésia Major. La Cartoixa es transforma pel favor real en un important núcleu de poder econòmic, cultural, religiós i polític la rellevància del qual queda palés en sigles successius i fins al seu exclaustració definitiva en juliol de 1835.

En el món de les arts, Vall de Crist va acollir lo més selecte en la producció plàstica del moment i va impulsar obres arquitectòniques tan singulars com la seua Iglésia Major, i el seu claustre gòtic, les dimensions del qual i harmonia ho convertien en obra única.

En l'àmbit polític, social i religiós l'influència de Vall de Crist es va plasmar en el seu destacat paper per a la resolució del Compromís de Casp i el cisma d'Occident, quan es va establir en la Cartoixa el Capítul General de l'Orde i, posteriorment, la Casa Capitular i Sèu del Definitori de l'independent Congregació Nacional de Cartoixes d'Espanya.

En l'actualitat es considera a Vall de Crist com a preciós patrimoni cultural del poble valencià.

Vore també

Enllaços externs